Tots aquests anys, els adolescents han anat pagant els estralls de la pandèmia, en salut mental. “Va haver-hi un període bastant llarg, per a la vida d’un adolescent, en què tot aquest entrenament social que es produeix de forma natural es va frenar”, explica Rebeca Gracia, psiquiatra i coordinadora de la planta d’hospitalització psiquiàtrica infantojuvenil del Parc Taulí. “Quan es van haver de reincorporar a la vida diària, molts adolescents ja no sabien gaire com fer-ho”, afegeix. Aquest desencaix social va tenir conseqüències clares. “Després de la pandèmia, sí, més adolescents s’han acabat apropant a l’hospital per ideacions o temptatives autolítiques. I el motiu, normalment, eren desencadenants socials: la sensació de no pertànyer a un grup, de sentir-se exclòs o invisible”, sentència Gracia.
El 2024, la planta psiquiàtrica infantojuvenil del Parc Taulí va atendre 236 ingressos, la xifra més alta mai registrada a Sabadell. Encara que cal puntualitzar que fins fa tres anys, la unitat era més petita i ara ja compta amb 16 llits. Si analitzem la dada: un 70% dels ingressos són noies i la franja d’edat més prevalent és dels 12 als 17 anys.
- La doctora Rebeca Gracia, coordinadora de la planta
- David Chao
Què són els trastorns adaptatius, la principal causa d'ingrés?
El diagnòstic més freqüent a la planta no és la depressió major, sinó els trastorns adaptatius. “Són símptomes que apareixen després d’un episodi d’estrès o d’una situació difícil per a l’adolescent”, indica Gracia. “I el que porta a l’ingrés és sobretot la conducta suïcida: ideació o temptatives autolítiques”, afegeix. Entre els casos atesos, hi ha conductes de risc provocades per conflictes que poden derivar de situacions quotidianes. “Pel programa Codi Risc Suïcidi, el CRS, tenim pacients que ens poden arribar després d’una sobreingesta lleu de medicació perquè els pares els han tret el mòbil”, exemplifica la doctora.
Malgrat l’alarma que sovint generen algunes dades sobre la salut mental dels adolescents, la doctora Gracia demana posar-hi context. “No s’han incrementat els suïcidis, s’ha incrementat la conducta suïcida”, matisa. També recorda que, tot i que durant la pandèmia es va parlar molt del malestar emocional dels joves, “el 70% manifestava estar bé”. Des del seu punt de vista, cal tenir present aquesta majoria silenciosa perquè una visió massa negativa o catastrofista pot contribuir a un “efecte contagi”.
- La planta d’hospitalització psiquiàtrica infantojuvenil del Parc Taulí
- David Chao
Un ingrés de 20 dies de mitjana
Durant l’ingrés, els adolescents són atesos per un equip multidisciplinari format per psiquiatres, psicòlegs, terapeutes ocupacionals, infermeria i treballadors socials. També hi participa un docent del Departament d’Educació, que valora l’estat acadèmic de l’alumne i fa de pont amb el centre educatiu.
A l’inici de l’estada, es fa una valoració clínica i familiar i s’estableix un pla terapèutic individualitzat. “Pot ser que calgui fer un diagnòstic, ajustar un tractament, o treballar l’entorn social, psicològic o escolar del pacient”, apunta Gracia. Tanmateix, la voluntat de l’equip és fer l’estada tan curta com sigui possible. “El lloc on ha de ser l’adolescent és a casa seva, al seu institut. Si allarguem l’ingrés més del necessari, pot arribar a ser contraproduent”, explica la responsable de la unitat. Ara mateix, la mitjana és d’uns 20 dies d’estada a l’hospital.
Una de les branques del servei de psiquiatria és l’UCA (Unitat de Crisis d’Adolescents). En aquest emplaçament es deriven els pacients amb més gravetat clínica. Segons els registres de l’hospital, parlem d’adolescents amb episodis de psicosi o diagnosticats amb trastorns greus de la conducta alimentària o de l’espectre de l’autisme.
Si ets jove i tens pensaments o conductes suïcides, a Catalunya pots rebre ajuda a través del sistema públic de salut mental. Pots adreçar-te directament al teu centre d’atenció primària (CAP), on et derivaran al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) si ets menor d’edat. En situacions de crisi, pots anar a urgències hospitalàries o trucar al 061 Salut Respon, on et posaran en contacte amb professionals. També hi ha el programa Codi Risc Suïcidi, que activa una resposta ràpida i coordinada per fer seguiment dels casos amb risc. A més, hi ha recursos confidencials com el telèfon 024, d’atenció a la conducta suïcida, disponible les 24 hores. No cal que ho passis sol: hi ha persones preparades per escoltar-te i ajudar-te.
