Les Escoles Pies es van establir a Sabadell el juny de 1818. Tres anys i mig abans, la Junta general de la vila, en sessió celebrada el 21 de novembre de 1814, havia imposat un augment del preu de la carn. Amb aquells diners l’Ajuntament pretenia fundar una escola per procurar l’educació dels fills de la ciutat i dels pobles veïns. El 10 de desembre següent es van reunir alguns membres del consistori, el rector i comissionats de la vila i van elevar una sol·licitud a Ferran VII per obrir un col·legi de les Escoles Pies. Es va demanar la influència del prelat sabadellenc, Fèlix Amat, que vivia a Madrid, i el 28 de novembre de 1814, aquest, coneixedor de la Institució es va unir a la petició a favor del seu poble natal. Tot esperant l’autorització real, l’ajuntament va gestionar amb el Pare Provincial, Pelegrí Martí, les condicions del contracte. L’ajuntament pagaria 600 lliures anuals (6.400 reals), recaptades dels fons d’arbitris i pagades per terços avançats i donaria «una casa corrent i proporcionada que un benefactor, molt addicte al bé públic i a la Religió de les Escoles Pies, cediria per a tan digne com útil objecte».
Els escolapis, per part seva, prometien quatre mestres: per a la classe de llegir, per a la classe d’escriure, per a la classe de gramàtica i per a la classe de retòrica; igualment complirien les obligacions de l’Institut i predicarien quatre festivitats convingudes. El contracte va ser signat el 21 de març de 1815. El benefactor addicte esmentat era don Antoni Cortés de Andrade, marquès de Ciutadilla, descendent dels Clasquerí i dels Meca, el qual, el 26 de febrer de 1816, va signar l’escriptura de cessió de la casa dels Meca i també el seu hort. Tot això estava situat al costat del portal de Barcelona, que tancava la vila, al carrer del Pedregar i al costat del fort que servia de defensa. El patró del col·legi i titular de l’església havia de ser perpètuament Sant Agustí i al col·legi hi havien de figurar dos quadres, retrats de la seva senyoria amb un religiós escolapi, acompanyat de nens i en posat de presentar-los-hi.
- Casal dels Meca abans de l’enderrocament. 1899
La cèdula reial que autoritzava la fundació va ser signada el 5 de març de 1818, i l’11 de juny van sortir de Barcelona cap a Sabadell, el Provincial, Jaume Vada, el Pare Magí Deuserán i el Germà Nicolau Mallol, els quals van ser entusiàsticament rebuts pels habitants de la vila i van prendre possessió de la casa del marquès a les 4 de la tarda. El dia 13 del mateix mes es va signar una addició al conveni: l’ajuntament es comprometia a reparar la casa, arreglar-hi les escoles, proveir-les del necessari per a la seva fi i per al culte, que se celebraria provisionalment en un local de la planta baixa. L’ajuntament es comprometia, igualment, que els administradors de l’Hospital cedissin un solar per construir l’església. Els escolapis augmentaven a sis els sermons que havien de predicar a determinades festes de l’any. Al començament de setembre d’aquell any quedava constituïda la comunitat i s’obrien les classes.
Cinquanta-tres d’anys després l’escola va quedar petita. L’any 1871 la insuficiència de la casa dels Meca obligava a construir un nou edifici; se’n va sol·licitar la llicència i el 12 d’abril es va signar el conveni. El nou edifici de les Escoles Pies s’aixecaria a la plaça de Sant Roc. Les males relacions entre l’Ajuntament i els Escolapis com a conseqüència de la Revolució de 1868, van influir decisivament en la materialització i propietat de l’edifici nou. Es va desfermar un llarg litigi, però al final es va arribar a un acord mitjan un conveni. Les negociacions van donar com a resultat un dictamen que proposava la cessió per part dels escolapis de l’edifici nou i l’església per la quantitat de 60.000 duros per, amb aquell import, edificar un nou col·legi en un altre lloc de la població. L’ajuntament va aprovar les bases del contracte, i va rebaixar en 3.000 duros la quantitat de la compra. La comunitat escolàpia va acceptar la rebaixa i es va formalitzar el contracte. Al començament d’agost de 1878 va ser nomenat rector el Pare Joaquín Corominas, que seria el promotor i ànima del nou edifici. Per a aquest es va adquirir el terreny de l’era d’en Rovira i un camp contigu. Els plànols de l’edifici i les obres van ser confiades a l’arquitecte Miquel Pascual. El 23 d’abril de 1884 el Pare Provincial i antic rector de Sabadell, Ramón Riera, va beneir l’edifici i dos dies més tard s’inauguraven les classes.
