La història del forn de Sant Jaume i la flaire dels croissants que sedueixen Sabadell

Al Forn de Sant Jaume, la flaire de croissants explica millor que ningú la història del negoci. En surten prop de dues-centes unitats un matí de dissabte, i cada peça manté el segell inconfusible d’una recepta que ha passat de generació en generació, convertida avui en un dels trets identitaris de la pastisseria. “És el croissant de quan érem petits”, explica Salut Torrent, l’ànima del negoci.

L'artesania és segell de la casa: amb la retolació dels productes escrita a mà i un tracte proper i pausat, el forn encarna els vells costums del comerç de barri. La història d’aquest negoci comença a l’avantsala de la Guerra Civil: l’avi del marit de Torrent era forner al carrer Quevedo de Sabadell. Aleshores es venia pa i algun dolç. Però la guerra va marcar profundament aquella etapa. “Els confiscaven tots els sacs de farina”, recorda Torrent. El seu sogre recordava com el seu pare n’amagava algun sac i el portava a una fàbrica de pasta. A canvi, la família va passar la guerra menjant macarrons: “Els tenia avorrits”, explica.

Als anys 1950, la família es va instal·lar a la Rambla, on van obrir pastisseria. Aleshores, Torrent hi va entrar amb 17 anys, un estiu, per fer de dependenta a la gelateria. Allà va conèixer el seu marit, fill dels pastissers. Va estudiar, va treballar fora, però la vida la va acabar portant de nou al forn. Aquella Rambla bullia de vida i de dolços: una època daurada per la professió –amb una pastisseria pràcticament a cada cantonada de Sabadell– en què cada diumenge s’anava a buscar el tortellet, el braç de gitano i les postres que marcaven la festa familiar. “Ha canviat tot: abans s’utilitzava el doble de sucre per les receptes, tot era més embafador”, exposa.

Les modes han anat passant: els panellets han perdut pes, la mona ha evolucionat cap a la xocolata i ja només queden alguns clients que recorden postres com el martell de Sant Eloi. El que no ha canviat és la febre pels croissants, la joia del Forn de Sant Jaume. Fet a mà, de 70 grams exactes, sense res més que artesania. “No en surten dos d’iguals!”, explica la propietària del forn, des de fa una dècada ubicat a un local del carrer d’Àngel Guimerà. Però al forn no només s’hi venen croissants i altres delícies. El Forn de Sant Jaume és també un espai d’acollida lingüística: forma part del programa de voluntariat per la llengua, i desenes de persones hi entren per practicar català. Un espai on es couen molt més que dolços.