Lucas Viale: "Alguns clubs han trucat a Urri i Quadri, però ells han volgut continuar en tot moment"

Un any més, es tanca el mercat d'hivern en el futbol internacional. Al Centre d'Esports ha estat un mercat relativament tranquil amb fins a nou operacions: quatre entrades i cinc sortides per acabar de completar una plantilla que lluitarà pels objectius més ambiciosos fins a final de temporada. El director esportiu, Lucas Viale, analitza i repassa tot el que ha donat la finestra de fitxatges i l'actualitat del club abans del segon tram de competició.

Quina valoració fas del mercat?

Estic molt content de com ha anat. Penso que l'equip ha millorat. Hem introduït competència a dalt, hem incorporat perfils que no teníem com Xavi (Moreno) que té capacitat de desbordar des de l'habilitat i no tant per potència, com pot ser Javi López-Pinto, hem corregit una situació a la porteria que ens hauria agradat que no hagués passat amb el José Ortega i, per acabar, hem trobat una peça molt polivalent per al mig del camp i que ens ajudarà molt en diversos llocs. Crec que tanquem la finestra amb una plantilla molt més equilibrada i compensada.

Has pogut completar l'equip amb tots els perfils que tenies al cap o ha quedat algun perfil pendent?

No, estructuralment el que teníem pensat eren tres incorporacions, realment, i més amb un perfil com el d'Eneko. Sí que ens feia dubtar en un inici si podíem fer dos reforços per banda, un per dins i el punta. Aquí la clau ha estat portar la nostra primera opció, que era el Xavi (Moreno) i que pot ocupar les dues bandes perfectament. Llavors sí que ens vam centrar en el perfil d'un 6-8 de ritme alt. A més, ens anava bé si podia ocupar el carril també per la lesió d'Astals i quan vam trobar l'Eneko, que era una situació difícil d'aconseguir pel jugador tan específic per al nostre model perquè n'hi ha molt pocs a la categoria, vam tenir la gran sort que portava un parell de partits sense jugar i amb el nou entrenador no estava comptant tant. Vam ser sigil·losos, però vam fer una gran feina per treure'l.

Amb la baixa d'Astals, no sé si vas agrair haver tingut paciència amb la fitxa sènior per acabar trobant un perfil que encaixava tan bé en el rol que volíeu?

Més enllà de la paciència que vam tenir, al final per mantenir la fitxa disponible vam tenir una situació clau que va ser el fitxatge de l'Alan Godoy. El més complicat en un mercat d'hivern sempre és el davanter i, en un inici, pensàvem en la fitxa sènior per tenir més facilitats d'ocupar aquesta zona. Aconseguir la nostra primera opció, que a més és sub-23, ens feia mantenir la llicència lliure per qualsevol situació que trobéssim, al mig del camp, per si passava alguna cosa o fins i tot per esperar possibles operacions de final de mercat si trobàvem un jugador al mig sub-23 i hi havia situacions per millorar l'equip.

Has notat molta més predisposició dels jugadors a venir per la bona dinàmica de l'equip respecte a l'estiu?

Sí, és evident. I aquí ja no entrem als perfils de jugadors que volen venir i els que no volen venir, com en les agències i els representants que t'ofereixen aquests jugadors. A l'estiu, el nivell dels futbolistes que ens estaven oferint era de mitja taula o baixa de la categoria, i la diferència és que ara qualsevol sortida de jugadors de Segona Divisió ens l'oferien dels primers. Aquí sí que crec que és un èxit del procés que nosaltres tenim a nivell de fitxatges, que consisteix a visualitzar moltes hores i fer molts informes dels jugadors, reunions personals amb el Ferran i amb mi, el tipus de persona i company que és... Hi ha feina molt gran al darrere i és on m'estic adonant que l'èxit de les operacions que afrontem està al voltant del 90% per tot aquest procés que seguim. Tenim la part econòmica, que és on podem caure, però diria que tant la temporada passada com aquesta, la majoria dels fitxatges que volem fer, els acabem tirant endavant. Crec que és una de les claus.

Aquestes opcions et van fer posar els peus a terra per no acabar fent més operacions de les necessàries i desestabilitzar el grup?

