Quan el Sabadell va tocar el cel: les històries d'una època gloriosa

"Les persones vivim amb històries que mereixen ser explicades". És la frase que ocupa la portada del llibre Amb ells vàrem tocar el cel, un reconeixement i homenatge als qui van portar el CE Sabadell a ser reconegut arreu de l'estat amb efemèrides tan importants com les set temporades consecutives a Primera Divisió (1965-72), una quarta posició o els dos partits de Copa de Fires davant del Bruges. Un dels jugadors de la base i aplegapilotes d'aquella època gloriosa a l'entitat, el Xavier Sant, publica sis dècades després, aquest recull d'entrevistes, records, anècdotes i fotografies que rememoren els millors temps del club arlequinat.

Tot va començar fa més de dos anys i mig. "No volia fer una crònica esportiva, volia explicar la vida d'aquelles persones que ens van situar en el mapa del futbol espanyol de màxim nivell. Tinc molt bons records d'aquella època i penso que se'n parla molt poc", explica Sant. El procés de recerca es va iniciar buscant les vies de contactar amb els protagonistes. Lògicament, molts d'ells ens han anat deixant amb el pas dels anys, però també va trobar la bona acollida de familiars propers. "Recorden el Sabadell amb molta estima i afecte. Alguns d'ells van estar anys aquí i va ser un lloc clau per a ells", assegura. En consonància amb aquest bon record del passat també existeix un sentiment de tristor en veure que malgrat que han anat passant directives i persones pel club, mai han tingut el reconeixement que mereixen, ni amb felicitacions ni homenatges a l'altura dels que es va aconseguir. "Jo soc dels que opinen que per tenir un bon futur, cal tenir molt present i recordar el passat", diu.

En el llibre, es poden trobar les anècdotes i entrevistes dels protagonistes -o els seus familiars- sobre una època que va marcar una generació sencera d'arlequinats. Des del president Ricardo Rossón, l'entrenador Bernardino Pérez 'Pasieguito', figures com Pepe Martínez, José Luis Garzón, Josep Palau, Ramón de Pablo Marañón o Mario Rolando Pini, també amb alguns jugadors de la base que van viure aquell moment des d'una altra perspectiva com Lino Gutiérrez, Manolo González i Marcelino Pérez, i, finalment, la perspectiva que tenien tres rivals del Centre d'Esports, Francisco Espíldora (Real Madrid), José Igancio Churruca (Real Sporting) i José Antonio Morante 'Lico' (Elche). "Em va sorprendre que recordaven el Sabadell perfectament. En aquell moment, la majoria d'equips anaven amb una samarreta llisa o a ratlles i l'arlequinat sempre cridava molt l'atenció per ser diferent", reconeix.

Una feina de molt de temps, amb molts viatges, cafès i hores i hores de conversa fins a recollir i explicar tot allò que va envoltar el millor Sabadell de la història. Amb ells vàrem tocar el cel es va presentar dimecres passat davant d'un centenar de persones a la Fundació Bosch i Cardellach. "No m'esperava una acollida tan bona, la veritat. Penso que se'n parla poc de la nostra història i és necessari recordar les èpoques daurades i fer accions com aquesta per apropar el club a la ciutat. Hi ha molta feina per fer en aquest sentit", afirma Sant, que ha invertit una gran quantitat de temps i diners per apropar les històries d'aquell equip a tots els arlequinats i sabadellencs. "El club està per sobre de tot i tothom. La directiva actual està fent les coses molt bé, però potser vaig picar la porta equivocada la primera vegada", reflexiona. Entendre la història per tenir èxit en el futur. Perquè, sovint, ens cal posar noms i cognoms a aquelles persones que van fer del Centre d'Esports un club centenari i referent a l'estat. Vam tocar el cel, no ho oblidem.