Quan es van publicar les notes de tall del curs 2026-2027, el doble grau de Dret i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona va protagonitzar la gran sorpresa. Amb un 12,972, es convertia en l’estudi amb la nota d’accés més alta de Catalunya, superant, després de 14 anys, el mític lideratge de Física i Matemàtiques.
La Berta, el Marc i la Marina —tres estudiants de Sabadell que aquest setembre començaran quart curs— expliquen que la notícia “es va comentar molt entre companys”. I que la van rebre amb “certa ironia” perquè la seva promoció encara va haver d’accedir-hi amb una nota més alta.
Formen part d’un grup molt reduït: només 20 places per promoció. Coincideixen que la mida del grup ha permès crear una classe molt unida. “Ens coneixem tots, ens ajudem i sabem que si necessitem qualsevol cosa podem comptar els uns amb els altres”, asseguren. Tot i això, reconeixen que també conviuen amb un punt de competitivitat, propi d’un grup format per estudiants que s’han guanyat excel·lents resultats acadèmics. Bona part dels companys provenen de fora de Catalunya. Estudiants de Galícia, Astúries, el País Basc o el País Valencià es desplacen fins a la UAB per cursar uns estudis amb molt poques vacants arreu del sistema públic d’universitats de l’estat.
Els protagonistes:
Berta Aparicio
Després de tres cursos, la Berta assegura que la combinació de Dret i Relacions Internacionals li ha confirmat que va encertar. Encara que admet que “m’inclino més cap a les assignatures de Dret”, considera que els dos àmbits “es complementen perfectament”. “Ara mateix els conflictes no entenen de fronteres i s’han d’abordar amb una mirada jurídica i internacional”, defensa. Preguntada pel seu futur, la Berta recorda que “el ventall d’oportunitats és molt ampli”. La creixent presència d’empreses demana la conciliació entre estat i multinacionals: “M’agradaria treballar en projectes pel desenvolupament, la cooperació o els drets humans. Però també em veig treballant en l’àmbit privat”. Valora marxar una temporada a treballar a l’estranger, però té clar que “si m’he d’establir en un lloc definitivament, serà aquí, a Catalunya”. Pel que fa a la vida universitària, desmunta un dels tòpics més estesos sobre els dobles graus. “Fem altres coses i tenim vida social. És un estigma pensar que només estudiem”, assegura. Considera que cuidar les amistats o practicar les aficions és igualment important.
Marina Corcuera
La Marina reconeix que mai va tenir del tot clar què volia estudiar. Li agradaven tant el dret com les relacions internacionals, però cap de les dues carreres per separat l’acabava de convèncer. Però mentre feia batxillerat va aparèixer aquest doble grau a la UAB. “Relacions Internacionals sense Dret crec que es queda una mica pobre i Dret, si t’agraden les Relacions Internacionals, és una bomba”, resumeix. Entrar-hi, però, no va ser fàcil. Amb un 13,04 a la selectivitat va quedar inicialment fora perquè la nota de tall del seu any es va situar en un 13,08. “Fins i tot, em vaig arribar a matricular en el mateix doble grau a Madrid”, abans que la segona assignació li permetés obtenir plaça a la UAB. Considera que les dues disciplines es complementen molt bé perquè les relacions internacionals aporten “una mirada global als conflictes”, mentre que el dret ofereix les “eines jurídiques per entendre’ls i afrontar-los”. Pensa que “seria bo obrir més places; perquè la majoria de dobles graus tenen unes 60 o 80 vacants per universitat”. “Per donar-li la importància que mereix la nostra carrera”, conclou.
Marc Sierra
El Marc també començarà aquest setembre el quart curs del doble grau. Com molts dels seus companys, va haver d’esperar a la segona assignació per aconseguir una plaça. Recorda aquells dies amb especial nerviosisme: “Van ser uns dies de màxima expectació per veure si al final entrava o no entrava”. “Fem pràcticament totes les assignatures que faria qualsevol estudiant de Dret, excepte les optatives”, explica. Alhora, destaca que la part de Relacions Internacionals li ha permès aprofundir en episodis històrics recents –un tema que l’interessa molt– que no havia pogut estudiar abans. “Al batxillerat ens quedem pràcticament al franquisme, però aquí hem arribat fins i tot a la Covid”. Compaginar els estudis amb la resta d’activitats no sempre és senzill, confessa. El Marc continua jugant a futbol sala i admet que hi ha setmanes en què la càrrega de feina obliga a “posar una mica el fre”. Tot i això, assegura que la majoria d’estudiants són persones molt organitzades: “La càrrega és elevada, sobretot en època d’exàmens, però hem après a portar-ho”.
