La discussió sobre la presència d’agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en instituts catalans –un a Sabadell– està en plena ebullició. Mònica Nadal, investigadora, sociòloga i directora de recerca de la fundació Equitat.org (abans Fundació Bofill), considera que es tracta d’una resposta “equivocada” a un problema real. Parteix d’un diagnòstic compartit amb l’executiu: “Sí que existeixen problemes de convivència que afecten la funció educativa i poden generar inseguretat, no ho neguem”, diu. Ara bé, el desacord rau en la manera d’abordar-los. “La qüestió és quina és la resposta apropiada. Ha de ser educativa, bàsicament; i no policial”, subratlla. Segons explica, l’evidència internacional mostra que les aproximacions policials dins dels centres educatius no només no resolen els conflictes, sinó que poden generar-ne de nous.
En canvi, segons el Departament d’Educació, el projecte emmarca aquesta iniciativa en una tendència internacional. Segons dades de l’OCDE, un de cada dos països desenvolupats ja disposen de programes similars de col·laboració entre centres educatius i agents de l’autoritat, exposaven fonts del govern el dia que es va proposar el pla.
“Tenim professionals per fer-ho”
La investigadora destaca especialment l’impacte sobre l’alumnat més vulnerable. “S’acaben estigmatitzant certs col·lectius, especialment alumnat racialitzat o sobre el qual ja pesen prejudicis”, apunta. Aquesta dinàmica pot reforçar desigualtats i deteriorar el clima escolar, assegura. A més, alerta que la presència policial pot alterar la percepció que els alumnes tenen del centre. “El centre és percebut com a conflictiu, com un lloc a evitar”, diu. Això pot traduir-se en una pèrdua de confiança tant de les famílies com dels mateixos estudiants, que “tendeixen a veure’s a si mateixos com a problemàtics”. El govern català va plantejar la participació a una mostra representativa de centres de Catalunya; i no van ser escollits per la seva complexitat o perquè siguin conflictius.
Davant del model proposat pel Departament d’Educació, Nadal reivindica reforçar altres figures professionals ja presents o disponibles al sistema. “Tenim professionals que saben donar respostes educatives, com els educadors socials o els integradors socials”, explica. Segons apunta, els programes basats en mentories, educació socioemocional i detecció de problemes de salut mental mostren millors resultats tant a curt com a llarg termini. “Generen dinàmiques de confiança, permeten identificar problemes de fons i milloren la convivència de manera més duradora”, afirma.
En aquest sentit, defensa que cal abordar les causes dels conflictes i no només els seus símptomes. “És una resposta d’‘estat bomber’: hi ha un foc i el vaig a apagar. Però hem d’entendre què hi ha al darrere i prevenir-ho”, reflexiona. Igualment, la Conselleria d’Educació va refermar fa uns dies que no s’han retallat recursos per a mediadors ni altres professionals a les escoles.
