Negociacions sobre el futur de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a Madrid. L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha mantingut una trobada amb representants de l'Estat i de la Generalitat aquest dimecres amb l'objectiu de desencallar el conflicte sobre l'edifici abandonat. En concret, s’ha entrevistat amb la secretària d’Estat de Seguretat, Aina Calvo; la secretària general de Presidència de la Generalitat, Eva Giménez, i la delegada de la Generalitat a Madrid, Núria Marín.
Farrés ha situat la recuperació de la caserna i la seva transformació en les consultes externes de l'hospital Parc Taulí com un dels grans objectius polítics d'aquest mandat. L'operació permetria alliberar 4.000 usuaris del circuit diari de l'hospital, que actualment han de compartir espai amb els pacients ingressats. El moviment també compta amb l'aval del Govern de la Generalitat: el president Salvador Illa va situar el traspàs de la Caserna com una prioritat en una entrevista recent amb el Diari. "La transferència ha de ser immediata, no a dos o tres anys vista. No podem tenir un edifici sense ús al costat d'un hospital que s'ha d'ampliar", va assegurar.
Aquesta és la primera reunió a tres bandes amb la presència de totes les institucions implicades (Estat, Generalitat, Ajuntament) en els vint anys de batalla per la titularitat de l'equipament. Els equips de treball estudien com esquivar la sentència del Tribunal Suprem de 2025, que manté que les instal·lacions abandonades pertanyen al ministeri de l'Interior. "Ara no és només l’Ajuntament qui ho reclama, sinó també el Govern de la Generalitat, que necessitem espais per ampliar l’activitat assistencial d'un equipament sanitari de primer nivell", remarquen fonts del govern de Sabadell després de la trobada.
D'on venim?
La caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell, obra de l'arquitecte Juli Batllevell, es va inaugurar a principis del segle XX. La Benemèrita va fer ús de l'immoble de manera ininterrompuda fins a l'any 1998, poc abans del desplegament dels Mossos d'Esquadra al Vallès. En aquell context, l'alcalde Antoni Farrés va demanar a l'Estat que l'edifici passés a ser de titularitat municipal sense èxit. Ja en temps de Bustos, l'Ajuntament i el ministeri de l'Interior van signar un conveni que establia que el consistori podia prendre el control la caserna si aportava tres milions d'euros per a construir un nou equipament a Sant Pau de Riu-sec. Aquest acord mai no es va complir i és la base del llarg litigi judicial posterior.
L'any 2016, el govern quadripartit –que integrava ERC, la Crida i el que avui és En Comú Podem– va portar el cas davant dels tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va arribar a donar la raó a l'Ajuntament de Sabadell, però la sentència posterior del Suprem va impedir que el consistori hagi pogut prendre possessió de l'immoble. En tots aquests anys, les instal·lacions han estat ocupades per persones sense llar.
La causa ha trepitjat el terreny judicial, i també el polític: ERC va pactar-ne la cessió amb el PSOE en el marc del pacte dels pressupostos de 2023. Tres anys després, el mateix Oriol Junqueras apunta als socialistes com a responsables de l'incompliment. "És una demostració més que el PSOE no compleix amb els acords als quals arriba", afirmava en declaracions al Diari fa tot just una setmana.
