Óscar Salguero, medallista mundial, metge i futur pare: "Els nervis del MIR són comparables als d’unes Olimpíades"

"Sento com si aquest any no hagués existit. He sacrificat moltíssimes coses en l'àmbit personal", admet Óscar Salguero. Contradictòriament, ha estat l'any més intens de la seva vida. Fa unes setmanes que el nedador del CN Sabadell va presentar-se a l'examen del MIR, després de nou anys estudiant medicina, una etapa marcada també pels múltiples èxits esportius. Metge i campió paralímpic, el sabadellenc s'ha penjat una medalla de bronze al Mundial mentre es preparava una de les proves acadèmiques més exigents del territori i arrossegava una lesió al maluc, tota una heroïcitat. “He arribat a un llindar d’ansietat tan gran que tot i haver-ho fet encara continuen els nervis, que es poden comparar als que tinc als Jocs". 

L'exigència l'ha portat a organitzar jornades d'estudi de més de 10 hores, matinant per encabir un entrenament al dia sense trencar la rutina davant dels llibres, classes i exercicis. "Dins del que jo he donat, estic content amb el resultat. Vaig arribar a l’examen pensant que no recordava res, que hi havia temes que no depenien de mi, però el treball ja estava fet". Perquè hi ha dates que mai s'obliden i aquesta és una d'elles. "Tot i anar amb temps cap a Barcelona, plovia i al principi no trobava l'aula, que estava a l'altra punta", riu quan recorda l'anècdota dels minuts previs a jugar-se el seu futur laboral.

"Vull ser metge de família, és el que més m'encaixa. M'agrada molt el contacte amb la gent, a banda que hi ha moltes coses que no puc fer, tot el que sigui quirúrgic o mèdico-quirúrgic", narra Salguero, que té bones sensacions i ganes de començar la residència com a R1. "No és el mateix fer pràtiques amb un metge al costat que quedar-te sol amb el pacient. És un repte molt 'guai'". Ara bé, també té la seva part negativa: les guàrdies i les condicions econòmiques. "El cos no està preparat per treballar 24 hores seguides. A més, els residents no arriben ni al sou mínim", reivindica. 

De fet, la seva història és ben curiosa perquè va preparar-se les Proves d'Accés a la Universitat alhora que les seves primeres Olimpíades a Rio, on va acabar coronant-se amb un or històric. "L'endemà de guanyar la medalla, vaig fer la meva primera classe de medicina". Una passió per les ciències de la salut que li ve de família. "No me'n penedeixo d'haver triat aquest camí, independentment dels sacrificis", afirma. 

Un camí complicat, una mica més amè gràcies a dos factors: el seu entorn i la natació. "L'esport d'elit et fa ser tan meticulós amb els horaris o el descans que ho trasllades a la resta de branques de la vida. Això m'ha ajudat en l'aspecte acadèmic a ser molt constant i organitzat". Així i tot, és essencial "no barrejar conceptes" i treure la seva millor versió tant a la piscina com a l'aula. "Quan estic entrenant, estic entrenant i dono el 100%. No em passa res més pel cap". Deixant de banda els dubtes, principalment per culpa de la lesió, el darrer podi li ha donat l'energia extra que necessitava per continuar a la piscina i no té por de res. 

"Sempre m'ha agradat l'esport. He fet karate, futbol i atletisme, però l'aigua em cridava l'atenció. Mai hauria imaginat tot el que he aconseguit quan vaig començar". Una trajectòria d'alçada que recentment va ser reconeguda amb el Premi CSD-Carrera Dual, que atorga el Consejo Superior de Deportes!

Més enllà del MIR i el Campionat del Món, durant aquest intens 2025, l'Óscar va conèixer la notícia que seria pare per primera vegada! Feia temps que, amb la seva dona Andrea, pensaven a formar una família perquè fa gairebé catorze anys que estan junts i ella ha estat un dels seus principals suports durant tot aquest temps. "La vaig conèixer abans de començar a nedar. Quan una persona et coneix des de sempre i sap quins són els teus objectius i il·lusions, crec que és tot més fàcil. Si he hagut d’anar-me’n tres mesos fora a competir, sempre ho ha respectat", s'emociona el nedador. “El paper de les persones que t’acompanyen és molt important". 

Preparat pel repte més bonic de la seva vida, ser pare, el sabadellenc continuarà reivindicant l'esport adaptat i perseguint el seu somni en el món de la medicina. Està preparat per a tot!