La solidaritat que floreix en ple estiu: "Acollir és una experiència sempre enriquidora"

L'estiu és sinònim de solidaritat en forma d'acollida. Un període en què Sabadell exhibeix la força d'entitats i organitzacions que fan visible la seva tasca mitjançant la implicació de famílies que se sumen a un moviment arrelat a casa nostra. Un exemple consolidat és el projecte 'Vacances en pau', enguany, amb una desena de membres que reben infants procedents dels campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria. Dins del col·lectiu hi ha autèntics veterans, amb molts estius obrint les portes de casa seva. Però també n'hi ha altres que s'estrenen, fascinats pel cuquet d'integrar una nova ànima a la família.

En les últimes setmanes no és estrany veure els joves voltant per Sabadell i la comarca redescobrint racons i experiències. "Aquest cop han vingut una mica més tard, el 18 de juliol. Normalment, és habitual que arribin a principis de mes. El reajustament del calendari ha obligat a anul·lar algunes activitats", explica Ester Mora, una de les portaveus del programa. La iniciativa impulsada per l’entitat Vallès Wilaia rep el suport de diversos ajuntaments del Vallès Occidental. De fet, hi ha infants repartits per Sabadell i altres municipis com Castellar o Montcada i Reixac.

La salut, fugir de les altes temperatures de l'època al nord de l'Àfrica i donar veu al conflicte i fer visible la problemàtica del poble sahrauí són, defensa Mora, els pilars de la proposta. Galia, Saleh, Omar, Yslem, Hassan o Mohamed-Lamin són alguns dels noms amb l'expedient actualitzat recentment al Taulí. En l'hospital sabadellenc va tenir lloc la rutinària revisió mèdica, que va destapar algunes patologies recurrents entre els infants. 

La visita és obligatòria dins del projecte, en coordinació amb el Servei Català de la Salut, i la intenció és garantir el benestar de tota l'expedició i corregir possibles mancances, sobretot en l'àmbit higiènic. Tampoc han faltat la tradicional recepció a l'Ajuntament i cites de caràcter més lúdic. Durant l'agost, es duen a terme actes més reduïts, desenvolupats majoritàriament per les mateixes famílies, que sumen la criatura a la dinàmica pròpia de les vacances. L'objectiu, reivindiquen, és que formin part del dia a dia sent un més.

Més enllà dels nouvinguts

En aquesta voluntat de ser ciutat d'acollida, però també lloc d'oportunitats per als joves sabadellencs, emergeixen propostes com les de la Fundació Idea, visibles als carrers. L'entitat local actua aquestes setmanes en tres barris per promoure casals i colònies que ofereixin alternatives per a famílies d'atenció prioritària amb menys recursos. "Volem millorar la realitat d'aquests infants i adolescents. És l'esperit que ens mou", exposa Loli Rodríguez, directora general. A l'agost, per exemple, es durà a terme un casal que finança la fundació Probitas, al barri de les Termes, en un conveni a tres bandes amb l'Ajuntament. La promoció de la salut, els hàbits saludables i l'educació en el lleure teixeixen alhora els diferents programes.

"El nostre paper s'explica per la impossibilitat d'algunes famílies de fer activitats d'oci o similars durant les vacances". La fundació treballa el concepte d'eix d'animació, amb una figura que guia cada activitat. És, especifica Rodríguez, una espècie de videojoc amb personatges que condueixen per les diferents accions lúdiques. En total, s'ofereixen quaranta places per a nens entre els quatre i els dotze anys, de dos quarts de nou a dos quarts de quatre. Les diferents propostes s'estendran pràcticament fins que es reprengui l'activitat habitual del curs, a partir de setembre. La Bassa, el Tibidabo, el Salting o la sortida a la natura són jornades marcades en vermell a l'agenda. 

Sigui com sigui, Sabadell llueix cooperació i compromís social un estiu més. Amb el parèntesi de l'any de la pandèmia, per exemple, 'Vacances en pau' compleix més de dues dècades. "Un dels primers infants que va venir ja està casat i és pare", repassa l'Ester. Actualment, gairebé tots viuen l'últim any en el projecte. Per això, es respira un aire especial, conscients que són les darreres vivències sota el paraigua de Wilaia. Les estades s'allarguen fins a quatre estius, entre els vuit i els dotze anys. A principi de setembre, els menors faran les maletes. Durant l'any, mantenen el contacte, amb comunicacions periòdiques amb les famílies, que coincideixen en l'enriquiment personal que suposa formar part d'aquests programes.

La difícil gestió de la distància i el pas del temps: "És una muntanya russa"

Acollir deixa una empremta inesborrable. "Nosaltres acollíem el Sasha des que tenia cinc anys, fins als disset. Ara en té dinou. Venia dos cops l'any a Sabadell i estava molt integrat. Anava a l'escola, tenia grup de futbol i una vida molt normalitzada entre dos mons", explica Rosa Fernández, mare d'acollida de l'ONG TANU. Quan va esclatar la guerra a Ucraïna, des de l'entitat van decidir portar prop d'un centenar de nens en una acció extraordinària. Conscient ja del que passava al seu país, el conflicte va ser un trasbals per al jove. "La seva mare biològica, amb qui sempre hem mantingut bona relació, va decidir que el vindrien a buscar". Des de fa prop dos anys, és a Ucraïna, a prop de Níkopol, en un poble lluny de la zona més convulsa. 

El testimoni de la Rosa reflecteix una sensació que viuen aquells que han tingut infants a casa. "Si acabes forjant aquest vincle, que no és fàcil, són sempre experiències enriquidores", apunta. I pronuncia una frase que es repeteix en aquests casos: la sort no és només de qui és acollit, sinó de tothom qui escriu la història en primera persona. La màgia d'experimentar com algú desconegut esdevé família. "És una muntanya russa emocional, amb moments meravellosos, i altres molt durs i difícils de gestionar, perquè no som experts. Ho fem tot des de l'amor", sintetitza.

Els viatges eren bidireccionals per conèixer també la seva vida allà. Ara, malgrat mantenir el contacte setmanal, l'actual context ho dificulta tot. "Amb la situació que té al país, ni pot sortir ni podem entrar. Si visualitzo alguna cosa és la pròxima vegada que pugui viatjar allà. La meva il·lusió és que s'acabi el desastre i tornar-nos a abraçar". Per a aquells que vulguin conèixer el cas, el documentalista Fèlix Colomer va gravar 'Sasha', una obra audiovisual sense maquillatge que mostra una fotografia real de l'acollida. "Sorgeix per a donar una oportunitat de canvi a un nen, però, inevitablement, té impacte emocional en tu. És una de les millors històries de la meva vida, però no és fàcil", tanca, expressant un sentiment que s'estén entre les famílies.