La Galia i l'Encarna, un vincle que venç la distància: "És com una més de la família i me l'estimo com a una neta"

Hi ha relacions que són indestructibles tot i la distància. Vincles que traspassen el desert, el mar, les barreres culturals i fins i tot, el pas del temps. Aquest és el cas de l’Encarna Triviño i la Galia Yendih. “Al cap d’un temps em va demanar si em podia dir ‘iaia’ i és clar que sí! Per a mi és com una neta més”, narra Triviño amb la Galia al seu costat, que la mira amb admiració. Elles són àvia i neta d’acollida i fa cinc estius que es demostren l’una a l’altra que la família no és només de sang. Però, com va començar aquesta història d’amor? Tot va sorgir gràcies a la solidaritat. 

La família sabadellenca va descobrir el programa Vacances en Pau, una iniciativa impulsada per Vallès Wilaia que dona l’opció a infants sahrauís de passar l’estiu allunyats de la calor sufocant dels campaments de refugiats de Tindouf, al Sàhara Occidental. Sense pensar-s’ho dues vegades, van decidir que havien de participar-hi: volien acollir i assumir totes les responsabilitats necessàries. “El programa és important perquè dona visibilitat a una realitat injusta que és conseqüència d’unes circumstàncies polítiques. Necessiten una solució, no tenen país propi. Però nosaltres intentem donar-li el millor que podem”, reivindica la sabadellenca.

“Allà hi ha desert pur. Només hi ha sorra, terra i alguna pedra. A més, l’aigua és molt escassa. Recordo que ens va sorprendre quan ella va arribar aquí per primera vegada, perquè deixava l’aigua de la dutxa oberta tota l’estona”, descriu l’Encarna que coneix de primera mà la situació dels campaments perquè va visitar la Galia a casa seva per prendre consciència dels contrastos que la nena viu quan ve a Sabadell. Una realitat ben diferent a la seva rutina diària la resta de l’any. “A més, molts nens tenen problemes dentals perquè l’aigua no està tractada. Jo insistia molt que la bullissin”, reitera. Per això, els infants també passen diverses visites mèdiques al Taulí quan arriben. “Es porten molt bé, aquest any li han fet radiografies al pit i als genolls, perquè l’any passat va tenir pneumònia. També anirem a fer una revisió dental”. 

Com ho viu la Galia? 

La Galia ja té 12 anys, ha après un molt bon castellà i, de fet, li encantaria ser professora de llengua espanyola, com ella mateixa ens explica. “Li va fer vergonya parlar durant la visita a l’Ajuntament, però és molt xerraire quan agafa confiança. De moment els seus pares volen que estudiï a Argèlia”, apunta la ‘iaia’ orgullosa del creixement que ha experimentat la nena, que, per descomptat, comparteix aquest sentiment. “Aquests moments no els oblidaré mai de la meva vida. Estimo molt la meva ‘iaia’, amb tot el cor, és com una segona mare”, somriu la petita.

Després de fer-nos una descripció ben detallada del seu dia a dia a la nostra ciutat, ens confessa quina és la seva activitat preferida, on es passa hores i hores, amb permís dels dibuixos a la televisió i el mòbil. “M’encanta banyar-me a la piscina amb els amics, la June i l’Èric (els nets de l’Encarna). El que també em sembla molt bonic és quan tota la família està reunida a la taula i parlem de moltes coses”, conclou. Perquè Yendih es va integrar perfectament des del primer dia tot i les barreres inicials de l’idioma. “Coneix a tota la família i tots em pregunten per ella”, assegura l’Encarna. 

Però, com avançàvem, el vincle no es talla quan ella torna a casa després de dos mesos tan intensos. El comiat és trist, però la comunicació continua perquè la relació entre les dues famílies és fluida. La Galia viu amb els seus pares, la seva germana gran i el seu germà petit. “Durant l’any ens truquem cada setmana, la seva mare parla una mica d’espanyol, i si no la Galia ens fa de traductora”. Així doncs, tot i que acollir a l’estiu hagi suposat una gran responsabilitat, l’Encarna no ho hagués canviat per res del món perquè la Galia l’ha ensenyat molt. “És una nena molt bona i educada, té uns grans valors. Si fos més jove continuaria acollint nens”, afirma convençuda. Com també, que aquests infants no mereixen el context de vulnerabilitat en el que han de créixer. “Visca el Sàhara Occidental i Palestina lliures, des del riu i fins al mar!”, crida ben fort la sabadellenca.