Un sabadellenc italiano que fa anys que volta per Platja d'Aro i Argentina, això sí, sempre amb el ciclisme per bandera. Així podríem definir Josep Bachs, el president de Girona Ciclisme, que està impulsant el projecte LATAM Global Cycling. "El meu lema és educació i esport, sempre ho destaco. Crec que no només es tracta de competir, sinó de formar persones".
Criat al carrer Salut, amb només 12 anys, ja anava fins a Santa Eulàlia de Ronçana o Montserrat, pedalant, sol o acompanyat. Una passió que li ve de família, com també el seu sobrenom. "Al meu pare li deien l'italiano perquè la primera bici que es va comprar era d'allà. Per a mi era pare i amic, sortíem d'excursió junts", recorda.
A mesura que va anar creixent, lluny de renunciar als entrenaments, compaginava les sortides, amb la feina i els estudis. "Aquest esport et dona amics per a tota la vida. Nosaltres érem cinc. Per desgràcia, Déu se’ls ha emportat molt joves...", s'emociona quan mira enrere. De viure-ho com a afició i un mètode per desplaçar-se, va llençar-se a la competició amb l'Arrahona. "Recordo un any que vaig córrer 52 carreres!"
- La seva fitxa de la Federació Espanyola de Ciclisme l`any 1967
- Cedida
Ara bé, fer-se gran també va d'escollir bifurcacions en el camí i el Josep va haver de fer-ho. "Vaig entrar com a viatjant a l'empresa Gorina, fet que m'impossibilitava continuar corrent, viatjava nou mesos cada any". Estadístic i graduat en màrqueting, durant la seva trajectòria a l'empresa de teixits, va viure experiències d'allò més inversemblants. "Fa poc em van recordar que, en part, era el culpable que El Corte Inglés hagués arribat a Sabadell. Vaig anar a fer negocis a Madrid i aprofitant l'ocasió, els vaig fer una visita. A banda de vendre els nostres productes, els vaig comunicar que Toni Farrés volia que els grans magatzems aterressin a la ciutat", explica nostàlgic.
Al cap i a la fi, anar amunt i avall era una gran oportunitat per establir contactes, perquè el Josep és tot un relacions públiques. "Una altra anècdota que recordo és una trobada amb Amancio Ortega abans que es convertís en tot un magnat, corria el rumor que no pagava i vam fer negocis peça a peça. De fet, Carmen Polo, esposa de Franco, també es va enamorar dels nostres talls de vestit".
Més enllà dels seus periples internacionals a Gorina i altres feines posteriors, Bachs volia tornar als seus orígens. "Escolta, per què no t'hi tornes a posar amb el ciclisme?", li van comentar. I no s'ho va pensar dues vegades. Col·laborant amb equips estrangers i com a membre de la Federació Catalana durant quatre anys, implicat en projectes de promoció, màrqueting i ciclisme de base, es va proposar per presidir l'ens federatiu. "No em van deixar", sentencia.
- Bachs, durant l`entrevista amb el DS
- David Chao
El màxim propòsit d'aquest polifacètic sabadellenc és clar: promoure la pràctica esportiva accessible, especialment per als més petits. "Abans hi havia més possibilitats, ara no anem bé... En el cas del ciclisme, la inscripció a un club i les mateixes bicicletes et poden costar milers d'euros". D'altra banda, no dubta a afirmar que quan ell era jove, corredors, vehicles i vianants convivien amb naturalitat, mentre actualment no se segueixen les normes i això provoca accidents, molts d'ells mortals.
Bachs té clara quina seria la solució. "Soc un dels pioners dels circuits tancats a Catalunya, però la idea no ha prosperat", lamenta, tot reivindicant que és una alternativa que seria tot un èxit a la ciutat. Un model que ja han replicat a la seva seu a l'Argentina, a través del projecte LATAM Global Cycling, instaurat a San Luís. La idea és donar totes les eines per a que catorze noies joves es formin i puguin entrenar alhora. "Enfortim el vincle entre territoris, tenen moltes ganes de venir a entrenar aquí", afirma Bachs.
De la Costa Brava, passant per Girona fins a Sabadell o a l'altra punta del món, Josep Bachs, no té previst aturar-se. Vol continuar ideant alternatives per a enfortir l'escenari del ciclisme al territori català.
