El futur de la moda s’escriu a Sabadell

Hi va haver un temps en què Giorgio Armani i Balenciaga tenien la Manchester catalana com a referència on comprar teixits. Però és possible que –com ho va ser Toni Miró– els pròxims reis de la moda siguin de Sabadell?

L’ESDI prepara el talent que desembarcarà en el sector de la moda, tant en empreses titàniques com en petits projectes de dissenyadors independents. Són joves que en molts casos, gairebé amb la inèrcia de qui aprèn a llegir, es van familiaritzar amb màquines de cosir, teles i estisores. I ara fan passes per complir el seu somni. El Passeig va poder comprovar-ho. Dimarts a les 21.21h, les fonts es van il·luminar i va arrencar la desfilada que els alumnes de segon curs especialitzats en moda han estat preparant els darrers mesos a la universitat, un debut sota criteris estrictament professionals, amb una enorme expectació. “Què passa aquí?”, se sorprenien els passavolants. El que passa és que es prepara el futur de la moda. 

Preparats per a la indústria

“Sabadell és un dels motors de la moda. Ho ha sigut sempre i el que estem lluitant des de l’ESDI és posar el focus en les propostes del nostre alumnat”, assenyala Jorge Zuazo, cap de l’àrea de moda de la universitat sabadellenca. “Els alumnes han tingut molts reptes. Han hagut de treballar en equip, posar-se d’acord i aprendre a renunciar a l’ego d’uns a favor de les idees dels altres. És un projecte exigent i estressant pel que fa a terminis. Projecten, fan patrons, tallen, confeccionen, transformen els teixits, fan la proposta estètica final... És una prova a petita escala del que hauran de fer a la indústria”, afegeix. Han hagut de decidir des del maquillatge fins a trobar la model i pensar en la música de la desfilada...

Els alumnes del grau de moda van haver de crear els vestits a partir del concepte Fading–esvaint-se–, que l’ESDI portarà al congrés internacional Color Lab 2027. La proposta “convida a explorar l’avorriment, el silenci i la pausa no com un buit, sinó com un espai fèrtil” per “escapar momentàniament de la hiperconnectivitat i captar allò que transcendeix allò immediat”. Hi ha implícita una crítica sobre les xarxes socials, l’exposició constant i els efectes de la globalització cultural a la nostra vida quotidiana. 

El repte per als alumnes encara era més difícil. El professorat va sortejar teixits –regalats per l’empresa egarenca Folgueroles– entre els alumnes, que no els van poder escollir. “És una mica el que passa a la indústria, toca el que et toca. Van haver de transformar, manipular, rascar, brodar i transformar el teixit”, explica Zuazo.  

Fa no pas massa, el reputat dissenyador Javier Guijarro, qui treballa per estrelles de la indústria musical com Aitana o Bad Gyal i acaba de desfilar a la setmana de la moda de París, participava com a dissenyador en aquesta desfilada. “Hem vist coses, n’hem vist”, es reafirma el responsable del grau de moda, preguntat sobre el nivell dels alumnes. “A part, una cosa bona del procés és que hi intervenen molts professors, i cadascun deixa anar aprenentatges en l’alumnat. I és curiós perquè hi ha noms d’alumnes que es repeteixen per part de tots els professors, dient que treballen molt bé, però després n’hi ha altres que sorprenen perquè destaquen en unes fases per sobre dels altres. És una cosa bonica perquè és la realitat: uns som més hàbils en unes coses i els altres, en unes altres”. 

“Ho hem tingut al cap tot el curs”

La desfilada de dimarts a la nit al Passeig és la culminació d’un procés estressant i gratificant, a parts iguals. “Hem superat el termini curt i hem sortit de la zona de confort”, resumeix el sabadellenc Jean-Paul Bouhaya Aboufadel, de 20 anys. En el seu cas, celebra haver pogut “ensenyar al món” el seu estil, que reivindica la nuesa, però “no d’una manera sexual, sinó com la manera com vam arribar al món i com som”. 

“Dissenyar a partir d’un concepte m’ha portat a reflexionat sobre la societat on vivim”, explica la barcelonina Candela Geese, qui es mostra orgullosa de com han après a “gestionar les emocions”. 

“Darrere d’una passarel·la hi ha molta més feina de la que sembla i que la gent no veu”, evidencia Paula Palos. Les sabadellenques Sofia Artus i Judit Farrés recorden que van començar a cosir quan eren petites i que han seguit la seva vocació. 

El futur és a les seves mans: “Tenim dues menes d’indústria. Una gran i potent a nivell mundial. I després una altra, en segon terme, una moda no tan massificada, però amb una bona xarxa a Catalunya. Com a totes les professions, hauran d’espavilar-se, esforçar-se i renunciar a coses i prendre riscos en les decisions, però hi ha nivell per ser optimistes”. 

El futur de la moda

Sofia Artus: “El meu concepte està inspirat en ‘l’action painting’ dels anys vuitanta, en recuperar l’essència del traç i la incertesa”

Jean-Paul Bouhaya Aboufadel: “He volgut transmetre la puresa humana d’estar còmode en el no-res, en el llimb mental de no saber qui ets, d’on vens ni cap a on vas”

Paula Palos: “La gent deixa part de la seva identitat en nosaltres i nosaltres en els altres. Vaig portar el concepte proposat per aquí”. 

Judit Farré: “He portat el concepte a la fricció i al desgast. He fet una americana deconstruïda i una faldilla amb baixos descosits”

Georgina Barceló: “El meu concepte es basa en la boirina que a vegades deixa entreveure la lluna, basat en el llibre d’un autor japonès”

Candela Gesse: “Sobre el concepte, vaig pensar en la realitat diluïda. Per això  m’he basat en la idea de la ocultació de la veritat, en la mentida en la política”