Era tan petita que la butaca del Palau de la Música li quedava gegant. Quan Macedònia va començar a actuar a l'escenari, s'hi va aferrar ben fort i els ulls li brillaven. En aquell moment –recorda– va saber que volia dedicar-se a la música. Anitram (Martina Brossa Castellano) ha seguit aquella intuïció i ara, amb 21 anys, publica Descontenta, el seu segon àlbum, amarat de rock. Més que estar emprenyada amb el món, el títol de l'àlbum és una declaració de principis alliberadora: “Vull dir amb seguretat el que sento, sense haver-ho de dir amb la boca petita, treure'm la por als prejudicis dels altres”.
Cremar el dolor per començar de nou, la inseguretat d'enamorar-se d'una noia per primera vegada, una situació tòxica que empetiteix i el mal per una amistat perduda són els temes principals del disc, que acaba amb el missatge positiu de Cap desig. “És una crida a lluitar pels somnis”, expressa. Hi ha evocat “un so pop rock canyer, contundent i directe, que surt des de la ràbia, amb influències punk”, comenta. Tenia ganes de deixar enrere “l'estil més acústic” del seu primer disc, Abans que ens fem més mal. Amb aquest gir rocker, curiosament, s'acosta sonorament a les primeres generacions de Macedònia.
Anitram ha actuat diverses vegades al Cafè dels Jardinets de Sabadell i hi tornarà per Festa Major, el 5 de setembre. El 24 de juliol serà a la Festa Major de Canovelles. “Crec que estic en un moment molt bo, envoltada de gent molt bona, com la banda, el productor i l'entorn més personal. A més, ens estem donant a conèixer amb molts directes”, celebra. Està acompanyada de Lara Barradas Cano (bateria), George Yakimchuk (guitarra) i Aina Pedrós Segura (baix). “Tenim ganes de continuar explorant aquest moment que estem vivint”, afegeix. No té por a obrir portes. La seva primera actuació va ser al bar Velòdrom de Sabadell quan tenia 14 anys. Un dia, va veure que hi actuava una noia amb guitarrra i va entrar a preguntar si hi podia oferir un concert.
No busca encaixar en el panorama musical català perquè sent que “és fidel a ella mateixa”. La música –explica– l'ha ajudat a superar “la barrera reservada” i mostrar-se tal com és amb la família i els amics: “Confiada, alegre, divertida, sense por a dir el que penso i atenta als qui m'envolten”, explica.