Evidentment, en aquesta situació, moltes vegades és llaminer incorporar perfils amb un currículum molt alt, és a dir, jugadors que els estàvem veient per la tele fa molt poc. Saber que tens la possibilitat de portar-los, que realment se senten atrets pel nostre projecte és emocionant. Però jo soc fidel a la meva essència, a l'essència del club i del projecte que vam iniciar aquest estiu. La nostra potència de projecte és amb jugadors que tinguin els seus millors partits per arribar, jugadors joves, amb energia, que siguin bones persones, per donar-li importància al grup. Si trencava això, evidentment sabia que trencava el meu projecte, encara que pogués tenir millors futbolistes, crec que el que ens fa realment especials és el que he intentat ara. Som com som, els objectius els estem aconseguint tal com som, amb les nostres coses bones i amb les nostres coses dolentes, però el que no vull en cap concepte és diferenciar-me o canviar això que jo ja vaig iniciar fa un any i mig amb perfils de jugadors concrets a nivell d'edat i energia. Aquests errors ja els va cometre aquest club en el passat.

Treballar amb tanta antelació amb uns perfils molt clars també ha estat clau per convèncer dos sub-23 molt cotitzats com el Xavi Moreno i l'Alan Godoy?

Vam iniciar els contactes al novembre. Amb l'agent del Xavi, la primera conversa, encara que el futbolista no ho sabés, la vaig tenir el mes d'agost. Va tenir un canvi d'agent, i amb el nou portàvem parlant des d'abans del partit del Deportivo, a la Copa. Estàvem d'acord en el fet que el millor projecte era al Sabadell. Aquí sí que hi va haver dificultats perquè va ser la primera opció d'equips com el Real Murcia, l'UD Ibiza o l'Hèrcules, pagant quantitats molt importants per ell. El jugador va fer una aposta molt clara i per sort el vam poder portar. El de l'Alan és un cas que també amb el seu agent el vam començar a parlar just abans del partit del Deportivo. De fet, era una operació que jo creia que no podríem fer, amb tota la sinceritat del món, per la complexitat que tenia: una cessió en un club portuguès, propietat del Barça... jo veia una dificultat molt alta. Li vaig dir a l'agent que depenent de si passàvem ronda a la Copa, podríem afrontar o no l'operació, però després ens va ajudar moltíssim que l'agent veia el projecte ideal per al jugador. Vam tenir una reunió l'Alan, el Ferran i jo i la connexió va ser total. Ens vam veure tres bojos del futbol i va ser una passió alineada. Som extremadament competitius i vam connectar. Com a club hem fet un esforç important per complir els requisits mínims, i ho vam veure com una mostra de l'aposta i ambició pel projecte. Dels deu equips més importants de la categoria, el volien tots, però va ser una operació que es va gestionar amb tant de temps que no vam donar temps a la resta a entrar en la lluita.

L'altre sub-23 que ha arribat és el Nil Ruiz, per la situació del José Ortega. És un porter que pot tenir cert recorregut en el club?

Ve aquesta temporada amb menys participació, però ha jugat 50 partits amb el Mestalla, ha jugat al Barça B... Ha signat un any i mig. No ve únicament a completar mitja temporada, sinó que ja es veuen clares les intencions que pot tenir el club en aquest sentit. Veiem que és un porter que té molta projecció, té un potencial important, és català, adquirirà un sentit de pertinença al club i la ciutat important. Són situacions d'intentar pensar més enllà de venir a corregir una situació concreta.

Sigui per dificultat o perfil, quin ha estat el fitxatge que t'ha fet més il·lusió tancar?

Sí que és cert que la situació de l'Alan pensava que seria molt més difícil, pensava que seria complicat poder portar-lo. Fins i tot quan el teníem aquí a Sabadell, el Barça va intentar recuperar-lo, però ja havíem tancat l'acord i no van poder. Per la dificultat real que tenia aquesta operació, ha estat més complicada, amb molta diferència de les que hem realitzat, i et diria que de les que he fet en l'any i mig que porto al club. També amb l'Eneko, tot i que no ha generat tant soroll, entrenant un dia i amb dotze hores de viatge, ja vam veure diumenge que pot competir a un nivell molt alt. Penso que serà un jugador i persona molt important a l'equip.

A l'altra cara de la moneda, alguna operació que creies que es faria s'ha trencat?

No ha estat així, en aquest mercat, realment. Les dues operacions que tenia clares, que eren Xavi i Alan, es van solucionar relativament de pressa. Sí que en l'últim dia vam estar intentant la cessió de Rubén López, del Dépor, però va decidir quedar-se a prop de casa i signar amb el Pontevedra. Realment, per sort, les situacions que hem volgut fer d'inici, les hem pogut tancar.

A nivell de baixes, la primera a confirmar-se va ser la del Sergio Cortés. Va ser especialment dolorosa per tu?

