Sabadellencs a l'estranger expliquen la seva experiència: "Tinc clar que tornaré"

Sabadell té cada vegada més residents inscrits vivint a l'estranger. Segons les darreres dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'1 de gener del 2026 hi havia 8.384 sabadellencs a fora del país, un 2% del total de catalans que han fet el mateix. Respecte a l'any anterior, hi ha hagut un increment d'un 4,5%, per les 359 persones que van emigrar durant el 2025. Una dada que va en augment cada any. El 2016 hi havia registrats 5.241 ciutadans a l'estranger, una suma de 3.143 persones menys que actualment. Així, queda demostrat que cada vegada més gent –principalment, joves– opten per sortir del país i fer-se un lloc en alguna altra destinació. Almenys, temporalment.

Berta Espasa: "La feina no va ser el principal motiu de marxar"

És el cas de la Berta Espasa, una sabadellenca establerta a Berlín des de fa tres anys. El seu vincle amb la capital alemanya va començar durant un Erasmus el 2019. "Allà em vaig enamorar de la ciutat", diu. Amb el temps, gràcies a una amiga que vivia allà i li sobrava una habitació a la capital alemanya, va tenir l'oportunitat de tornar a viure-hi i des d'aleshores s'ha establert en una consultoria ambiental. "Tinc unes millors condicions que quan treballava a Catalunya, però hi vaig anar més per un tema personal i les ganes de tornar a viure l'experiència de viure fora que per una qüestió laboral", diu Espasa. 

Per a ella, doncs, Berlín representa molt més que una oportunitat laboral i destaca la "diversitat" i la manera que tenen els alemanys de viure: “Tothom viu la vida a un ritme diferent”, exposa. Tot i això, admet que hi ha algunes coses de Sabadell que troba a faltar: "La gent és més independent i trobo a faltar la germanor i el caliu dels carrers", agrega. Ara, per una qüestió personal, ha hagut de tornar a Sabadell, però confessa que ho hauria fet igualment: "En un termini màxim d'un any i mig hauria tornat. Ho veig com un lloc de pas. Vull construir el meu futur a Sabadell", confessa. 

Alexandra Marqués: "No veia un futur laboral clar a Espanya"

L’Alexandra Marqués va decidir marxar el desembre passat cap a Austràlia. La seva decisió respon, principalment, a un motiu laboral i de condicions: “No veia molta prospecció de futur a Espanya i vaig voler trobar una alternativa. Em faltava alguna cosa i tenia ganes de viure una experiència diferent”, explica. En el seu cas, el motiu econòmic ha estat determinant: com a mestra d’educació infantil, assegura que aquí no podia assumir una vida independent en solitari. "No em podia emancipar sola i no vaig trobar ningú amb qui compartir pis. Per això vaig mirar opcions fora de Catalunya", apunta. Ara, té dues feines de mitja jornada: mestra d'educació infantil i treballadora d'una gelateria. 

"Els salaris són el doble o el triple que els d'allà [Espanya] i la vida no és més cara. És un mite", assegura. "Excepte el peix i la carn, la resta és igual o més barat que a Barcelona", agrega. Tot i això, assegura que "no tot és tan idíl·lic com pot semblar". Actualment, es troba compartint pis en un poble anomenat Fort Douglas, on està treballant per poder estendre el visat. "Ens fan fer una mena de feina concreta a fora de les grans ciutats per poder renovar l'estada", subratlla. Finalment, emfatitza la seguretat que hi ha al país i l'equilibri feina-oci: "Tothom va molt tranquil". 

Ivonne Papell: "Per viure bé necessitava marxar i trobar una altra feina"

La Ivonne Papell fa tres anys que va decidir marxar a Berlín amb l’objectiu de desenvolupar els seus propis projectes. Formada en dansa contemporània, va creure que a la capital alemanya hi tindria més oportunitats professionals. Tot i això, el seu camí no ha estat exclusivament artístic. Per poder mantenir-se, ha hagut de compaginar la seva vocació amb altres feines, com la de baby-sitter. “Per viure bé necessitava una altra feina”, explica. Aquesta combinació, assegura, és habitual entre molts joves que es traslladen a grans ciutats europees amb aspiracions semblants a la seva.

Papell destaca especialment les condicions laborals que ha trobat a Alemanya. Segons relata, "el sou base se situa al voltant dels 14 euros l'hora", amb horaris flexibles que li permeten dedicar temps als seus projectes personals. “La gent treballa menys cobrant millor, i amb més espai per viure”, confessa. Malgrat els avantatges d'haver marxat, també fa referència a la dificultat que suposa marxar de casa. “M’ha costat adaptar-me. Ha sigut molt dur, però després de tres anys ja és casa meva”. A més, coincideix amb altres testimonis en el fet que, tot i que les condicions a l’estranger poden ser més favorables, això implica sovint estar lluny del seu entorn. “M'agrada molt Catalunya, però pel que necessito en l'àmbit laboral em va millor viure a Berlín”, diu.

Àlex Abella: "Vull tornar i aportar el meu granet de sorra a Sabadell"

Format en periodisme i màrqueting, l'Àlex Abella va emprendre la seva aventura internacional amb 24 anys. El seu primer destí va ser el Japó, on va viure i treballar durant tres anys. Segons explica, va ser precisament allà on va sentir la necessitat de "conèixer noves cultures i altres racons del món". "La feina que tenia al Japó m'agradava, però suposava moltes hores i estrès. Vaig arribar a passar-ho malament i després d'un temps vaig tornar a Catalunya", diu. Després d'una etapa aquí, va decidir buscar feina de manera activa a l'estranger per buscar una nova oportunitat laboral: "Volia anar a un país llunyà i diferent i em va sorgir l'oportunitat de treballar a Dubai", explica. "Vaig considerar que tenia moltes més opcions de créixer en l'àmbit laboral i econòmic", agrega. 

Actualment, treballa en una empresa tecnològica del sector audiovisual als Emirats Units Àrabs, on ja fa un any que resideix i on té previst quedar-se’n un altre. "Després de Dubai m'agradaria anar a Nova York una temporada, però també tinc ganes d'establir-me de nou a Sabadell definitivament", explica. A part, ha volgut trencar una llança a favor del país on resideix, que assegura que és "perfecte per viure-hi" i té tots el que la ciutat necessita "cobert a la perfecció". A diferència d'altres perfils, ell veu la seva estada com una etapa de creixement per poder tornar algun dia: "He volgut anar a treballar i aprendre a l'estranger per tornar a Sabadell i aportar el meu granet de sorra al progrés de la ciutat", conclou.