Les novel·les de Toni Mata s'adscriuen en gèneres que van més enllà d'etiquetes perquè el que busquen és la millor manera d'entendre l'univers on vivim. En el cas d'El centre del món, Premi Carlemany al Foment de la Lectura, una jove que encamina el futur serveix per retratar la digitalització de l'economia, la cobdícia, el materialisme, les enveges i la importància dels diners.
La Paula s'endú una bufetada de realitat als 17 anys.
És el mateix cop que ens enduem tots quan descobrim que els diners condicionen tota la nostra vida. Tot i que intentem trobar un equilibri entre dedicar-nos a una feina que ens agradi i, alhora, poder pagar les factures, la realitat és que, tret d'algunes excepcions, la majoria de persones acabem fent feines que no ens omplen del tot per poder viure dignament.
Ens costa parlar de diners?
Parlem massa poc de diners amb els fills. Aquesta manca d'educació financera els deixa desemparats en un món on els diners ho condicionen pràcticament tot. Moltes vegades hi ha una certa vergonya a reconèixer que has hagut de renunciar a part dels teus somnis per guanyar-te la vida.
Segur que hi influeix l'estrat social...
Recordo una entrevista d'Albert Pla en què explicava que, de sobte, alguns amics de tota la vida heretaven una casa a Menorca o una altra a la Cerdanya. I t'adones que formen part d'una realitat social diferent de la teva. És la constatació que hi ha persones que poden decidir què volen fer perquè ja tenen resolta la part econòmica.
Quan ho descobreix la Paula?
La Paula és una noia apassionada per la literatura que sap que probablement no serà el camí més lucratiu. És una gran lectora; per això el llibre és ple de referències a la literatura catalana, que està al nivell de qualsevol altra del món i no ens ho diem prou. Mentre intenta decidir què vol fer amb la seva vida, la situació familiar s'enfonsa i es veu obligada a assumir responsabilitats molt abans del que li tocaria. És d'una família humil de Can Rull, un entorn que conec bé.
També has passat per aquest conflicte entre fer el que vols i haver de pagar les factures?
Jo volia ser escriptor i guionista d'humor. Encara avui no em guanyo la vida només escrivint llibres, especialment perquè fer-ho en català és molt difícil. Per sort, sí que vaig aconseguir dedicar-me a ser guionista i he pogut treballar en programes com El Hormiguero o La Resistencia, i actualment sóc creatiu global de la Kings League. Vaig estudiar Periodisme perquè era un bon pla B, tot i que finalment no m'ha calgut exercir.
Les darreres novel·les, Nascuts per ser breus —Premi Joaquim Ruyra— i L'alè dels llaurats, eren de ciència-ficció. Has fet un salt de gènere literari?
Potser sorprendrà alguns lectors de les meves distopies, però jo hi veig una continuïtat molt clara. La ciència-ficció sempre m'ha interessat com una eina de crítica social. Tant Nascuts per ser breus com L'alè dels llaurats denunciaven determinats aspectes del nostre model econòmic i social. Ara faig exactament el mateix, però des d'una novel·la realista. Volia que el lector no pogués pensar que tot allò només passa en una distopia. M'ho preguntava una dona a la presentació i sí: tot el que explico sobre les criptomonedes és real.
A les anteriors novel·les hi havia insurreccions. La Paula té marge per rebel·lar-se?
La veritat és que no gaire. La Paula intenta trobar el millor encaix possible dins del sistema, que és el que acabem fent la majoria. He volgut ser realista i explicar com afrontem individualment problemes que, en realitat, són col·lectius.