Per mi era una situació dolorosa en l'aspecte personal. Al final, tinc una estima molt gran al Sergio. Va molt més enllà del que és estrictament professional. Jo m'imaginava sempre els èxits amb ell al seu costat perquè va ser el meu primer fitxatge, va ser el capità de l'ascens i va tenir un rol de líder en un context d'autogestió en el tram final de la temporada passada, que és una cosa molt difícil. Va ser un procés intern, però era la decisió més intel·ligent per les dues parts. El Sergio va ser sincer amb mi i li vaig agrair. A partir d'aquí, el seu nou club és decisió seva i jo no soc ningú per jutjar aquesta decisió. Ell va triar el club que creu que és millor pel seu futur i el de la seva família. Li costava tenir un rol secundari i té una edat en què vol ser protagonista dins el terreny de joc i no només en situacions de vestidor. Amb tres o quatre anys més hauria estat diferent.

Pel que fa a les cessions del Lluís Estebe i el Quim Utgés, eren dues sortides previstes. Es van allargar per trobar el millor destí possible?

Són dues situacions totalment diferents. Amb el Lluís, al final, havíem de trobar el club que realment donés valor al jugador. Vam tenir diverses situacions, però que jo considerava que eren incorporacions més per tenir un sub-23 o per emplenar llicències que no pas per la necessitat que tenia el club. Fins que no vam tenir la sortida idònia, no ho vam fer. El Quim sí que va ser diferent. Teníem clar que el millor era una cessió per arribar encara més fort a l'estiu. Vam rebre més de deu propostes de clubs de Segona Federació. Nosaltres no podíem deixar-lo sortir fins que recuperéssim a Rodri Escudero, perquè no ens podia debilitar el nostre dia a dia. Després, dins de les propostes que va tenir, els futbolistes juguen on ells volen jugar. Ell va decidir l'opció de l'Atlètic Lleida. Jo els requisits indispensables que posava és que anés a un equip que jugués en un camp gran de gespa natural, que l'equip tingués un context facilitador per ser important i signar una clàusula de minuts, que si no la compleixen han d'abonar una penalització. A partir d'aquí, ell va decidir que Lleida era el lloc ideal per acabar la temporada.

L'última sortida va ser la del Pau Fernàndez. En la situació que hi havia, ha estat prou beneficiosa, finalment.

Per mi el més important és que s'ha resolt. Hem pogut corregir una situació anòmala, perquè al final no és normal que tinguem un futbolista que no participa. Aleshores, aquesta situació l'hem corregit amb el millor per a totes les parts. Ens han abonat una quantitat en concepte de traspàs i, a més, hem adquirit un percentatge de futura venda. Crec que ha estat una operació beneficiosa per tots. Sobretot pel jugador, que ho estava passant realment malament. Per nosaltres és important el missatge de club. Amb la propietat actual i amb mi com a responsable de la direcció esportiva, no estem disposats a perdre talent a cost zero, i menys talent de la casa. El club s'està gastant uns diners importants per intentar revalorar futbolistes i intentar posar els recursos adequats a aquests futbolistes. Nosaltres, evidentment, volem que aquests recursos els puguem rendibilitzar de la millor manera possible.
Aquí, en el passat, s'han efectuat diverses operacions de sortides a cost zero i el que hem intentat fer és no tornar a cometre errors del passat.

No hi ha hagut més sortides, però no sé si teníeu cert temor que clubs de superior categoria truquessin alguns dels futbolistes que més s'han revalorat en aquests mesos?

Evidentment, era un dels temors que podíem tenir dins del mateix mercat. La capacitat i la potència que tenim de clubs a la categoria l'hem vist amb traspassos de centenars de milers d'euros. Et fa presagiar que hi ha clubs que podem pagar una clàusula de rescissió per alguns dels nostres futbolistes i, de fet, això ha passat. Urri ha tingut trucades de dos dels projectes més importants de la categoria, però tenia molt clar que no es volia moure d'aquí. Amb Quadri també ens ha passat que han preguntat dos equips de Segona Divisió i un equip de Portugal. La resposta del seu agent també va ser la mateixa. Ells volen acabar la temporada aquí, volen fer el millor possible i no aniran a qualsevol lloc i de qualsevol manera. Ho teníem fàcil perquè el jugador era molt conscient que volia continuar i nosaltres tampoc volíem posar cap facilitat. No ens ha demanat sortir cap futbolista més. El mercat d'hivern considero que és per reforçar-te i no per debilitar-te.

Un cop tancat el mercat, ara el full de ruta s'enfoca en les renovacions. Quin és el full de ruta?

Jo dins l'informe de mercat que faig ja he assenyalat les situacions clau a abordar. Hi ha algunes que les volem afrontar de forma immediata i altres que les hem d'anar treballant a poc a poc i amb calma. Després ja els tempos seran els que decideixin els jugadors. Ja no depèn únicament de nosaltres i també hi ha peces que té tota la lògica del món que vulguin tenir paciència. Jo ara descansaré uns dies i, a partir de la setmana que ve, començarem a treballar en totes aquestes situacions.

