Els Diallo, la família sabadellenca d'origen guineà que brilla al món de l'esport

Si parlem de gens competitius, aquesta seria la definició perfecta dels Diallo. La família sabadellenca amb arrels guineanes comparteix els valors de la pràctica esportiva i no els hi va pas malament. "Ho tenim normalitzat, és el nostre dia a dia, hem crescut amb l'esport com a forma de vida. Això sí, sabem que els estudis i la família són prioritat", comparteixen. 

Tot es mou entre el futbol i l'atletisme. Carreres destacades de present i de futur personificades en quatre germans amb ganes de menjar-se el món. L'Abdou ha marxat de casa per fitxar pel juvenil 'A' del Mallorca, i ja ha tingut minuts amb el filial bermellón. D'altra banda, el Fode forma part del sub-14 del FC Barcelona i la Fatu és atleta de la JAS, mentre el Mouramani Diogo, el germà gran, n'és el representant. Fins i tot el seu cosí Balla Moussa s'està formant a l'Espanyol!

Hem citat la Fatu, el Fode i el Mouramani al Parc Central del Vallès, un espai que visiten sovint, tot i que actualment viuen a Barberà, per conèixer la seva història marcada per la cultura de l'esforç i la fe. "Som musulmans i per a nosaltres confiar en Déu ens dona equilibri. Ens ajuda a competir amb humilitat quan guanyem i amb paciència quan les coses no surten". 

La maduresa del Mouramani Diogo

Una humilitat que es transmeten els uns als altres, però el germà gran té una gran incidència en aquest sentit. Ell jugava a futbol i ho va deixar per una lesió. "Vaig decidir anar a estudiar Dret de l'Esport a França i ara treballo a una agència de representació", explica orgullós, perquè ara viu la seva passió des d'una altra perspectiva i pot contribuir en el camí dels seus. "Des de petits, es veia que tenien moltes qualitats, però no esperava que la progressió fos tan ràpida", admet. 

L'electricitat sobre la gespa del Fode

“On els meus germans anaven, jo també. Vaig començar amb tres anys i sortia de l'escola amb molta il·lusió per anar a entrenar, jugava per divertir-me", explica el Fode, el petit, que ja fa segon d'ESO. Amb una primera etapa a la Sabadellenca, el club del seu barri i passant pel Sabadell i el Sant Cugat, mai oblidarà la seva arribada al Barça, amb només set anys, ara en té 13 i juga al sub-14 dels blaugrana. "És un moment que tinc marcat. Quan jugues contra grans pedreres, t’adones que és més competitiu. Si t’agrada, ja penses a dedicar-t’hi". 

Estats Units, Japó o Itàlia, viatjant per tot el món per competir amb la Masia, continua enfocat a aconseguir el seu somni: ser futbolista professional, ara bé, tocant de peus a terra. Els números l'avalen amb més de 130 gols en les darreres temporades i esmicolant els rècords golejadors a can Barça, té clar quina és la seva fortalesa. "Confio molt en mi mateix i intento estar el màxim concentrat possible. També soc molt amigable, bon company. Quan marco, busco a la meva família i els hi dedico a ells". Els seus referents indiscutibles. “La Liga Promises va ser un moment dur per a mi, però vaig aprendre que no sempre surt tot com vols”, narra.

Amb Lamine Yamal com a ídol, enguany, el jove ha augmentat la càrrega d'entrenaments: de dilluns a dijous i una sessió personal divendres. Tot plegat se suma al repte d'assolir bons resultats a l'institut. "Quan vaig entrar a l’ESO em costava una mica més, però amb els consells de l'entorn he anat trobant la manera de compaginar-ho perquè res quedi descuidat. Encara no he decidit què faré i no em vull posar pressió". Així i tot, és conscient de la importància de formar-se més enllà de la gespa.  

L'alçada (literalment) de la Fatu

Del futbol a l'atletisme, la Fatu, amb 19 anys, està escrivint la seva història com a atleta d'alt rendiment en salt d'alçada. L'esportista de la Joventut Atlètica Sabadell, ja ha aconseguit grans fites, entre altres, la recent medalla de plata al Campionat d'Espanya Sub-23 o la plata en categoria absoluta de Catalunya. “Vaig començar fent gimnàstica rítmica, però només vaig durar un any. Em deien que tenia massa energia, i la meva madrina va dir: apunteu-la a atletisme", recorda la jove. Una anècdota, que li va canviar la vida perquè, des d'aleshores, no ha parat d'entrenar. 

Pel que fa al salt d'alçada, va començar fa uns cinc anys i ha tingut una progressió meteòrica. Inicialment, com el seu germà, competia per passar-s'ho bé, però la cosa va posar-se seriosa quan va guanyar la primera medalla a nivell estatal. "No podia parar de somriure, no tenia pensat aconseguir-ho per rànquing i a més vaig fer marca personal", s'emociona Diallo, que reconeix aprendre ràpid i ser molt disciplinada. “Des del moment que sé que he de competir, ja hi estic pensant. M'agradaria anar a uns Jocs Olímpics i saltar 1.90 cm o més! Però l'objectiu principal és anar millorant cada any". 

Enfocada en la feina passa a passa, ha après a gestionar les frustracions amb una mentalitat forta. "Ara entreno molt menys del que hauria perquè arrossego unes molèsties al tendó rotulià. No és greu, però s'ha de cuidar", explica. El seu entrenador, el David Rua, és una peça clau en aquest camí de resiliència.

El seu pròxim repte és l'1.80, però també està centrada en la seva formació acadèmica. "Estic fent un grau superior de pròtesis dental i vull anar a la universitat per fer infermeria per ser llevadora". En el seu cas, és conscient que és complicat viure de l'atletisme. "M'agradaria que se li donés molta més visibilitat, perquè és un esport molt bonic", reclama.

Constància, concentració, disciplina, talent i un entorn familiar compromès. Aquestes són algunes de les claus de la gran i satisfactòria progressió esportiva dels Diallo. Del barri, de Sabadell, dels orígens i la fe, a brillar pels camps i pistes del territori.