Alba Lara, del llegat familiar a fer créixer un projecte propi a Sabadell

Alba Lara forma part de la quarta generació de Lara Joiers 1916, un negoci familiar que va fer el salt a Sabadell ara fa 16 anys. Instal·lats a la plaça del Gas, la història de l’establiment es remunta a un llarg llinatge familiar de joiers. El 1916, el tiet del seu avi va iniciar el negoci després de formar-se en una reconeguda casa modernista de Barcelona. Sense fills, el relleu va passar al seu nebot, l’avi de l’Alba, que va continuar amb el taller i diverses botigues. Així doncs, tots els germans van acabar vinculats a l’ofici, entre tallers i rellotgeries.

Després d’una trajectòria familiar vinculada a Barcelona i Sant Quirze, van prendre la decisió clara d’apostar per Sabadell. “A Sant Quirze ens ho vam plantejar, però Sabadell tenia molta més possibilitat; hi vèiem futur”, explica Lara, que també hi tenia un vincle personal, ja que hi havia estudiat i sempre hi havia “fet vida” a la ciutat. De fet, assegura que la ciutat els oferia un entorn més dinàmic i amb més oportunitats per créixer com a negoci familiar.

En un context marcat pel consum ràpid i les grans superfícies, Lara reivindica el tracte proper i l’artesania. “Hi ha clientela que valora el comerç de proximitat i el tu a tu, i aquest és el nostre punt fort”, assegura. També destaca el tipus de relació que s’estableix amb la ciutat. “No és només vendre, és conèixer la gent; te’ls trobes pel carrer, és el teu poble”, afirma. Aquesta proximitat, diu, és el que marca la diferència respecte d’altres models més impersonals.

Actualment, Alba Lara i la seva germana, Elisenda, mantenen viva l’artesania i l’essència d’un negoci centrat en la peça feta a mida. Les dues germanes es divideixen la feina de manera que una s’encarrega de l’atenció al client i l’altra lidera el taller. Tot i haver obert en plena crisi, el negoci s’ha consolidat amb el suport del taller, que avui és el motor principal. “Ara treballem només per nosaltres i veiem que anem creixent”, diu Lara, satisfeta de formar part d’un projecte que, més enllà de la tradició familiar, han fet “casa seva”.