Potser no és el paper més important de la seva carrera, ni tampoc el més difícil, però segur que és un dels més delicats que ha fet mai. Pep Ambròs es posa a la pell d’un amic rialler, un marit enamorat, un pare que es desviu pels nens. Una bona persona, Pep Artigas, en un molt mal moment. El 30 de desembre de 2000, és un dels vuit excursionistes que llisca feliç amb esquís de muntanya sota un dia assolellat al Balandrau. “Un cim de vaques”, “una excursió facileta”. Però un torb inesperat, impossible de preveure aleshores, ho capgira tot: la sensació tèrmica baixa a 20 o 30 graus sota zero i un vent salvatge a 140 quilòmetres per hora aixeca la neu i la colpeja contra tot el que troba per davant. És impossible veure-hi, el soroll és aterridor, els enganxa una allau.
“En el seu moment vaig veure el documental –Bandrau, infern glaçat– i em va impactar molt. És una història terrible que mostra la violència que pot arribar a desencadenar la naturalesa i el respecte que se li ha de tenir”, explica Ambròs, molt content de l’acollida massiva que la pel·lícula Balandrau està tenint a les sales de cinema.
L’únic supervivent entre aquell grup d’amics ha estat clau per reconstruir la tragèdia. “Josep Maria Vilà ha estat molt generós. Es va obrir i ens va compartir intimitats, ens va permetre aprofundir en el caràcter dels personatges durant aquell dia”, comenta. La pel·lícula és manera de mantenir vius els seus amics. Van perdre-hi la vida el Pep i la seva dona (Helena Fernández, interpretada per Anna Moliner). Tenien dos fills, que han pogut veure la pel·lícula. El germà d’ella, Oriol Fernàndez –Eduardo Lloveras– també va morir.
- Pep Ambròs amb Eduardo Lloveras, a `Balandrau`
- CEDIDA
“Va ser molt important haver parlat amb la Teresa, la cunyada del Pep. D’alguna manera, sento que conec els personatges. Ja no són persones anònimes, sinó que els sento com a gent propera. Això encara ho ha fet més emotiu”, explica l’actor. “Simplement, en els moments que aparec m’he bolcat a interpretar algú que estima la vida. Algú a qui li encanta viure i per a qui la dona i els fills ocupen un lloc importantíssim”. Ambròs i Moliner aconsegueixen traslladar aquesta connexió a l’espectador.
Un dels moments més impactants de la pel·lícula és l’esclat del torb. Era important submergir l’espectador durant uns minuts l’infern que els excursionistes van viure durant hores. Aquella escena va ser gravada en un plató amb efectes especials. Però l’inici del torb és a la neu, igual que totes les escenes prèvies en què surt Ambròs i gairebé tota la resta de la pel·lícula. “Va ser gustós treballar en un espai natural, va ser divertit estar a la neu, tot i que també va ser cansat i caòtic”, comenta. Si calia trobar neu verge, tocava caminar muntanya amunt. Per sort, està en forma, tot i que li va caldre fer “un curs exprés d’esquí de muntanya” perquè no en sabia gaire.
- Els excursionistes, protagonistes a `Balandrau`
- CEDIDA
No només els excursionistes van ser víctimes del torb. També ho van ser els familiars, que van viure hores terribles d’angoixa i, al final, la tràgica notícia. L’actor i escriptor sabadellenc Josep Julien encarna el pare de la Mònica, la víctima interpretada per Bruna Cusí.
