Un Shakespeare d'altura: 'Romeu i Julieta' es representa als balcons del Casal Pere Quart

El primer sou de Tom Colomer, quan només tenia 14 o 15 anys, es va esfumar en un bitllet d'avió, una nit d'hotel i una entrada al Shakespeare's Globe, un dels teatres més emblemàtics de Londres i on el dramaturg més universal va estrenar moltes de les seves obres. No ho sabia, aleshores, però aquella aventura inspiradora en solitari era una inversió de futur per meravellar Sabadell amb un espectacle que mai abans ha vist la ciutat.

Romeu i Julieta s'ha representat infinitat de vegades, evidentment. Però mai així, com ho farà la companyia Amfiteatre del 22 al 26 de juliol, a les 20.30h. Unes 120 cadires, repartides al pati del Casal Pere Quart, enfocaran l'edifici. Cada balcó dels tres pisos es convertirà en un petit escenari, també ho serà la balustrada i el mateix pati, amb tota l'acció a tocar. “És com el còmic de la 13, Rue del Percebe, de Francisco Ibáñez, en què els veiem a tots alhora”, comenta Colomer, que dirigeix l'obra i és al capdavant d'Amfiteatre, que fa anys que escenifica clàssics. Serà un espectacle elisabetià, un terme que fa referència als teatres construïts durant el regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, entre 1558 i 1603: a l'aire lliure, amb un escenari que s'endinsa en el públic i diversos nivells de galeries al voltant del pati central. Ens equivoquem quan ens sembla que els espectacles immersius són una moda d'ara.

“Un dream team de Sabadell”, diu sobre el repartiment el dramaturg. Aquest projecte, que tenia entre cella i cella des de feia temps el regidor de cultura, Carles de la Rosa, havia de comptar amb talent local. Hi actuen Carla Moix, Arnau Rodríguez, Montse Saurí, Lluís Saus, Jordi Martínez, Xeui Jiménez, Sílvia Leiva, Diego Cabrera, Ruben Medina, Dídac Haro, Emma Soler i Jordi Cantó. La sonorització va a càrrec de la cooperativa de so santquirzenca Larry's.

Colomer ha tingut molt clar en tot moment que Romeu i Julieta no és només una història d'amor. “L'obra acaba amb dos cadàvers de dos nens de 14 i 15 anys. És una tragèdia que no s'ha de romantitzar”. Com recorda Amfiteatre, a Catalunya el suïcidi ha passat a ser la primera causa de mort no accidental entre els joves. Com tots els clàssics –tal com defensa Colomer– Shakespeare continua interpel·lant-nos.

Té una durada d'una hora i mitja, aproximadament. No hi veurem túniques, cotes de malles, perquè l'estètica dels personatges és contemporània, tot i que sense una temporalitat expressament definida. Per aquesta versió, Colomer ha remenat el text original i traduccions al català, castellà, portuguès, francès i italià. “És una versió que té la frescor d'Amfiteatre, amb un format que manté els actors activats tota l'estona, però conserva la poètica, el rigor, la puresa i la grandesa originals. El text és barroc, amb versos i rimes, jocs de paraules i personatges amb molta rapidesa mental”, afirma. I, si per algú ho dubta, les cadires estan prou allunyades de la façana per evitar torticolis.