Josep Escartín (síndic): “No podem demonitzar l’oci nocturn; si no, fa la sensació que això és el ‘Far West’”

Atacar l’incivisme i els problemes de convivència des de tots els seus prismes i implicant tots els actors. El síndic ha elaborat un informe amb 17 recomanacions que fa a l’Ajuntament per a abordar les queixes de sorolls nocturns a Sabadell. Al Centre de la ciutat, segons l’informe elaborat per la sindicatura, hi ha una desena d’establiments d’oci nocturn: dues discoteques amb llicència fins a les 6 de la matinada i vuit bars musicals (3 h els caps de setmana), i defensa que hi ha establiments que han pres més mesures de les que estaven obligades a adoptar. “Els problemes de convivència no tenen colors polítics. Ha de ser un gran acord de ciutat, sense demonitzar ningú”, conclou. 

Ha publicat una resolució de més de 30 pàgines on incideix sobre la importància d’arribar a acords i deixar de banda la confrontació per abordar les queixes per soroll nocturn. Per què ara? Perquè hem rebut diferents queixes sobre el tema, però especialment perquè és un compromís que vaig prendre en una reunió al febrer a l’associació de veïns de Mercat Centre, on un gran nombre de veïns es van queixar i em vaig comprometre que des de la sindicatura ho treballaríem. Aquesta investigació ha estat molt exhaustiva: ens hem reunit amb veïns afectats, amb responsables d’establiments d’hostaleria, hem fet sis visites nocturnes i de matinada, amb responsables municipals i tècnics, hem estudiat tots els expedients sancionadors, disciplinaris, l’estat de les regulacions policials, les llicències extraordinàries, les mesures correctores. Hem volgut fer una visió de 360 graus per veure-ho absolutament tot.

Però aquest tema ja és un vell conegut, fins i tot diferents partits polítics ho han portat al ple municipal o se n’han fet ressò. La sindicatura és un organisme que realment no està polititzat, és un organisme que actua en plena independència. Jo entenc els lògics plantejaments polítics i interessos de cadascú, però l’únic interès que defensa la sindicatura són els drets.  Aquest és un problema que anem arrossegant de temps i que continuarem arrossegant si tothom no rema en la mateixa direcció. Per nosaltres la independència no és una opció. És l’essència de la nostra institució.

I com a institució independent, què ha vist, quan ha viscut el problema ‘in situ’ i ha fet nit a cases d’afectats? Una cosa i l’altra. És a dir, problemes importants de convivència i de civisme: gent cridant pel carrer, sí. Però també hem vist, quan hi hem anat nosaltres, actuació policial. Hem vist les dues coses. I hem vist que la majoria dels locals tenen llicència en ordre. Per tant, de què ens hem adonat? Hi ha un problema important de civisme. Gent que crida, que orina pel carrer. Però també hem vist resposta policial. S’ha de veure la fotografia completa, parlar amb la veritat per davant. 

Em pot posar un exemple? Carrer de Sant Quirze, mes de maig, de matinada. No se sent ni una mosca. De cop, un grup de gent –i això és textual–, cantant Belén, Belén, campanas de Belén, a crits. Van arribar a la plaça de les Marquilles i hi havia un cotxe de la Policia Municipal que els va aturar. És evident que van despertar els veïns que estaven dormint, i això no hauria de passar. El soroll zero no existirà mai, però hem de buscar les maneres de minimitzar-ho.

Com? Els problemes de convivència tenen moltes causes i, per tant, necessiten moltes respostes. Hi ha temes vinculats amb la inspecció dels locals, amb la coordinació entre departaments, amb la prevenció, amb el civisme, amb la seguretat. Per exemple, s’han de poder impulsar la figura dels agents cívics, i tant, perquè això ajudarà a fer una radiografia del que està passant. També dotar la policia de més eines, impulsar sonometries als domicilis afectats pel soroll, adaptar els horaris dels serveis de neteja, estudiar la instal·lació de lavabos públics...  Hi ha moltes formes d’abordar-ho, no només des de la convivència. El tema de les escombraries: a’ha de passar a recollir el vidre a la matinada? Doncs no. S’ha de dir als locals que no llancin el vidre de les deu de la nit a les deu del matí. Hi ha petits canvis que poden marcar sumar. Reconec l’esforç que ha fet l’Ajuntament, però això no impedeix demanar noves millores. Les recomanacions intenten abordar el problema d’una manera global.

De tot plegat, quin seria el primer pas? Prendre’s això com un gran problema de ciutat. I el problema de ciutat implica grans acords de ciutat. No podem demonitzar només un grup. És important explicar la fotografia completa: si es denuncia a xarxes un problema de convivència, s’ha d’explicar també si la Policia hi acudeix. No es pot demonitzar l’oci ncoturn perquè si no, generem la sensació que això és el Far West, quan no és així.

Hem parlat de veïnat i d’Ajuntament. Què en pot dir, dels establiments d’oci nocturn, un dels grans agents implicats? Quan parles amb els empresaris també et diuen la seva. La majoria han fet els deures, alguns han adoptat moltes més mesures del compte i coses que van més enllà de la seva obligació. Tancar més d’hora de l’hora que tenen permís, canviar el cadenat de ferro de les cadires per altres de plàstic, posar cadires de plàstic, contactar més vigilants dels que estan obligats a tenir... També s’han fet coses, a vegades més de les que tocava, i això s’ha de tenir molt en compte. 

A quina conclusió ha arribat? Que els drets no poden competir entre ells. No podem defensar el dret al descans –que existeix i que es vulnera en molts casos– i ignorar el dret a l’activitat econòmica –amb tots els permisos i llicència al dia– que dona vida a la ciutat. Això és important. Com tampoc podem defensar l’activitat econòmica i ignorar les conseqüències que tenen sobre la vida de la gent. La ciutat madura per més d’aquest que sap conciliar drets. Si hi hagués una fórmula màgica, ja l’hauria aplicat tothom. Però això no serem capaços de fer-ho sense un debat serè i, sobretot, allunyat de partidismes.