Quan les parets de Sabadell estimaven: els murals inoblidables de Jordi Roca

Per a la majoria era una inadvertida paret en blanc, però per a Jordi Roca i Tubau (1933-2022) era un llenç viu i infinit de possibilitats. El carrer, una oficina, un poliesportiu, un hospital, un hotel, una escola, una església, una entitat, un menjador de casa... L’artista feia parlar amb molta estima qualsevol espai a través de figures geomètriques,  atletes, coloms, naturalesa, colors, simbologia... Alguns dels murals més mítics del pintor han desaparegut, enderrocats pel pas del temps, però afortunadament han quedat documentats i tampoc s’esborraran del record de molts sabadellencs.  N’hi ha altres que perviuen a racons amagats de tota la ciutat.

“Sense memòria no hi ha identitat i sense identitat, no hi ha futur”, va recordar l’empresari i economista Joan Josep Ríos durant l’homenatge a l’artista. Roca va signar una vintena de murals. S’afegeixen a la seva inabastable obra, que inclou pintura, escultura, gravats, poesia, prosa, disseny gràfic...

Tenia 82 anys quan va fer un dels murals més importants de la seva carrera. El rector de la Creu Alta va encarregar-li decorar l’absís de l’església de Sant Vicenç, coincidint amb els 125 anys de la seva construcció. Va utilitzar una innovadora tècnica digital inèdita a Europa en un presbiteri. Es va digitalitzar una obra original de Roca i es va impressionar sobre 1.400 fragments, que, numerats, es van enganxar a la cúpula. Sabadell apareix a sota de Sant Vicenç, mentre que a la part superior hi ha els dotze apòstols, representats per acolorits coloms que expressen la unitat en la diversitat. No va ser fàcil: hi van intervenir empreses, un topògraf i un arquitecte. Queda clar que l’edat no va ser un impediment per fer la feina i, encara menys, per innovar. 

L’any 1979 va fer un mural a l’Escola Nostra Llar. Poc després, a l’Escola del Sol, un mural que va ser enderrocat amb el col·legi el 2023. Les imatges, condemnades a desaparèixer, van quedar visibles per tothom durant uns dies al capdamunt del solar ple de runa. Hi havia un rellotge, que com una mena de premonició irònica simbolitzava el pas del temps de la vida. Com a mínim, va quedar documentat. 

Un altre dels murals icònics de Roca va ser uns anys abans, el 1966, en el local de l’Agrupació Narcís Giralt, l’entitat que ampliava la formació tècnica dels alumnes de l’Escola Industrials d’Arts i Oficis de Sabadell. Hi apareixen tota mena de professions. Actualment és a la Fundació Caixa Sabadell. 

El 1984 va pintar una sala sencera amb murals a la residència de l’Albada, una obra que va desaparèixer. Tampoc n’exiteix un altre molt estimat per Sabadell, del mateix any a la Ronda Zamenhoff. Estava coronat per un rellotge de sol i, a sota, les geometries dibuixaven dos perfils de cara, un ull i un colom de la pau. 

Al carrer Sant Quirze, fet el 1985, es podia veure un Sant Jordi amb l’escut i el drac, acompanyats dels seus coloms. Un mural clarament d’ideologia nacionalista, pintat amb les geometres i els colors que tant el van definir. El 1986 en va fer un a l'Acadèmia Catòlica que encara es conserva. 

D’unes dimensions colossals, el 1988 Jordi Roca va pintar un mural al pavelló de Can Sorts de Sentmenat, dedicat a l’esport. S’hi poden veure jugadors d’hoquei patins, de bàsquet i d’handbol, a més de patinadors. 

De 1991, encara es conserven els murals a l’hotel Urpí i a l’actual oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), al carrer de la República.

Un dels darrers que va fer va ser el 2011, a l’església  Evangèlica Baptista. Un colom al centre, a davant de la bíblia, al mig d’un tros de pa i raïm. L’edat tampoc va ser un impediment per enfilar-se a un andami. 

L’editor del Diari de Sabadell, Marc Basté, recordava en l’homenatge institucional que es va retre a l’artista dimecres al Teatre Principal una anècdota sobre la inesgotable pulsió creativa –i sempre justificada– de Roca. El 2021 el Diari acabava d’estrenar la nova redacció a la plaça Ricard Simó Bach. A cada visita, l’artista en sortia inspirat amb un projecte diferent per omplir les parets interiors de l’edifici. L’any següent l’artista va morir amb 89 anys. 

Potser no serveix de res lamentar el que no va arribar a fer, però sí que seria una llàstima que Sabadell deixés perdre l’enorme llegat que l’artista hi va deixar. Jordi Roca i Tubau és viu a moltes parets de la ciutat.