Josep Torrella i Pineda, ‘gentleman’ de la Manchester catalana

La frase “Tota una vida per una ciutat” encapçalava l’enunciat de l’acte ciutadà de reconeixement a la persona de Josep Torrella i Pineda. Era el dia de Sant Jordi del 2001, ara ha fet 25 anys, quan diverses entitats culturals sabadellenques li van retre un merescut homenatge en el recinte del Teatre del Sol.

Anys abans, el 1981, Joan Cuscó escrivia: “Josep Torrella comunica i predisposa alhora un ambient de relax en la seva conversa. És un home serè que sap donar a les seves paraules una objectivitat plausible. És un excel·lent interlocutor. Sap crear al seu entorn una atmosfera serena. Hom pot parlar-hi -i respirar- a ple pulmó”. En aquella semblança el definia com a gentleman de la Manchester catalana.

L’octubre del 1994, amb motiu de ser-li concedit a Josep Torrella el Premi Tenacitat “per la seva dilatada i fecunda trajectòria dins el camp de la cultura sabadellenca, i encara ultrapassant l’àmbit local, amb nombroses iniciatives i obres publicades”, Joan Ripoll escrivia: “Trobem en Torrella un home prudent i mesurat, cordial i discret, avui amb aspecte d’estimulant venerabilitat, i que rebla allò que jo mateix escrivia fa anys en aquestes pàgines, com si hagués pronosticat el premi d’avui: Torrella ha demostrat, com qui no diu res, que la tenacitat no és renyida amb l’elegància, ni el reeiximent no ho és amb la discreció”.

L’any 1997, el cineasta sabadellenc Sergi Rubió va realitzar la pel·lícula Torrella, una vida pel cinema, que s’anunciava com “Un relat breu i revelador de la vida i l’obra del cineasta català Josep Torrella. Examina la seva carrera com a cineasta i escriptor, i també la seva vida personal com a amic, espòs, confident i patriarca”.

Frases com “tota una vida per la ciutat”, “Torrella, una vida pel cinema” o “gentleman de la Manchester catalana” encaixen a la perfecció per definir la personalitat de Josep Torrella i Pineda, un home que al llarg de la seva vida va teixir i desteixir una bona part de la història cultural i cívica de Sabadell. Va ser un testimoni molt vàlid perquè, essent un home inquiet, va estar preocupat i compromès en el batec ciutadà. Per definir-lo, els seus col·legues han utilitzat adjectius com: educat, prudent, discret, honest, elegant, mesurat, cordial, tenaç, perseverant o respectuós.

El seu compromís cultural amb la ciutat es va iniciar l’any 1928 quan, just amb 18 anys d’edat, va començar la seva activitat periodística a La Veu de Sabadell fent crítica de cinema. Aquell mateix any va publicar una novel·la (novel·leta deia ell) d’ambient sabadellenc titulada Les nostres princesetes. Ho va fer compte propi -ara se’n diu autoedició- i es van exhaurir els 500 exemplars en poques setmanes. Després de fer comptes, els cinc duros que va guanyar els va invertir en la compra d’un diccionari català. L’any 1998 el Diari de Sabadell va publicar els seus darrers articles, que duien el títol genèric Del parlar i de l’escriure. Són, doncs, 70 anys de compromís amb la vida cultural de la ciutat que el va veure néixer. A més de copsar el món periodístic, la vida política i el batec ciutadà de Sabadell durant gran part del segle XX, Josep Torrella i Pineda va viure intensament les dues aficions seves, el teatre i per damunt de tot, el cinema.

A més, durant tots aquests anys, i només pel que fa a Sabadell, va col·laborar en moltes iniciatives ciutadanes de tota mena; va pronunciar un munt de conferències, pregons i parlaments; va participar, com a jurat, en molt diversos concursos; va escriure un gran nombre de ponències, opuscles, pròlegs de llibres, treballs històrics i d’investigació, articles i crítiques per a moltes entitats culturals locals, principalment sobre teatre i sobre cinema. La part més extensa de tota aquesta tasca va anar apareixent, de forma constant, en el Diari de Sabadell.

El seu historial és ben nodrit. Periodista als diaris locals dels anys vint -avui fets llegendaris- funcionari municipal adscrit a tasques d’ensenyament i cultura, crític de teatre i cinema, autor de teatre juvenil, historiador i cronista de la vida local, articulista sobre els temes més diversos, divulgador dels trencacolls de la nostra llengua i, en fi, autor en els últims anys de llibres ben oportuns, Josep Torrella es mostrava incansable perquè -suprema virtut- sempre tenia alguna cosa per fer i per dir.

