Quan es declara un incendi forestal com el que hi ha a Sentmenat durant aquests dies, és habitual sentir parlar del front de foc, del punt d'ignició o del flanc flancs. Però què significa exactament cadascun d'aquests conceptes? El Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT) ha elaborat el Diccionari dels Bombers, una obra que recull i defineix la terminologia pròpia del cos. L'objectiu és que, a part dels professionals que hi estan directament vinculats, es puguin conèixer els conceptes bàsics i els tecnicismes que fan servir els efectius a l'hora d'explicar una emergència.
El diccionari defineix les diferents zones que formen un incendi forestal. El front de foc o front de flames és la part més activa, on les flames avancen i consumeixen nou combustible -arbres, matolls, terreny agrícola, etc.-. La punta més avançada del foc rep el nom de cap, mentre que els costats són els flanc esquerre i flanc dret, que és, sovint, el que volen controlar més els efectius per tenir perimetrada l'àrea de la ignició. A la part posterior hi ha la cua, on el foc acostuma a perdre intensitat. Tot el contorn cremat forma el perímetre de l'incendi i el que hi ha a l'interior, on ja hi ha passat el foc, és la supefície cremada.
També es diferencia entre el focus inicial, que correspon al punt on comença el foc, i els focus secundaris, provocats per brases transportades pel vent que encenen nous punts allunyats del front principal. Altres conceptes destacats són la columna de fum, visible des de grans distàncies o la longitud de flama, que és la distància entre la punta de la flama i el punt mitjà de profunditat de la flama a la seva base i ajuda a valorar la intensitat del foc.
Els Bombers també classifiquen l'evolució d'un incendi segons el seu grau de control. El front actiu és el que continua avançant amb flames. Quan els efectius aconsegueixen frenar-ne l'expansió, passa a considerar-se un front estabilitzat. Si aquest sector ja no presenta risc immediat de reprendre la propagació, es parla de front controlat. Finalment, quan ja no hi ha combustió, es considera un front extingit. Un altre concepte clau és el punt d'ignició, que identifica el lloc exacte on es va originar el foc i resulta essencial en les investigacions per determinar-ne les causes.
El foc de superfície és el més habitual i crema vegetació baixa, herba, matolls i restes vegetals. El foc de capçades afecta directament les copes dels arbres i és un dels més difícils de controlar per la seva elevada velocitat de propagació. Es considera foc de capçada si té una altura superior als dos metres. Finalment, el foc de subsol es desenvolupa sota terra, consumint arrels o matèria orgànica enterrada, fet que el converteix en especialment complex d'extingir.
