L’incendi de Sentmenat, que es va donar per controlat divendres passat, ha cremat gairebé 200 hectàrees de terreny forestal des que va aparèixer la primera ignició, dilluns de la setmana passada. Després de dies treballant incansablement, els Bombers van aconseguir perimetrar les flames i tenir-ne el control per evitar que es propaguessin i ha deixat “conseqüències evidents”, explica Enric Ullar, president de l’ADF de l’Alzina –que engloba els municipis de Sentmenat, Caldes de Montbui, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana– i propietari de terreny forestal. Segons apunta, la zona cremada era un bosc adult de pi blanc –80%– i d’alzina i roure –20%–, unes espècies que aprofiten la calor per reproduir-se i regenerar la vegetació de la zona. “El pi blanc fa servir el foc per fer esclatar la pinya, que escampa les llavors perquè rebroti. Respecte a l’alzina i el roure, cal tallar-los perquè rebrotin amb més força des de la soca”, exposa Ullar.
En el cas del pi, subratlla, “només hi hauria d’haver intervenció humana per tallar els arbres malmesos, aprofitar la fusta grossa i deixar a terra la brancada. No cal plantar-ne de nous, ell sol ja es reprodueix amb la llavor de l’interior de les pinyes”. Les altres dues espècies, però, és necessari extreure’n la fusta bona i deixar la brancada perpendicularment a sobre del sòl per mantenir una capa fèrtil on puguin créixer els arbres. “Si no es fa això, la terra pot erosionar i fer desaparèixer la terra on pugui créixer nou arbrat”, apunta. Per aquest motiu, explica que aquesta intervenció s’hauria de fer durant la tardor i l’hivern vinent per afavorir el cicle d’aprofitament dels arbres i, en conseqüència, el creixement de la nova vegetació. Segons Ullar, “si plou moderadament”, d’aquí a un any podríem començar a tenir el naixement dels primers pins i un munt de matolls petits que aprofiten l’escalfor del foc per créixer”.
Quant trigarà a recuperar-se?
Tot i la magnitud de l’incendi i la quantitat d’hectàrees forestals calcinades, és possible que el bosc es recuperi. Segons Ullar, “pot ser que tardem entre 50 i 60 anys a veure un bosc adult com el que hi havia ara”, apunta. Si bé d’aquí a pocs mesos ja podran començar a aparèixer les primeres mostres de nova vegetació a la zona, el president de l’ADF l’Alzina insisteix en el fet que “hem d’anar al ritme de la natura, i no a la immediatesa a la qual ens hem acostumat els humans”. Ullar, però, alerta de la importància que no hi torni a haver un succés com el que hi ha hagut perquè podria ser mortal per al bosc: “Ara, el bosc és més vulnerable. El foc corre molt més en els arbres petits i matolls.
Per això, en cas que hi hagi un succés similar en els pròxims 40 anys, el foc es desenvoluparà molt més de pressa i, com que el pi no serà adult, costarà molt més que deixi llavor i es regeneri”, explica. La manca de gestió forestal podria complicar el creixement de la flora de la zona i té clar que és un dels punts que més s’ha de millorar: “Hi ha d’haver voluntat per solucionar un problema evident. Actualment, el bosc té un ús social i s’hauria de mirar d’una manera molt diferent”, tanca.
