Les preocupacions dels sabadellencs no sempre prenen forma de grans reivindicacions. Una vorera malmesa, un pal de la llum al mig del carrer, un contenidor que genera molèsties, l’incivisme d’alguns o el soroll, una plaça d’aparcament per a una persona amb mobilitat reduïda que tarda mesos a pintar-se o un solar abandonat que acumula brutícia. És aquesta quotidianitat la que concentra bona part de les queixes que han arribat a la sindicatura de greuges de Sabadell el primer semestre de 2026. Així ho recull l’informe semestral del síndic que es va fer públic ahir. Les inquietuds dels sabadellencs dibuixen un podi molt clar: dels 210 casos en mans del síndic durant aquests primers mesos de l’any, més de la meitat (51,94%) tenen a veure amb l’espai públic i el medi urbà–una de les àrees municipals més grans–, molt per davant de qüestions com l’habitatge, els serveis socials o la mobilitat. És, de llarg, l’àmbit que concentra més reclamacions davant del defensor de la ciutadania. Moltes d’aquestes reclamacions no es queden en un expedient: durant el primer semestre, l’Ajuntament ha acceptat totalment o parcialment dues de cada tres recomanacions del síndic que han estat contestades. “Hi ha una bona col·laboració, mai se’ns ha negat informació ni interlocució, hi ha voluntat d’escoltar i de millorar”, assegura el síndic municipal, Josep Escartín.
Per darrere de l’espai públic, apareixen els conflictes relacionats amb el funcionament de la mateixa administració municipal. Prop d’un de cada cinc expedients (18,93%) fan referència a la manca de resposta de l’Ajuntament, problemes amb el padró, qüestions de transparència, procediments sancionadors o responsabilitat patrimonial. La mobilitat i la seguretat viària representen un altre 9,22% de les queixes. Per a Escartín, aquestes dades tenen una lectura evident: “Ens arriben temes extremadament quotidians, el dia a dia és el que més preocupa els sabadellencs”, resumeix el síndic.
Si hi ha un element que exemplifica aquesta realitat són els contenidors. Les reclamacions arriben per motius molt diversos: brutícia, males olors, dificultats per obrir-los, deixalles abandonades o la seva ubicació davant dels habitatges. Per al síndic, el problema de fons és que manca una regulació clara. “La ciutat necessita una normativa pública que estableixi amb criteris objectius la ubicació dels contenidors, i no limitar-se a instruccions”, sosté. També posa sobre la taula altres conflictes recurrents d’aquest 2026, com els arbres que aixequen paviments o fins i tot afecten habitatges particulars, la il·luminació tapada per l’arbrat. “Els arbres estan per sota dels fanals al passeig, i de nit és ben fosc”, corroboren la Laia i Lorena Loras, veïnes del Centre. El síndic també assenyalen les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda que triguen massa temps a senyalitzar-se o el que defineix directament com “el desgavell dels guals”, sobre el que va obrir una actuació d’ofici.
- Mobles davant de contenidors a Sabadell
- DAVID CHAO
Una realitat que han viscut de prop alguns veïns de la ciutat: “Hi ha nits senceres que un cotxe ocupa la plaça d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda reservada del meu pare, i la grua no arriba”, assegura la Cristina Sequero, veïna de Covadonga. En un altre ordre de les coses, també en Juan Ramos, veí de Ca n’Oriac, sosté que al seu carrer costa trobar aparcament i hi ha guals que semblen en desús: “No veiem gaire moviment, però tampoc sabem si podem aparcar”, diu. En aquest cas, el síndic reclama revisar tots els guals existents per comprovar que continuen vigents, retirar aquells que ja no tenen autorització i facilitar que la ciutadania pugui comprovar si un gual és actiu.
Un altre dels àmbits que preocupa la sindicatura són els anomenats espais privats d’ús públic. Places interiors, jardins, descampats o zones comunitàries que utilitza tothom, però dels quals ningú acaba assumint el manteniment, perquè pertanyen a un privat. Escartín considera que, encara que jurídicament siguin espais privats, l’Ajuntament hauria d’acompanyar els veïns per trobar solucions i, quan sigui possible, estudiar fórmules per incorporar-los al patrimoni públic. També reclama més contundència amb els solars abandonats. “Quan un terreny privat genera problemes de salubritat, l’Ajuntament té eines com l’execució subsidiària. Pot actuar, netejar-lo i repercutir després el cost al propietari”, defensa.
Més atencions que mai
Durant els primers sis mesos de l’any, la institució ha registrat 1.542 atencions, la xifra més alta dels últims anys, i ha obert 210 expedients. Els veïns dels barris cèntrics –Districte 1– són els que més queixes han interposat al síndic en nombres absoluts, però si es relacionen amb la població resident és el Districte 7 —Torre-romeu, Can Roqueta, el Raval d’Amàlia i Poblenou— el que registra una incidència més elevada. D’entre les recomanacions més destacades de l’any, Escartín assenyala la de regular i controlar els guals, impulsar millores per a garantir la bona convivència entre veïns i oci nocturn i facilitar la sol·licitud de subvencions per part de les entitats. “No podem evitar que hi hagi problemes, però sí intentar que no s’enquistin”, conclou Escartín.
