Els primers historiadors de Sabadell

El doctor Antoni Bosch i Cardellach és el primer historiador de Sabadell. Metge, geògraf, cronista polifacètic i molt treballador, va escriure sobre medicina, malalties, epidèmies i vacunes. Però també ho va fer sobre ramaderia i alimentació i sobre geografia i història.

Retornat a Sabadell, l’any 1787, després d’exercir durant anys de metge a Bràfim, va ser secretari de l’Ajuntament, on va rebre, el maig del 1791, l’encàrrec d’aplegar la documentació dispersa i ordenar-la. Primerament, va recuperar i agençar les actes del consell des del segle XV, va fer una primera tria dels pergamins i, segons Miquel Carreras, va aplegar els comunicats oficials des del 1638 al seu temps en 18 llibres i, sobretot, va recuperar una sèrie de manuals notarials dels quals s’havia apoderat el notari Joan Mimó Turull i, en un esforç remarcable, va escriure la primera història de Sabadell: Memorias de Sabadell antiguo y su término, publicat l’any 1882.

En aquesta obra, a manera d’introducció, hi va escriure: “Qui no s’ocupa en les històries i ignora el que va passar poc abans que naixés, sempre es queda nen; doncs l’edat més llarga de l’home, ni tan sols a penes és la infantesa respecte a les set edats del món”.

Aquesta al·lusió a les edats del món fa referència a l’obra de Pablo de Santa María, que va escriure cap al 1416-1418 un sumari historiogràfic que combinava un relat d’història universal, acollit a l’esquema de set edats del món, amb un relat d’història nacional, tot en estrofes en castellà.

Josep Sardà i Agustí Rius, a la seva Guía histórica, estadística y geográfica de Sabadell, publicada el 1867, escrivien que és possible “que sigui un nen l’home que no s’ocupa mai del passat...”, reflexionant sobre la importància de la història i l’experiència acumulada de la humanitat. També reconeixien la gran tasca de Bosch i Cardellach i lamentaven que altres poblacions haguessin avançat més en la publicació i ensenyament de la seva història.

També escrivien sobre ell: “D’ell n’hem parlat com a cronista diverses vegades i com a metge distingit...”, destacant que va exercir la medicina a Sabadell i a Bràfim, que era aplicadíssim, honrat i amable, i que diversos dels seus treballs mèdics van ser premiats per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Bosch i Cardellach també va escriure Memòria de les coses notables de Sabadell començant en desembre de 1787, publicada el 1944.

Antoni Bosch i Cardellach va néixer a Sabadell l’any 1758. Llicenciat en Medicina el 1783, es va establir a Bràfim, on va rebre una oferta de feina. Va morir a Sabadell el 1829. Hi ha consens absolut a considerar-lo el veritable fundador de l’Arxiu Històric de Sabadell. Fora de Sabadell va ser conegut pels seus estudis sobre medicina.

Si ens atenim a l’ordre cronològic dels esdeveniments, el segon dels historiadors de Sabadell és Josep Salvany i Oller, autor de l’opuscle Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell, editat el 1844, la primera obra impresa d’història local d’un autor sabadellenc.

Aquesta obra va ser publicada amb el patrocini de l’Ajuntament i gràcies a l’interès de Joan Puigneró, secretari municipal, que va convèncer Salvany perquè lliurés el manuscrit que guardava. Va ser impresa als tallers d’Antoni Berdeguer, a Barcelona. Tot i això, no se’l considera el primer historiador, ja que Bosch i Cardellach el va precedir, encara que la seva obra fos publicada més tard.

Josep Salvany i Oller va néixer a Sabadell el 18 d’octubre de 1780. Va estudiar Filosofia al Seminari de Barcelona i Jurisprudència a la Universitat de Cervera. El 1808 va ser elegit per organitzar la resistència contra l’exèrcit francès, amb un sometent de 46 homes. El 1843, com a alcalde, va participar en la rebel·lió contra Espartero i en la formació de la Junta Suprema de Govern. Va morir a Seva el juliol de 1849.

La seva obra va ser molt respectada, tot i que alguns investigadors posteriors en van corregir aspectes. Joan Montllor i Pujal en va fer un estudi crític i hi va detectar un error important, compartit per Miquel Carreras i Costajussà. Tot i això, Carreras el va elogiar com el millor historiador local pel seu instint interpretatiu i el seu interès per les fonts originals.

D’altra banda, l’escriptor, periodista i polític Víctor Balaguer també va tractar la història de Sabadell a la seva Guia de Barcelona a Tarrasa, por el ferrocarril (1857). Hi descriu els fets més importants de la història local i les instal·lacions industrials de la vila, i és una de les primeres vegades que apareix el terme “Manchester Català”.

Manuel Ribot i Serra, periodista i escriptor nascut a Sabadell el març de 1859, va ser nomenat cronista i arxiver-bibliotecari el 1883. Va destacar més com a literat renaixentista que com a arxiver. Va fundar el Centre Catalanista (1879) i la Revista de Sabadell (1884), que acabaria sent un diari del vespre.

En una línia de catalanisme moderat i catòlic, la va dirigir durant més de quaranta anys. Com a secretari de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, va impulsar la creació de la primera biblioteca de la ciutat, inaugurada el 1926. És autor de Origen y progresos de Sabadell, així com de diverses obres poètiques i teatrals. Va morir el desembre de 1925.

A Sabadell del meu record, de Marian Burguès, s’hi recullen cinquanta anys d’història anecdòtica local. Il·lustrat pel mateix autor, és un llibre essencial per conèixer la història popular de finals del segle XIX. Joan Sallarès, al pròleg, el descriu com la història viva del poble, explicada sense academicismes però amb gran força expressiva.

Marian Burguès, fill d’una família de terrissers, va néixer l’agost de 1851. Va ser ceramista, lliurepensador i gran divulgador de l’art de la ceràmica. Va col·laborar amb diversos diaris i va dirigir el periòdic anarquista Los Desheredados. Va morir el novembre de 1932.