Oferir un espai segur, lúdic i compartit on infants, adolescents i les seves famílies puguin accedir al lleure de manera gratuïta durant les vacances és el principal objectiu de la iniciativa ‘Obrim els Patis’, que enguany fa una dècada que funciona a Sabadell. Una alternativa de conciliació efectiva, però suposa grans reptes.
Aquest estiu hi ha onze escoles públiques que participen del programa, cinc més que l’any passat, i la idea és que els nens i nenes puguin jugar a l’aire lliure sense necessitat de cap inscripció prèvia i amb la dinamització de monitors especialitzats, dos per escola, com també, que els pares i mares puguin implicar-se per crear xarxa amb altres famílies. “Falten espais i activitats gratuïtes per a les famílies”, afirma Emma Cortés, coordinadora i investigadora del Programa Ciutat Jugable a l’Institut Infància i Adolescència.
- Jocs en un dels patis de la iniciativa
- David Chao
De dimecres a diumenge amb tota mena d'activitats
Els centres obren de dimecres a diumenge des de dos quarts de set de la tarda i fins a les nou de la nit i els menors de vuit anys han d’anar-hi acompanyats. “Portem gairebé dos mesos i està anant molt bé. La proposta ha estat rebuda de forma positiva per la ciutat i els barris. El millor exemple el tenim a l’escola Concòrdia, que va començar amb menys de 50 persones i, en els últims dies, ha arribat a superar les 200”, assegura Lucia Adell, coordinadora de l’empresa Ibersport, una de les empreses participants.
“És una iniciativa que permet que siguin els nens i nenes els que decideixin què volen fer, amb qui volen jugar i durant quanta estona. Aquesta autonomia té beneficis molt importants en el seu desenvolupament físic, mental i emocional”, afegeix la sabadellenca Marta Sarrasseca, coordinadora d’infància i família de la Fundació Pere Tarrés. “Entenem el pati com un espai educatiu més. És un lloc segur on els infants aprenen a conviure, a relacionar-se, a resoldre conflictes dialogant i a crear vincles amb altres infants i amb el barri”, continua l’experta que també apunta que és una alternativa eficient a l’excés de pantalles. “Té una part educativa que ajuda molt a fer barri. Va molta gent de la zona i també va bé per potenciar el joc d’estiu i reduir l’exposició a les pantalles. El que més triomfa són els esports, sobretot el futbol, el bàsquet o el tennis taula”, apunta Adell.
- El bàsquet és un dels esports més practicats
- David Chao
Tot plegat es vertebra, doncs, d’aquesta idea de la doctora en Psicologia i professora de la UAB, Sílvia Blanch: “El principal repte és entendre que el joc no és un luxe. No n’hi ha prou amb obrir un pati; cal pensar quin pati s’obre i quines oportunitats ofereix”. La diversitat dels participants en aquests programes és una de les principals riqueses que aporta la flexibilitat d’inscripció i la gratuïtat, però no és fàcil aconseguir l’encaix adequat. “Gestionar un grup que canvia cada tarda, amb infants de diferents edats, cultures i interessos és un gran repte. Cal equilibrar les diferències perquè l’espai sigui agradable per a tothom”, analitza la coordinadora de la Fundació Pere Tarrés, que fa una crida a les famílies.
“Haurien de ser un dels pilars del projecte. L’ideal seria que també juguessin, que compartissin espai i que coneguessin altres famílies del barri, però depèn molt de la zona”, continua la Marta que remarca que “l’auge d’aquestes iniciatives és un indicador que moltes famílies no poden assumir el cost”. Un altre dels reptes és trobar professionals disposats a treballar durant les dates estiuenques. “També costa trobar equips educatius formats, amb mirada preventiva i amb recursos per treballar des del diàleg”, reitera Sarrasseca.
- Alguns infants jugant al pati de l`Escola Catalunya
- David Chao
Blanch és contundent en aquest sentit. “Massa sovint els monitors fan només una funció de vigilància, quan també podrien actuar com a dinamitzadors. No es tracta de dirigir el joc, sinó d’enriquir-lo. A més, encara hi ha molts patis formats gairebé exclusivament per pistes de ciment, amb molt poques possibilitats de joc”. Per no parlar de les altes temperatures, on la vigilància dels monitors adquireix una importància encara major. “Als patis que coordinem des de la Fundació (a Barcelona), intentem adaptar molt el calendari: promovem activitats d’aigua, busquem espais on els infants es puguin refrescar i evitem les activitats físiques més intenses a primera hora”, explica l’educadora.
Hi ha prou espais?
Perquè tot i que l’activitat a l’aire lliure sigui molt beneficiosa, s’han de complir certs criteris. “Moltes vegades, les àrees de joc estan pensades d’una manera que no necessàriament beneficia el joc dels infants, que no tenen lloc a la ciutat”, apunta Emma Cortés. Segons les expertes, sí que s’ha avançat en matèria urbanística, però queda molta feina per fer. “Cada vegada hi ha més parcs i zones verdes, com a mínim en el cas de Sabadell, però encara queda molt recorregut perquè hi hagi espais adaptats per a totes les edats, sobretot per als infants de 0 a 3 anys”, analitza la coordinadora de Pere Tarrés.
Blanch creu que el model dels parcs al territori té mancances. “Aquí, malgrat gaudir d’un clima que permet fer molta vida a l’exterior, molts parcs continuen sent força homogenis. Caldria apostar per espais més naturals, amb sorra, fusta, vegetació, desnivells i materials oberts que permetin explorar i crear”, la psicòloga evolutiva reitera que “el joc és el motor del desenvolupament físic, emocional, social i cognitiu dels més petits i posa com a exemple a seguir el model d’altres països europeus. “Sorprèn trobar parcs amb grans estructures de joc, espais per amagar-se, elements que desperten la imaginació o propostes que conviden a inventar històries”.
