Habitatge de lloguer social i, ara, també de compravenda. El govern de Sabadell vol recuperar la possibilitat d'adquirir un pis de protecció oficial en el nou Pla Local d'Habitatge 2025-2030. Els immobles tindran un cost assequible, per sota del preu de mercat, però estaran subjectes a les limitacions pròpies de l'HPO per sempre.
El primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Habitatge, Eloi Cortés, creu que el nou model servirà "d'ascensor social" per als sabadellencs més vulnerables, com ja va passar els anys 1980 i 1990 amb les primeres promocions de Vimusa. L'executiu contempla construir un primer edifici mixt –de compra i de lloguer social– a Torre-romeu i després replicar la fórmula a altres punts de la ciutat. Falten els detalls del projecte i el calendari.
El pla consolida algunes promocions de lloguer social que el Govern ja havia anunciat a Can Gambús (173 habitatges), a la Roureda (130), al costat de l'Artèxtil (28) i al carrer de Tetuan (20). En total, es compromet a desenvolupar 531 pisos públics, amb un cost estimat de 100 milions d'euros i un finançament principalment institucional.
Abans de l'any 2030, es preveu començar a construir tres edificis més prop del complex Roureda, al carrer Buxeda amb Vergós (Gràcia) i al carrer de Sau (Torre-romeu). Ja a llarg termini, l'Ajuntament veu potencial per construir 2.111 habitatges més en zones pendents de desenvolupar a la ciutat. Gran part d'aquestes promocions se situarien al sector de Cifuentes, un dels últims espais de creixement de Sabadell. Allà actualment hi ha un conjunt d'hortes il·legals que l'Ajuntament ha d'anar desallotjant de manera progressiva. Cortés assegura que els canvis urbanístics es faran abans d'acabar la dècada.
Els pisos buits hauran de pagar més IBI
El Govern vol forçar que els pisos buits entrin en el mercat de lloguer i, per això, ha anunciat que els immobles sense ús hauran de pagar un 50% més d'Impost de Béns Immobles (IBI) a partir de 2027. L'Ajuntament crearà un registre de llars buides a partir de dades com el consum elèctric i d'aigua.
Cortés no amaga que és un "mecanisme de pressió" perquè els propietaris lloguin els seus pisos. "La gràcia no és saber quins habitatges estan buits, volem que deixin d'estar-ho i que es mobilitzin dins del mercat", ha assegurat. Actualment, el consistori no té cap tipus de control sobre els pisos buits i s'ha de remetre a estadístiques de l'INE que Cortés qüestiona: "Se'ns diu que tenim 6.000 pisos buits en una ciutat amb 90.000 habitatges!".
