“Les netes hem fet una passa endavant perquè no es perdi el Carnaval del Torrent”. La història de l’Eneida López i la seva àvia, Isabel Palma, és representativa de la de moltes famílies del Torrent del Capellà, un dels barris més petits de Sabadell, però dels més reconeguts pel seu carnestoltes: hi viuen poc més de 600 persones i la comparsa d’enguany està formada per més de 110 participants. Pràcticament el 20% dels residents. Generació rere generació s’ha encomanat la febre del Carnestoltes, que ja atreu persones d’altres barris del nord i, fins i tot, de fora de Sabadell.
El primer Carnestoltes del Torrent, ara fa 30 anys, va ser del tot improvisat: aleshores van participar-hi una trentena de persones. “Anàvem vestits de col·legials, la disfressa era tan cutre... que pensàvem que no ens deixarien passar de la Creu Alta al Centre”, recorda entre riures la Mari Carmen Hervás, una de les impulsores, conjuntament amb un grup d’amics, entre ells el seu marit, José Palma, i altres veïns del barri. A sorpresa de tots ells, van guanyar un dels premis de Sabadell. Des d’aleshores, les tècniques no han parat de professionalitzar-se i cada integrant de la comparsa aporta el que millor sap fer: una coreògrafa, una maquilladora, fusters i manetes que fan de la carrossa una obra d’art del tot professionals, l’equip de música, modistes... Una posada en escena coreografiada perquè no es perdi cap detall. També les temàtiques han estat ben variades: de Torre Eiffel, de pollastres, passant pel circ o el parxís.
- Algunes de les organitzadores del Carnestoltes del Torrent
- JUANMA PELÁEZ
Actualment, una dotzena de persones es reuneixen diverses tardes a la setmana per preparar vestuari i decoració, mentre que una quarantena més hi col·laboren de manera regular. “És un barri petit, però les famílies tenen molta vinculació, i només que cada casa participi una mica, ja es junta molta gent”, resumeix l’Eneida.
En aquest relleu generacional hi té un paper clau l’Eneida López, que participa al Carnaval del barri des que tenia dos anys. “No tinc cap record d’un carnaval en què no hagi sortit”, explica. Va començar-hi per la seva àvia i per les dones del barri, que durant anys ho havien portat tot. “Hem agafat part del relleu, ja són més grans i els hi costa més”, afegeix. Hervás celebra que el Carnaval del Torrent continuï viu. “Jo el que no volia era que això es perdés. Si segueix, jo estic contentíssima. La gent jove ve amb altres idees i amb moltes ganes de continuar amb el llegat”, conclou. Una tradició de la qual costa molt de desentendre’s: “Jo ja no puc participar, no aguanto el ritme! Però estic aquí, entre bambolines”, diu Isabel Palma.
