El testimoni d'una vallesana en l'atac d'Israel a la Flotilla: "Vam trepitjar l’accelerador i vam poder esquivar les llanxes"

“La perícia del meu capità ens ha lliurat de l’atac contra la Flotilla. Si no fos per ell, ja no estaríem navegant.” L’exalcaldessa i líder dels comuns a Montcada i Reixac, Laura Campos, és un testimoni excepcional de l’operació d’Israel contra l’expedició humanitària, que ha acabat amb més d’una vintena d’embarcacions intervingudes i 175 activistes detinguts, dijous passat.

Campos viatja en un vaixell de suport a la resta d’embarcacions que va aconseguir eludir la intervenció israeliana. “Estàvem fent guàrdia de nit quan vam veure una llum vermella molt intensa amb els binocles. De sobte, ens vam adonar que unes llanxes motores venien cap a nosaltres”, relata. Van fugir de les barques i dels drons que s’hi apropaven a tota velocitat. “Vam trepitjar l’accelerador i vam esquivar les motores fins arribar a una zona segura, en aigües territorials gregues”, detalla.

L’operació comandada per Israel va intentar tallar les comunicacions de les embarcacions, però l’equip va estar a temps d’activar l’alerta vermella i de traslladar-se a una segona freqüència, des d’on van poder advertir la resta de vaixells que participaven en la missió, segons explica Campos. “Ens havíem preparat per a una situació així, però no ens esperàvem que fos en aigües internacionals i a 1.200 km de Gaza”, afegeix.

L’exalcaldessa de Montcada critica la “inacció” de la Unió Europea i de la majoria de governs del continent davant la causa de la Flotilla. En concret, denuncia la impassibilitat dels drons de vigilància de Frontex, l’agència europea de control de fronteres, mentre els agents israelians prenien el control de les embarcacions. “Va passar davant dels seus ulls i van decidir no actuar. Ells i la guàrdia costanera grega són còmplices de la impunitat del govern de Netanyahu”, sentencia.

“No soc la mateixa persona”

La travessia pel Mediterrani ha canviat Campos. “He descobert una nova persona. No soc la mateixa Laura que va pujar al vaixell”, explica. En els tretze dies de navegació ha establert un vincle “molt fort i intens” amb la resta de la tripulació que l’acompanya en el viatge a Gaza: “Som cadascú del seu país, cadascun d’un pare i d’una mare, però estem molt units. Saps que pertanys a una gran família que treballa per una causa comuna, la de Palestina”, explica mentre lliura un entrepà al capità durant la conversa amb el Diari.

L’activista montcadenca està sorpresa de la seva resistència, especialment davant les situacions adverses: “Sembla mentida, però el cos s’acaba adaptant a tot”. Un dels episodis més impactants va ser quan l’embarcació en què viatjava es va quedar sense motor prop de Sicília. “Vam passar una nit a la deriva fins que ens va rescatar la marina italiana”, assegura. Després d’una aturada tècnica a l’illa, va prosseguir l’aventura en l’embarcació on es troba actualment.

Tot i les guàrdies i les nits sense dormir, pendent del vaixell —i de possibles incursions—, manté la “moral molt alta”. “Vull arribar fins al final, fins a Gaza.” De moment, el viatge s’haurà d’aturar a Grècia fins ben bé el 5 de maig davant el risc de fortes tempestes al Mediterrani oriental. El seu vaixell és ara en una platja, ancorat, a l’espera de reprendre la travessia.