Josep Torrella i Pineda va néixer a Sabadell el 30 de setembre del 1910. Va estudiar als Germans Maristes, a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat. Interessat pel món del cinema, a divuit anys va escriure el primer article que també va ser el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local. L’any següent entrà a treballar en la redacció del Diari de Sabadell en el que hi havia Francesc Trabal i Joan Oliver, i va ser el primer a fer crítica de cinema a la premsa i a la ràdio locals. En aquells anys trenta va cofundar i presidir “Amics del Cinema”, entitat precursora dels cineclubs, i va ser secretari de l’Associació Protectora de l’Enseyança Catalana, on impartia cursos de català per a adults. Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local (La Veu de Sabadell, Diari de Sabadell, Quadern i Sabadell) centrada de manera quasi exclusiva en la temàtica cinematogràfica i teatral.

Ocupà diversos càrrecs a l’Ajuntament de Sabadell: secretari de la Delegació Local de l’Associació Protectora de l’Ensenyança (1935-40), administrador del Patronat de Museus de la ciutat (1968-70) i cap del departament de cultura, entre d’altres. 

Del 1965 al 1976 forma part del Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis de Sabadell amb la delegació de Biblioteca i Relacions Culturals. Membre honorari des del 1944 de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, de la qual va ser director (1970-82). L’any 1977 va pronunciar el pregó d’obertura del Centenari de Sabadell-Ciutat i el del 75è aniversari de l’Orfeó de Sabadell (1978).

Casat l’any 1935 amb Teresa Cunillé (cosina llunyana de l’actriu sabadellenca del mateix nom) varen ser pares de l’Enric, l’Eulàlia i la Maria del Carme.

El 1935 creà, juntament amb Llorenç Llobet i Gràcia, Joan Blanquer i altres, l’entitat Amics del Cinema, que presidí, i l’any següent llançà un manifest que tingué força difusió; després de la guerra l’entitat es conegué amb el nom d’Amigos del Cinema fins al 1950. Víctima de la depuració franquista, va treballar en la postguerra com a cap de comptabilitat en empreses privades i va ser professor de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa. També feu de corresponsal a Barcelona de la madrilenya Primer Plano (1944-50), i aplegà les cròniques revisades en el seu últim llibre, Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema (1991). També va cofundar la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès (1951-53). Així mateix, va dirigir, conjuntament amb Domènec Jiménez, la revista Otro Cine, del CEC, des de la seva fundació, el 1952, fins al 1959, data a partir de la qual portaria tot sol la direcció d’aquesta publicació fins al 1963. Per aquesta tasca rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia 1960 i un altre del Ministeri d’Informació i Turisme 1964. 

Autor de set obres de teatre catalanes per a infants i adolescents, totes premiades i representades per “Joventut de La Faràndula”, de Sabadell.

Prolífic conferenciant, també col·laborà en Nostra Comarca. Butlletí del Centre Excursionista del Vallès (1929-32), Revista Internacional del Cine, Cine Experimental (1944-46), El Español, La Estafeta Literaria, Destino, Imágenes i Cinescrits (1983-85).

Crític de cinema i teatre després de la guerra civil del 1936, va ser autor, entre altres treballs, d’El cine amateur español. 1930-1950 (1950), Crónica y análisis del cine amateur español (1965), d’obligada referència per al període 1930-64, i Els inicis del cinema amateur a Catalunya i els seus anys daurats (1992). També escriví Introducció i desenvolupament del cinema a Sabadell 1897-1936 (1980) i Sabadell, un segle de cinema (1996), aquest amb la col·laboració del periodista Albert Beorlegui i Tous.

Va escriure guions (sobresurt l’adaptació d’El fantasma de Canterville d’Oscar Wilde, 1933). Com a guionista va ser el responsable dels documentals Sabadell, emporio textil de España (1944, Joan Serracant) i Historia de un mundo perdido (1952, Ramon Sanahuja), sota la direcció científica del paleontòleg Miquel Crusafont i Pairó, que supervisà el guió.

També destacà com a autor de teatre infantil (Mariagna o el desencantament i Cantarina al país del Tsen-Tse-Khan, entre d’altres. 

El 1987 guanyà el premi Ciutat d’Igualada de teatre amb Anatema. Va publicar la novel·la L’espurna (1930), les memòries i evocacions Amb la ciutat a l’hora del record (1983) i el recull de narracions breus Garba de mal lligar (1985). També és autor de monografies locals com Una història de Sabadell per a tots (1981) i Vida teatral sabadellenca (1988) i de l’estudi Els 70 anys de la Mútua (1988).

L’octubre del 1994 va rebre el Premi Tenacitat, atorgat per les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. El director Sergi Rubió realitzà el documental biogràfic Torrella, una vida pel cinema (1997).

Josep Torrella i Pineda va morir a Sabadell el dia 15 de juny de 2003.