Els horts il·legals de Can Llong i Cifuentes, en el punt de mira

Fa tres anys, l’Ajuntament de Sabadell va posar punt final a anys d’ocupació il·legal d’una part dels terrenys situats a la ronda d’Europa, entre Can Llong i Cifuentes, on hi havia horts i barraques. El desmantellament tenia l’objectiu d’erradicar diverses problemàtiques denunciades per veïns de la zona, com soroll, botellots, música a les nits, acumulació de brutícia i abocaments de tots, però a la zona encara hi continua havent dos àmbits d’horts i barraques. 

El sector té una superfície total de 237.000 metres quadrats, un 44% dels quals és de titularitat municipal (Ajuntament i Vimusa). Aquesta part és la que es va desallotjar i actualment hi ha crescut vegetació que impedeix instal·lar-s’hi fàcilment de nou. Però més de la meitat de superfície continua avui ocupada per barraques i horts, especialment utilitzades en caps de setmana segons expliquen diverses persones que prefereixen mantenir l’anonimat. A la zona és habitual veure-hi persones entrant o sortint amb objectes tan quotidians com poden ser una regadora o una paella. La situació, però, no agrada gens a l’Associació de Veïns de Can Llong, des d’on el seu president, Enric Pérez, remarca que “l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa més per treure’ls, volem que desaparegui tot. Que hi facin el que vulguin, però que els treguin”. 

Tot i que l’espai no estigui habilitat per viure-hi, hi ha almenys una barraca on viu un grup de joves. Un d’ells explica que busca feina, però li és complicat trobar-se sense papers, i confia que un cop resolgui els tràmits de la regularització pugui millorar la situació. “En un pis estaria millor, però aquí estic tranquil i quan tingui feina ja en podré llogar un”. Les barraques i horts van començar a popularitzar-se en aquesta zona  a la banda de Cifuentes, amb diversos horts que avui continuen actius, i on conviuen diversos gats que compten amb espais de refugi. A partir del 2012, van començar a ocupar-se noves parcel·les a l’altra banda de la ronda d’Europa, la més pròxima a la ronda d’Oest (C-58c). L’expansió es va anar produint fins al febrer de 2023, quan l’Ajuntament va dur a terme el desmantellament de la part dels terrenys de la qual és propietària i proposa construir habitatge, de moment sense calendari.

Un dels sabadellencs que tenia un espai als terrenys de propietat municipal explica al Diari que hi tenia “una caseta, una zona de plantació i gallines i una àrea de pícnic amb barbacoa pels caps de setmana”. “Era una zona d’entreteniment, com si anés a algun altre lloc”, en aquest cas, sense pagar res. Aquest sabadellenc opina que l’Ajuntament podria habilitar horts en aquesta zona perquè veïns poguessin tenir el seu hort, més enllà dels que hi pugui haver a l’entorn del riu Ripoll. “Que estigui habilitat i la gent amb certa edat pugui tenir el seu hort és bo per la ciutadania”, considera.

El Pla Parcial de Cifuentes: l’eina urbanística

La transformació de la zona no és ràpida. Fonts municipals assenyalen que treballen en dues carpetes: la primera, contactar amb els propietaris dels terrenys per seguir avançant en la desocupació d’aquest espai i, la segona, elaborant en el Pla Parcial de Cifuentes, que és el projecte d’ordenació urbanística per poder desenvolupar sòl urbanitzable en aquesta zona i que habiliti la construcció d’habitatges, zones verdes i equipaments nous, en la que és la principal àrea de creixement residencial que queda a la ciutat després de Can Gambús, que ja s’està desenvolupant. Des del consistori assenyalen, però, que tots aquests tràmits formen part d’un “procés llarg i encara no hi ha un calendari detallat”. L’arquitecte Gerard Ribot (soci fundador de Next Arquitectura), contextualitza aquesta situació tenint en compte que “eren uns terrenys a l’extrem de la ciutat que cada vegada han anat quedant més integrats i, davant la no determinació del planejament, la gent pren les seves iniciatives”. Per fer-hi front, remarca la importància d’aprovar el pla parcial per determinar la clau urbanística de cada parcel·la i què s’hi pot fer.

El pla el desenvolupa l’Ajuntament i, un cop aprovat s’ha d’executar, afegeix l’arquitecte Jordi Llonch, director de la secció de Territori i Espai Urbà de la Fundació Bosch i Cardellach. “I aquí és on es topa amb l’embolic d’ocupants i diferents propietaris”, amb els quals s’ha de contactar i dur a terme tots els tràmits per poder desallotjar els ocupants. Posteriorment, executar el pla parcial vol dir fer el projecte de reparcel·lació, en què tots els propietaris divideixen de nou les parcel·les segons la part que correspon a cadascú menys la que correspon a l’espai d’urbanització (carrers, espais lliures i equipaments) i l’aprofitament urbanístic del 10% que se cedeix a l’Ajuntament. I, alhora, es divideixen els costos d’urbanització segons la part proporcional de cada propietari. Finalment, un cop aprovada i registrada la reparcel·lació, i determinades les possibilitats urbanístiques de cada parcel·la, es poden dur a terme les obres. Els plans més recents els trobem a Can Gambús i Can Llong.