I amb el Ferran Costa? Té un any més de contracte, però es pot plantejar una renovació a llarg termini?

De moment, no ens hem posat a parlar del que pugui arribar a passar més enllà del que ja ha signat. Al final, possiblement pot ser una situació a tractar al final de temporada. Ara mateix no hem parlat absolutament res. Són situacions que són també de propietat, que van molt més enllà de les meves competències pròpies en la direcció esportiva. És molt més global. Ens queda el moment més important de la temporada i, segurament, no ens toca posar-nos a tractar aquests temes. Ja arribarà el moment. Evidentment, tant de bo el Ferran estigui molts anys aquí.

Haver signat dos anys al Ferran i molts dels jugadors feia preveure un primer any d'assentament i un segon més ambiciós. T'ha sorprès el rendiment de l'equip?

Realment, des del primer dia vam dir que ens havíem d'intentar estabilitzar en una categoria on tradicionalment al Sabadell li havia anat força malament. Avui tenim més punts que l'any del descens i encara és febrer. Aquesta estabilitat també l'hem aconseguit sense posar-nos pedres marcant objectius dins una categoria en què hi ha clubs que els quadrupliquen el pressupost. Som realistes, però no conformistes. Això també ho hem dit des de l'inici. Tots els equips juguen per guanyar tots els partits i tots els equips volen quedar primers, tot i que la realitat acabi situant els que tenen més diners en la zona alta. Dins d'això sempre hi ha sorpreses per dalt i per baix. Et diria que no m'esperava aquesta situació, però tampoc em sorprèn. Sabia què teníem entre mans des de l'inici pels perfils que signàvem i l'entrenador que hi havia. Amb el Badalona Futur, dos anys abans, ja havíem fet coses extraordinàries.

En la segona volta es pot perdre una mica el factor sorpresa, però ja teniu aquest respecte de la categoria que tantes vegades s'ha mencionat.

Al final, entrar dins una categoria on no ens coneixia ningú i guanyar-nos el respecte de tothom és un motiu d'orgull. Veure com venen equips a casa per celebrar empats com si fossin victòries és la manera de demostrar-ho. És el resultat d'haver fet moltíssimes coses bé, tant a nivell de club i de projecte, com intern. Ara tenim la situació que anem primers i els equips volen guanyar el que va primer per demostrar que no mereixem estar allà i que ells volen ser millors. El nivell de dificultat va augmentant a mesura que la temporada avança perquè tots els equips es comencen a jugar els seus objectius.

Tenint la permanència a tocar, preocupa d'alguna manera que es generi una pressió extra per lluitar o assolir objectius que no eren els marcats inicialment?

La clau de tot això és no sobrepensar. Ara estem a tres o quatre punts d'aconseguir el nostre objectiu de principi de temporada. En el moment que ho aconseguim, anem al següent que serà poder fer play-off. Pas a pas. Ho hem de viure tot des de la il·lusió, des de gaudir de cada dia, veure com juga l'equip, gaudir i evidentment patir cada partit, cada acció, cada jugada. No sé si estem en un any històric, però sí que hem aconseguit que l'afició se senti representada pel que fa a l'equip. Fa catorze anys que visc a la ciutat i no recordo un equip que hagi generat aquest sentiment de pertinença. És molt complicat això i ja ho hem de veure com un èxit rotund. Si perdem l'essència del que ens ha portat fins aquí, que és la il·lusió, perdrem part del nostre potencial. Si actuem des d'aquesta il·lusió i inconsciència, igual acabem en llocs que hauríem somniat tots. No tenim cap obligació, l'obligació és dels grans projectes de la categoria.

Ara, precisament es visita un dels equips que té aquesta 'obligació', l'Eldense, tercer a sis punts.

Per nosaltres és un partit més. Igual d'important que el de la setmana passada o el de la setmana que ve. Evidentment, ells són un projecte que acaba de baixar, que ve amb l'ajuda econòmica de La Liga i que té una plantilla d'un nivell molt alt. Els que tenen la pressió i l'objectiu de pujar sí o sí són ells, no nosaltres. Ara mateix ens trobem en una situació d'avantatge que ens fa poder sortir tranquils, a gaudir del partit i intentar ser millors al camp. Sortim tots els partits a guanyar. Els que poden tenir respecte o por, són ells. També penso que ens anirà bé jugar en un camp en bones condicions, que a casa no ho tenim això, i pot beneficiar el nostre joc. Tenim poc a perdre i molt a guanyar, i ells al contrari.