Denunciar anys després dels fets és un dels principals obstacles amb què es troben moltes víctimes de violència de gènere. És el cas d’una dona que vol mantenir l’anonimat i que va decidir portar als jutjats una situació de presumptes maltractaments que, segons explica, es remunta al 2018. La dona assegura que durant anys no va reunir les forces necessàries per denunciar. “S’ha de fer tan bon punt les coses passen”, reflexiona ara. Amb el pas del temps, lamenta que li sigui molt difícil demostrar les vexacions, les amenaces i els episodis que assegura haver patit.
Segons relata, la seva exparella exercia un control constant sobre ella i agressions físiques puntuals. Explica que en alguna ocasió la va tancar en una habitació i que també li va retirar la targeta de crèdit. A més, afirma que sovint l’amenaçava amb prendre-li la custòdia del seu fill. Tot i això, no va denunciar cap d’aquests episodis quan es van produir. “Mai ho vaig denunciar, no vaig recollir proves per por”, explica.
La denúncia es va presentar anys després dels maltractaments, però la dona reconeix que no disposa de proves materials que acreditin els fets. “No tinc cap prova. Cap missatge”, assegura. Tampoc hi ha lesions físiques visibles. “No tinc cap blau, però sí una ferida molt profunda”, relata. Ara afronta el procediment judicial conscient de les dificultats que pot comportar demostrar uns fets ocorreguts anys enrere.
