La Cambra de Comerç i Indústria, el CIESC i Pimec qüestionen els pressupostos de la Generalitat i demanen al Govern català que corregeixi “l’infrafinançament crònic” que arrossega el Vallès. “Patim un dèficit fiscal. Ens sentim com Catalunya dins d’Espanya”, asseguren les principals entitats econòmiques de la ciutat al Diari.
Els comptes han previst 278,2 milions d’euros en actuacions al Vallès Occidental. El govern català duplica la despesa, amb la previsió més alta de l’última dècada. Tot i això, la segona comarca del país en població i PIB ocupa la posició 26 en inversió per habitant, amb 286 euros per càpita, per sota del Barcelonès (341 euros) i de la mitjana autonòmica (304 euros).
Els representants empresarials denuncien que es perpetua un problema històric: la segona corona metropolitana és i ha estat “aportadora neta”, mentre altres parts de Catalunya i Barcelona s’emporten el gruix dels recursos. Les dades del departament d’Economia i Finances avalen les tesis de les organitzacions. En els últims 30 anys, la Generalitat ha pressupostat 3.458 milions d’euros en inversions al Vallès Occidental, un 9,3% del total, tot i representar vora el 12% de la població i de l’economia catalanes. Aquesta tendència es repeteix al Vallès Oriental, i a l'Alt Penedès, al Baix Llobregat, al Garraf i al Maresme. El Barcelonès haurà rebut 14.000 milions d’euros entre 1996 i 2026, més que totes les comarques de l’entorn juntes (9.689 milions d’euros).
“Tenim el que ens mereixem? Clarament no. Hi ha una solidaritat mal entesa i un desequilibri territorial si la Gran Barcelona, el nord i el sud absorbeixen aquests recursos”, afirma la presidenta del CIESC, Alícia Bosch. “La despesa ha de ser proporcional a la generació de riquesa”, coincideix Xavier Pujol, president de Pimec Vallès Occidental.
Taulí, escoles i trens, entre les reclamacions
Les entitats econòmiques troben a faltar inversions en serveis socials. Defensen que els 5,5 milions d’euros previstos per al Taulí són “insuficients” i insten la Generalitat a concretar el projecte i garantir-ne el finançament per a la transformació de la caserna de la Guàrdia Civil en les consultes externes del Parc Taulí. “S’ha d’executar tot el pla d’inversions de l’hospital, que superava els 90 milions d’euros”, indica Bosch. També creuen que cal escurçar el calendari per a l’eliminació dels barracons escolars i adaptar els centres al canvi climàtic.
Les reclamacions dels empresaris també es traslladen a les infraestructures. Reivindiquen el segon túnel d’FGC entre el Vallès i Barcelona –sigui a través d’Horta o de Sant Cugat– i “millores reals” en les carreteres de Terrassa-Castellar-Sentmenat (C-1415), la de Sabadell-Polinyà-Granollers (C-155) i la de Sabadell-Santa Perpètua (B-140). “No pot ser que tinguin el mateix traçat, amplada i condicions que fa anys i anys”, constata Alberich.
- L'estació de Volpelleres, a Sant Cugat, de la línia S2 d'FGC
- Juanma Peláez
Mentre la ronda Nord fa avenços discrets, les entitats volen treure la pols a la ronda Est de Sabadell –que passaria per Togores, Poblenou, Torre-romeu i Can Roqueta–. Alberich creu que el retorn de l’obra “està més que justificat” i la compara amb altres infraestructures, com la variant d’Olot i de les Preses. “Hi ha milions per a una carretera per desviar 20.000 vehicles del centre d’Olot i no n’hi ha per a una que en trauria 40.000 de la Gran Via de Sabadell?”, es pregunta. “S’han de compensar molts anys en què s’han deixat d’invertir milions d’euros”, conclou.
Demanaran una reunió amb la consellera Romero
Les tres entitats econòmiques, agrupades en el Consell d’Economia Productiva, demanaran una reunió amb la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, per “traslladar el greuge econòmic” de la comarca i “buscar solucions al problema”, segons avança el president de Pimec Vallès Occidental, Xavier Pujol.
De moment, els representants empresarials exhibeixen sintonia i unitat d’acció, també a l’hora de demanar la publicació de la recaptació d’impostos per comarques. “Sabem que la Generalitat recapta uns 6.000 milions d’euros, uns 730 euros per habitant, però no sabem el que aporta cada comarca”, explica el president de la Cambra, Ramon Alberich.
