Només accepta 40 estudiants cada curs: 20 a la UAB i 20 més a la UB. Amb un 13,370 en la primera universitat i un 13,170 en la segona, té el mèrit de ser la carrera més inaccessible en tots els sentits. El dobel grau de Física i Matemàtiques és la que ofereix menys places i la que acumula la nota de tall més alta. I la situació s’ha perpetuat des de fa molts cursos. Ni la famosa Medicina al Clínic ni les enginyeries més populars li roben el podi. Res frena Sabadell, però, de colar-se en aquest doble grau. L’Aniol, la Mireia i la Maria ens narren avui la seva experiència en aquesta aventura universitària. L’Aniol, que arrencarà segon curs, ha descobert uns coneixements i una vida universitària que "m’estan omplint molt”; i la Maria, que va acabar fa dos anys, admet que “estic molt orgullosa d’haver-la cursat”. Aquesta doble titulació es caracteritza per tenir un ventall immens de sortides professionals. Encara que l’atribut que comparteixen tots els estudiants de primeres és la cohesió de grup. Amb grups d’una vintena d’alumnes, el grau fomenta un esperit de col·laboració i suport mutu. “Es fa molta pinya”, explica la Mireia, que començarà tercer.
Aniol Saura, el curs vinent començarà el segon curs a la UAB
- Aniol Saura
- Víctor Castillo
Explica que hi va entrar per ben poc i que inicialment pensava fer només el grau de Matemàtiques. Però ara reconeix que l’ha encertat de ple. L’Aniol celebra que el primer curs de carrera li ha deixat molt bon gust de boca. “Les dues disciplines es complementen molt bé”, diu. “Si mai t’has preguntat per què passen les coses, aquesta carrera t’ajuda a buscar respostes. I, sobretot, a fer-te noves preguntes”, afegeix, emocionat. Tot i que en reconeix la dificultat, assegura que l’ambient de grup i la motivació col·lectiva ho fan tot més fàcil. “Només som 20 i ens ajudem molt”, explica. El que més valora és l’enfocament de la carrera: no es tracta de memoritzar fórmules, sinó d’afrontar problemes nous amb eines que vas adquirint. Quan no estudia, fa escalada, toca la trompeta i aprofita per llegir o passar estones amb els amics. “Tot és compatible”, diu, trencant mites. No té clar què farà quan acabi, però sap que té moltes opcions al davant: recerca, programació, astronomia...
Mireia Rizo, el curs vinent començarà el tercer curs a la Universitat Autònoma
- Mireia Rizo
- Víctor Castillo
La Mireia no va entrar a la doble titulació de Física i Matemàtiques a la primera, però no es va quedar de braços plegats: va començar Física, es va tornar a examinar de la selectivitat per apujar nota, i l’any següent va aconseguir plaça al famós doble grau. Aquest curs, s’ha matriculat de 78 crèdits per recuperar assignatures de primer. “I déu-n’hi-do!”. “El més difícil no han estat els exàmens, sinó el canvi de xip: a Física et fan fer exercicis; a Matemàtiques, demostrar teoremes. És una altra manera de pensar”, explica la Mireia. Tot i l’esforç, ho ha superat tot, combina els estudis amb la natació i diu que té moltíssimes ganes de començar el tercer curs. Encara no té clar què farà quan acabi, però no li falten opcions: li agrada la quàntica, la investigació, el càlcul... i no descarta fer un màster fora. “M’agradaria marxar als Estats Units, però ja es veurà. De moment, vaig fent”. La sabadellenca explica que està gaudint molt de la vida universitària: “Som pocs i fem molta pinya!”.
Maria Marroco, va acabar la carrera fa dos anys a la UAB i ara està fent el Doctorat
- Maria Marroco
- Víctor Castillo
La Maria va començar Física i Matemàtiques a la UAB el 2018 i la va acabar el 2023. “És una carrera dura, estàs tota l’estona resolent problemes”, explica. Però no se’n penedeix gens: “Crec que t’obre moltes portes. Estic molt contenta d’haver-la cursat”. Després de fer pràctiques a una consultora de dades i d’un màster en Matemàtiques i Computació a la Universitat de Cantàbria, ara fa el doctorat a IRTA CReSA, centre de recerca en sanitat animal de Bellaterra. Se centra en el sector porcí: “Estic treballant com a analista de dades, i la meva tesi es basa en el consum d’aigua com a indicador precoç de malalties”. Diu que el món de la ramaderia encara té molt de recorregut en l’ús de dades i que iniciatives com la “ramaderia de precisió”, amb sensors i sistemes de monitoratge en són una mostra.
