Quatre estudiants i les seves experiències amb la pressió estètica: "He sentit nois dir que no sortirien mai amb una noia grassa"

“Dilluns començo dieta, amb aquestes cames no pots anar amb faldilla curta, mira quin nas, els talons estilitzen...”. Són frases molt sonades, que hem sentit en entorns ben separats i de la boca de persones completament diferents. “La pressió estètica és una violència estructural que afecta tothom, i molt especialment a les dones. Però on diu que aquestes frases que sempre sentim siguin certes? Amb talons només sembles un cérvol acabat de néixer mentre camina, res més”. L’assessora d’imatge, articulista i activista contra la pressió estètica Marta Pontnou va compartir aquest dilluns diverses reflexions amb els estudiants de secundària del Col·legi Bertran, en un acte celebrat a l’auditori de Cal Balsach, per abordar la pressió estètica.

Pontnou va recordar als estudiants que els estímuls estètics són constants i arriben per molts canals: televisió, sèries, xarxes socials i publicitat. Però va apropar-los eines per combatre-ho: “La clau és el llenguatge. Hem de deixar de parlar dels cossos amb connotacions negatives i centrar-nos en les aptituds, coneixements i valors”. Un dard, també per a les famílies, ja que a vegades aquests judicis es produeixen en els entorns més quotidians, va recordar. “La teva germana a la teva edat era més alta” o “et veig molt prima, has de menjar més”. Qui no ha sentit aquestes frases? I en femení; perquè la pressió estètica s’acarnissa –històricament, de fet– amb les dones.

Entre joves, els judicis aliens sobre el cos o la forma de vestir es manifesta amb freqüència, reconeixen els estudiants. La Paula lamenta haver rebut comentaris sobre el seu físic: “Estàs una mica grossa”. O la Martina admet haver-se comparat amb persones que ha vist a les xarxes socials i després, veure’s a ella mateixa pitjor. El Miquel reconeix haver sentit comentaris desafortunats, i gairebé sempre cap a alguna companya de classe. “No tindria mai una nòvia que fos gorda”, diu, a tall d’exemple. I també entre les famílies aquesta pressió és percebuda. L’Emma i l’Eli, mares de l’escola, expliquen que de vegades han vist conductes preocupants entre els seus fills. “Passar massa hores a YouTube o TikTok i prendre’s com a referent aquelles persones que hi veuen”, comentaris sobre “la panxeta” que els poden fer sentir malament o comportaments encaminats a canviar el físic o la manera de vestir-se.

Paula Piñol: “Cadascú té el cos que té i tots són correctes, i ja està”

La Paula Piñol, de 14 anys, considera que “actualment, hi ha moltíssima pressió sobre el cos dels joves”. Defensa fermament que “cadascú té el cos que té” i que “tots són correctes”. “I ja està”. Malauradament, la Paula lamenta haver rebut algun comentari puntual sobre el seu físic. “A vegades, m’han dit que estic una mica grossa”. Però mai li ha donat importància, assegura: “Jo sé com estic, i sé que estic perfectament”. A més, exposa que la pressió estètica s’acarnissa molt més entre les noies que entre els nois. “Veig que entre noies donem molta més importància al cos, al físic; i les xarxes socials han fet molt mal”, valora.

L’entorn escolar assegura que a vegades pot ser especialment delicat i on es produeixen episodis desafortunats. “Sovint he sentit comentaris que no s’haurien de fer mai: ‘T’has posat aquest pantaló, que no et queda bé i et marca massa el cul’”.

Martina Ruiz: “Et compares amb gent de les xarxes socials i et veus pitjor”

La Martina Ruiz, de 13 anys, defineix la pressió estètica com “els estereotips que ens imposen i les opinions que es generen al voltant dels cossos de les persones”. El més freqüent, en el seu entorn, explica que és seguir models que es veuen a Instagram o TikTok. “Et compares amb persones que veus a les xarxes socials i després tu et veus pitjor. I els teus companys també et poden veure pitjor perquè tenen uns ideals que han vist a internet”. És conscient que “el que hi ha a internet és una part molt petita” i que és un percentatge que no representa gens la diversitat que hi ha al món, explica.

Preguntada sobre la pressió estètica i si afecta més les noies que els nois, la Martina és clara. “Sí, afecta molt més les noies. És així”, lamenta. Apunta que en les seves pròpies carns no ha viscut mai cap comentari que l’hagi arribat a incomodar, però assegura haver sentit molts cops judicis de persones sobre el cos dels altres. 

Miquel Ribas: “Les empreses o el cine mostren imatges perfectes de la dona”

El Miquel Ribas, de 15 anys, defineix la pressió estètica com “la influència que una persona sent a l’hora de vestir-se o cuidar-se, tant per motius socials com personals”. Creu que afecta molt més les noies, sobretot perquè “moltes empreses o moltes pel·lícules i dibuixos animats mostren imatges molt perfectes del cos d’una noia i genera que totes vulguin aconseguir aquella imatge”. En entorns propers, admet haver sentit comentaris indesitjables. “No sortiria mai amb una noia que fos 'gorda'”. I, especialment, sortits de la boca dels nois, assegura.

També carrega contra les xarxes socials i la cultura del ‘like’, que sovint mostren cànons de bellesa o formes de vida irreals. “Les xarxes i els cossos que surten m’han arribat a afectar a mi; i a molta gent propera que conec”, conclou.

Arnau Parellada: “Vagis com vagis i siguis com siguis, sempre et critiquen”

L’Arnau Parellada, de 12 anys, defineix la pressió estètica com el fet que “una persona et pressioni o t’estigui obligant a tenir un cos concret o a vestir de la manera que ell creu, fins al punt de fer-te canviar tot i sentir-te còmode.” Ell mateix reconeix haver-la viscut, sobretot pels cabells: “Molts cops m’han dit: ‘talla’t els cabells, no et queda bé llarg…’”. Doncs reconeix que se’l va acabar tallant. Ara, el torna a dur llarg i assegura que prefereix portar-lo així. “L’altra gent pot pensar el que vulgui, però jo faré el que jo cregui”, afirma.

Sobre l’origen d’aquests missatges, considera que hi ha persones que “s’aprofiten de la gent innocent per manar-les”. Lamenta que “qualsevol persona pot rebre crítiques per qualsevol cosa”. S’explica: “Facis el que facis, vagis com vagis o siguis com siguis et faran crítiques”.