"Una actuació sobirana i brillant", titulava Mundo Deportivo en l'edició de l'endemà a l'èxit. "L'atletisme femení espanyol va conèixer dissabte a Chepstow el triomf més ressonant de tota la seva història", deia el mateix mitjà en la portada. "Carme Valero s'ha consagrat com a una de les figures de l'atletisme mundial femení", assegurava El Correo. El Diari de Sabadell parlava de "triomf absolut", en la portada. Desenes de mitjans en van fer referència, i és que tot just avui, dissabte 28 de febrer del 2026, fa cinquanta anys d'una de les fites més importants de l'esport espanyol i sabadellenc. Mig segle des que Carme Valero es va convertir en campiona del món.
- La família ens mostra, a la redacció del Diari, una rèplica exacta de la medalla que va aconseguir la sabadellenca a Chepstow
- Victor Castillo
En el moment de la fita, malgrat que tothom continuava coneixent la competició com a Cross de les Nacions, ja era la quarta edició sota la denominació de Campionat del Món de camp a través. La prova va constar de 4.800 metres, dues voltes al circuit amb obstacles artificials, i la sabadellenca va aconseguir finalitzar amb un temps de 16:19.4. En la cursa, segons relaten les cròniques de l'època, Valero va anar en tot moment al grup capdavanter i en els últims 600 metres es va destacar en el lideratge fins a aconseguir una victòria que va ser un abans i un després en la història de l'esport femení a l'estat.
El triomf a Chepstow va ser la consolidació en l'elit d'una atleta que tenia vint anys i ja avisava de què era capaç. En l'anterior edició havia estat tercera i, dos anys abans, novena. A l'hipòdrom de la ciutat del sud de Gal·les, Valero es va imposar a algunes de les millors atletes d'aquella època i la posterior. De fet, va compartir podi amb dues campiones olímpiques i referents absolutes de les seves disciplines. La soviètica Tatyana Kazankina, guanyadora de dues medalles d'or a Montreal 1976 i una a Moscou 1980 i autora de set rècords del món, i la italiana Gabriella Dorio, amb un or olímpic a Los Angeles 1984, van ser segona i tercera, respectivament. Una gran mostra del nivell que hi havia en la competició.
- Valero, durant la cursa de Chepstow
- Colecció Carme Valero - cedida Albert Figuerola
Però el gran rival de Valero, i de les atletes espanyoles, era el sistema i els prejudicis. "Ella explicava que abans de córrer, el seleccionador va fer una xerrada amb els corredors homes, i com a 'líder' de l'equip femení va preguntar per què no les havien avisat. Li van respondre: 'las mujeres sois culonas y pechugonas, haced lo que podáis'. Quan estava a punt de travessar la meta el va mirar i li va dir que mirés com guanyaven les 'culonas y pechugonas'", recorda la parella de l'esportista, l'Albert Figuerola. Perquè més enllà d'una atleta amb unes condicions i talent descomunal, també va ser una lluitadora i referent en valors i honestedat per obrir camí a qui venia per darrere.
Aquell títol mundial li va valer per convertir-se en la primera atleta olímpica espanyola, uns mesos més tard de la fita. Valero, no obstant això, sempre reconeixia que aquest honor hauria d'haver estat per a Belén Azpeitia, qui es va quedar fora de Múnic 1972 per normatives arbitràries i inventades que només evidenciaven la caducitat d'un règim intolerant. "Després de guanyar el campionat del món no la podien excloure a ella. Es van veure obligats a portar-la a Montreal. Si no, alguna cosa s'haurien inventat", assegura la Leonor Valero, també atleta i germana de la Carme. Als Jocs, una empenta d'una corredora la va deixar fora de les eliminatòries, en què qui sap què hauria pogut passar. L'any següent, el 1977, va repetir títol mundial a Düsseldorf, però el de Chepstow va ser el més especial, no només pel que va significar per a l'atleta sabadellenca, també per tot el que va donar a l'atletisme i l'esport femení espanyol.
- La medalla de Chepstow i la commemmorativa dels Jocs de Montreal
- Victor Castillo
Un nou espai d'homenatge i record?
Una fita molt important que va ser recordada fa algunes setmanes amb una xerrada a la Fundació Bosch i Cardellach, però que cinquanta anys després, evidencia que no té prou reconeixement en la nostra societat. Una figura sabadellenca obrint camí a tots els èxits que ha aconseguit l'esport femení, sobretot en les últimes dècades. És per això que la Leonor Valero i l'Albert Figuerola, juntament amb altres persones actives de l'atletisme sabadellenc, es troben treballant i fent reunions per a aconseguir que la Pista Coberta de Sabadell, que du el nom de la Carme Valero des de la seva defunció, el gener del 2024, sigui també un espai d'homenatge i record de l'atleta. Perquè ha passat mig segle des del seu primer gran èxit internacional, però la Carme, i així ho demostren els seus éssers estimats, serà sempre eterna.
*Aquest article està documentat amb els retalls de premsa i la informació de la família de la Carme Valero, a qui agraïm la predisposició a col·laborar i cedir material*
