Un nou equipament s’alçarà a Can Gambús. La Fundació Barnola-Vallribera, Cipo i l’Ajuntament de Sabadell han impulsat un projecte per a construir una residència i centre de dia per a persones amb discapacitat intel·lectual: busquen garantir una atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual que arriben a l’etapa de l’envelliment. El projecte es convertirà en una referència a la comarca i respondrà a una necessitat social urgent: la manca de recursos adaptats per a aquest col·lectiu.
El nou centre, que ocuparà una superfície de 2.800 metres quadrats, combinarà serveis residencials i ocupacionals adaptats per a persones grans amb discapacitat intel·lectual. Estarà format per tres edificis residencials, amb capacitat per a 48 persones distribuïdes en unitats de convivència de vuit usuaris cadascuna, i un centre ocupacional integrat al mateix recinte. El projecte inclourà també serveis auxiliars com cuina, bugaderia, espais comuns i sales per a activitats terapèutiques i obertes a la ciutat.
La iniciativa representa un model de col·laboració publicoprivada: l’Ajuntament de Sabadell cedirà la parcel·la a Can Gambús, situat a la confluència del passeig del Regne Unit amb la Ronda de Jean Monnet, un terreny de 1.597 metres quadrats i valorat en 311.640 euros, mentre que la Fundació Barnola Vallribera assumirà la inversió inicial, estimada en 4,5 milions d’euros. Cipo, entitat amb gairebé 60 anys d’experiència en l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, serà l’encarregada de gestionar el centre. Es preveu que les obres s'iniciïn a principis de 2026 i el primer mòdul entri en funcionament durant el primer semestre de 2027.
Segons ha afirmat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, “aquest projecte ens fa sentir molt orgullosos com a ciutat, perquè posa les persones al centre i dona resposta a una necessitat creixent, calia atendre aquesta etapa vital amb dignitat i recursos adaptats”. L’alcaldessa ha volgut posar en valor la col·laboració amb les entitats impulsores del projecte: “Aquest és un exemple de com la col·laboració entre administració i tercer sector pot donar fruits extraordinaris per a tota la ciutat”.
De la seva banda, Joan Manau, president de la Fundació Barnola-Vallribera, ha explicat com l’entitat ha fet un pas endavant per ser motor d’un projecte social estructural, i ha volgut agrair la col·laboració institucional amb l’Ajuntament.
El centre també contribuirà a alleujar la pressió sobre la llarga llista d’espera de serveis residencials al Vallès Occidental, on actualment hi ha més de 460 persones esperant una plaça. La comarca lidera el rànquing català de demanda de recursos per a persones amb discapacitat, un fet que posa de manifest la necessitat de noves infraestructures com aquesta. El president de Cipo, Joan Madaula, ha remarcat la urgència i la rellevància d’un projecte com aquest, que atén una necessitat real i creixent entre el col·lectiu: actualment ja hi ha més de 20 famílies a la ciutat que necessiten aquest servei de forma immediata, i la demanda estimada creixerà fins a les 54 places l’any 2030. Un dels grans valors de l’equipament és que reunirà en un mateix espai el servei residencial i el centre de dia, evitant desplaçaments innecessaris i afavorint la qualitat de vida dels usuaris.
El president de Cipo apunta que "es tracta d’una de les inversions socials més importants dels darrers anys a la ciutat" i assenyala també que l’equipament vol tenir una vocació comunitària, oberta al barri i a la ciutadania. “Volem que hi passin coses, que el veïnat pugui fer seu aquest espai i que no sigui només un recurs tancat”, defensa. El centre estarà obert al barri i inclourà espais per a activitats adreçades a la ciutadania, amb l’objectiu de fomentar la inclusió, la convivència i la cohesió social.
Aquest nou recurs vol donar resposta a una problemàtica sovint invisibilitzada: l’envelliment prematur i progressiu de les persones amb discapacitat intel·lectual, que requereixen suports cada cop més intensos i especialitzats. Moltes d’elles no troben recursos adequats un cop superen l’edat límit dels centres ocupacionals (65 anys), tot i l’increment de l’esperança de vida dins del col·lectiu.
