La Quitxalla tanca després de 50 anys a la Creu Alta: "Hem tingut infants que després han portat els fills, però se'ns mengen les despeses"

L’escola bressol La Quitxalla, arreladíssim a La Creu Alta, tancarà les portes aquest estiu després de mig segle d’activitat. El negoci familiar, fundat el 1975, no ha pogut superar un escenari que les llars d’infants privades fa anys que denuncien: menys matrícula, més despeses i la gratuïtat d’I2 a la xarxa pública. La decisió arriba després de mesos intentant mantenir el projecte. “Amb les matrícules que teníem, com a molt seríem deu infants el curs vinent. És inviable”, resumeix la fundadora, la Consol, que tot i estar jubilada continua ajudant cada dia al centre que va aixecar fa cinc dècades i que ara dirigeix la seva filla, la Flora.

El tancament també posa punt final a una història molt vinculada al barri, per on han passat generacions de famílies. “Ens fa molta il·lusió quan tornen els fills dels antics alumnes. Això és una feina vocacional, si no, aquí ja no hi seríem”, explica la Consol. Segons la direcció, la situació s’havia anat agreujant des de la pandèmia. Entre els factors que assenyalen hi ha, principalment, la gratuïtat d’I2 als centres públics. “Quan els nens fan dos anys no pots competir. Moltes famílies esperen una plaça pública i, quan els truquen, marxen”, lamenta la fundadora. Els passa sobretot amb la bressol pública que tenen a escassos metres, el CEIF Creu Alta.

A això s’hi afegeix, assegura, un increment continuat de les despeses fixes: “assegurances, impostos, gestions administratives o noves taxes”. “Arriba un moment que ja no pots més. Se’t mengen les despeses”, afirma. 

La paradoxa és que el tancament arriba en un moment en què la demanda de places continua superant l’oferta municipal. De cara al curs 2026-2027, l’Ajuntament ha rebut 1.140 sol·licituds per a les 805 places vacants disponibles, de manera que, de moment, 335 famílies han quedat en llista d’espera. Per això, la Consol –i la patronal– defensen que caldria replantejar el model. “Si falten places a la pública, que concertin places amb les privades. Així hi guanyaria tothom”, reivindica. Segons explica, és una proposta que el sector fa anys que trasllada tant a l’Ajuntament com a la Generalitat. Però, de moment, no hi ha hagut resposta definitiva.

Ara, després de cinquanta anys obrint cada matí les portes de l’escola, admet que encara no sap què farà amb l’espai. “Primer vull passar un agost tranquil. Al setembre hi haurà un buit”, confessa.

“Hem fet una família”

La notícia va agafar per sorpresa les famílies, en una reunió extraordinària per comunicar-ho. Igualment, l’equip de la bressol s’ha mogut per trobar una solució. “Ens han buscat una alternativa, en un altre centre, perquè no ens quedéssim penjats”, explica Jordi Torres, pare d’una alumna. Tanmateix, lamenta no poder continuar-hi. "Ens agrada l'escola i la gent que hi treballa, la meva filla hi va molt contenta", diu. Per a Torres, la desaparició de La Quitxalla és també un símptoma dels canvis que viu la ciutat. “No és només una escola bressol. És un tros de la identitat del barri. Si deixem perdre aquests projectes, un dia mirarem enrere i no reconeixerem la ciutat”, conclou. Torres explica que La Quitxalla va ser la porta d’entrada per a conèixer noves famílies quan va arribar a Sabadell i no tenia encara lligams amb la gent del barri.

El somni de les famílies del centre seria fer un efecte crida per omplir les vacants que falten i que l'escoleta pogués continuar amb vida almenys un any més. Una opció que han imaginat, però que veuen inviable.