El titular no és enganyós. Les poblacions neandertals del sud d’Europa recol·lectaven marisc durant tot l’any, amb especial preferència en els mesos més freds. Així ho determina un nou estudi internacional, amb segell vallesà, liderat per investigadors de l’ICTA-UAB, de l’IsoTOPIK Lab de la Universitat de Burgos (UBU) i de l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria de la Universitat de Cantàbria (UC). La recerca, publicada recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), demostra que, fa 115.000 anys, els grups neandertals de la cova de Los Aviones (Cartagena) ja consumien mol·luscs amb un patró marcadament estacional, especialment en els mesos freds de l’any, de novembre a abril.
Durant dècades, la capacitat de les poblacions neandertals per adaptar-se al medi costaner i explotar-ne els recursos de manera organitzada ha estat objecte de debats intensos en l’arqueologia i l’evolució humana. Tradicionalment, es considerava que el consum regular de marisc i la planificació estacional eren trets exclusius de la nostra espècie (Homo sapiens). No obstant això, aquesta troballa recent canvia el paradigma. L’estudi ha analitzat restes de mol·luscs marins (closques de cargolins i pagellides) recuperats a la cova de Los Aviones amb una resolució sense precedents. Els resultats mostren que els nostres avantpassats no només recol·lectaven marisc de manera esporàdica, sinó també de manera estructurada i estacional, atès que tenien un coneixement profund dels cicles ecològics marins, és a dir, que es van anticipar milers d’anys a comportaments similars documentats en humans moderns de la regió.
Com s'ha pogut determinar?
Però com és possible saber en quina estació de l’any es va consumir un mol·lusc fa milers d’anys? La clau rau en el senyal isotòpic de l’oxigen que conforma el carbonat de les closques, ja que la incorporació d’un isòtop d’oxigen més pesat o lleuger depèn, fonamentalment, de la temperatura del mar. "Si es reconstrueix la variació durant el creixement de la closca, els valors actuen com un termòmetre prehistòric. Això permet inferir els canvis tèrmics i també l’època exacta en què es va recol·lectar un mol·lusc, la qual cosa revela nous detalls sobre els hàbits de consum estacional", indica Asier García Escárzaga, investigador principal de l’estudi.
Els resultats representen una fita, ja que són els primers obtinguts per a cronologies tan antigues de l’evolució humana. "Consumien recursos marins durant tot l’any, però amb una preferència molt clara pels mesos d’hivern i tardor. Aquest patró, molt similar al desenvolupat per poblacions més recents d’humans moderns a Europa i altres àrees del món, no pot ser casual", explica García Escárzaga.
- Investigació de l`ICTA-UAB
- Cedida
La recol·lecció hivernal coincideix amb els moments en què certes espècies de mol·luscs tenen un rendiment carni més elevat i millors qualitats sensorials (sabor i textura) a causa del seu cicle reproductiu. A més, les poblacions neandertals podrien haver evitat la recol·lecció a l’estiu per minimitzar riscos de salut, com ara la proliferació d’algues tòxiques (marees vermelles) o la ràpida descomposició del marisc per la calor, fet que demostra una gestió conscient i segura dels seus recursos.
Es desprèn, així doncs, que els neandertals i els humans moderns podrien ser més semblants del que crèiem. La recerca destaca que aquest comportament reflecteix una dieta diversificada que integra proteïnes marines d’alta qualitat (riques en omega-3 i zinc), fonamentals per al desenvolupament cerebral i la salut reproductiva. "El que veiem a la cova de Los Aviones és una estratègia de subsistència plenament moderna", afirmen els autors. Aquesta troballa reforça la idea que els neandertals posseïen unes capacitats cognitives, socials i econòmiques comparables a les nostres, i consolida la península Ibèrica com un lloc clau per entendre la complexitat dels nostres avantpassats més propers.
