La construcció d’habitatges amb protecció oficial (HPO) és un dels reptes que també afronta Sabadell per donar resposta a l’alta demanda habitacional que hi ha a la ciutat. Del 2013 al 2024, un període de dotze anys, a la nostra ciutat es van construir 454 habitatges de protecció oficial promoguts per promotors públics i privats, a una mitjana de 37,8 per any, segons dades de l’Informe anual de l’habitatge al Vallès Occidental del 2025 (dades 2024) del Consell Comarcal.
El mateix informe assenyala que el que es va construir d’HPO en més d’una dècada és molt similar al nombre de tots els habitatges que es va aixecar en només un any, el 2024, 419 immobles. Sabadell va ser el municipi vallesà on es va construir més HPO entre els habitatges promoguts per l’Ajuntament, la Generalitat i promotors privats. S’hi van aixecar gairebé el triple de pisos que a la veïna Terrassa (157) i pràcticament quatre de cada deu (38%) dels que es van aixecar a la comarca.
En aquest sentit, el nou Pla local d’habitatge de Sabadell pel període 2025-2030 planteja que l’Ajuntament construeixi 531 habitatges de protecció oficial, principalment amb finançament local, però també se’n busca a diferents organismes de la Generalitat i fons europeus. El tret de sortida ja s’ha donat amb l’inici d’obres de la promoció Can Gambús 2 de Vimusa, que tindrà 108 habitatges, i la següent promoció més avançada són el centenar de pisos socials del Complex Roureda per a la gent gran.
El sector reclama agilitat
En aquest aspecte hi han insistit contínuament diferents agents, escèptics amb el ritme previst tenint en compte la sèrie històrica i les necessitats del mercat. Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el seu gerent, Miquel Àngel Vicente, assenyala que “el problema és que no s’ha fet habitatge durant molts i molts anys”, i veu en les diferents polítiques públiques engegades per incrementar el parc d’HPO una voluntat “d’intentar expropiar el que fan els privats perquè [les administracions] no ho han fet”.
Hi coincideix el delegat del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) al Vallès Occidental, Fermín Aparicio, que apunta que, en termes d’habitatge –tant lliure com protegit– el ritme de construcció “no va al ritme que ens agradaria”. “En el moment de la bombolla immobiliària l’aturada va ser tan brutal que no es va recuperar mai. Portem un dèficit que no es correspon amb el creixement demogràfic”, analitza, i afegeix que davant la previsió de la Generalitat de construir, a tot Catalunya, 50.000 habitatges públics abans del 2030, “estem lluny”. Segons l’arquitecte urbanista Manel Larrosa, a Sabadell en correspondrien 1.300. Davant d’aquesta situació, el COAC reclama mesures com polítiques que afavoreixin la col·laboració públicoprivada i seguretat jurídica. A banda, a part de construir de nou, el sector reclama ajudes a la rehabilitació, especialment ara que els fons europeus Next Generation s’acaben.
Reserva del 30% d’habitatges?
El ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el mes de gener una moció de Sabadell en Comú Podem per estudiar la implementació de la norma de reservar un 30% dels habitatges de nova construcció a tenir la qualificació d’HPO, els quals tenen limitat a un màxim el preu de venda per metre quadrat. Actualment, aquesta reserva s’aplica en algunes grans promocions.
El Pla local d’habitatge 2025-2030, ara aprovat en fase inicial, també assenyala que Sabadell podria desenvolupar 2.770 pisos d’HPO més. A finals de 2024, a la ciutat n’hi havia més de 4.000 amb protecció oficial vigent, un 60,3% dels quals, de promotors públics. El segon municipi que en té més és Terrassa, amb 3.243.