Per altra banda, la casa dels Meca va ser retornada al seu propietari, aleshores el marquès de Sentmenat (successor del marquès de Ciutadilla) que, aquell mateix any 1884, va demanar autorització per enderrocar l’edifici per l’estat ruïnós en què es trobava. Aquell vell casal no va ser enderrocat llavors i va ser utilitzat per l’ajuntament com escola i parc de bombers durant uns anys. La finca va ser comprada pel consistori l’any 1898 i l’any següent, després de traslladar els bombers i l’escola, va ser enderrocada junt amb el Portal de Barcelona per tal de comunicar directament la part antiga de la vila amb la Rambla que ja s’havia urbanitzat. La plaça del Doctor Robert, que es va inaugurar l’any 1903, i els recordats jardinets, van passar a ocupar el solar que havia deixat el Casal dels Meca. Casa de la que ja hi havia constància de la seva existència a mitjan segle XV, però llavors era propietat de la família Marquet.
- Plaça del Doctor Robert
Explica Joan Alsina Giralt a “Els Meca de Sabadell” que el 17 de febrer del 1472, el Consell General «fou congregat amb veu de crida en los llocs acostumats, lo qual Consell fou aplegat dins l’hort dels hereus de l’honorable en Galzeran Marquet dins la dita vila ...». A darreries d’aquell segle XV la filla de Galzeran Marquet i de la seva Esposa Elionor, Aldonça, es va casar amb Lluís de Meca, i li va portar en dot la casa, prop del Portal de Barcelona, i altres propietats a Sabadell. Amb Aldonça s’acabà a Sabadell la família Marquet. D’aleshores en endavant ja no es parlà més de la casa dels Marquet. Durant més de tres-cents anys es parlaria, i força, de la casa dels Meca.
Una altra família important de la vila que també va emparentar amb els Meca, era la dels Clasquerí que, grans propietaris de Castellar, tenien a perpetuïtat la Batllia de la Vila de Sabadell, així els ho havia atorgat l’any 1310 el cavaller Gastó, Vescomte de Fosangell i Bruillos i fill del comte d’Armanyac. Si a les darreries del segle XV s’acabava a Sabadell la família dels Marquet per casament de la pubilla d’aquests, Aldonça, amb un Meca, en Lluís, a mitjan segle XVI la família Clasquerí acabava també per casori de la seva pubilla, Isabel, filla de Francesc de Clasquerí i de Magdalena de Corbera, amb un altre Meca, en Bernat. La primera boda portà els Meca a Sabadell donant-los-hi casa i propietats a la vila i terme; la segona els hi donà la Batllia natural.
L’agost del 1582, acabà la possessió que els Meca, com a successors dels Clasquerí, tenien des del 1310 de la Batllia de Sabadell; dos-cents setanta-dos anys l’havien tingut. No per aixà deixaren els Meca la seva residència a Sabadell, ni la seva intervenció en la vida de la vila.
Antoni de Meca i Beatriu, el darrer membre de la família, morí sense descendència. Amb ell s’acabava el llinatge directe dels Meca. El succeí el seu nebot, fill de la seva germana Paula, Antoni Cortés de Andrade i de Meca. El casal dels Meca, tot i que ells ja no hi vivien, no quedava, però, deshabitat. Diu Antoni Bosch i Cardellach que l’any 1782: «...vino el Marqués de la Mina a esta villa para ensayar con el regimiento de Numancia acuartelado aquí, el nuevo ejercicio a la prusiana. Fue alojado en casa del Marqués de Meca; los oficiales le dieron un espléndido banquete que aportó un pastelero de Barcelona por 100 libras sin contar el ramillete que no hubo que pagarse». Una llista deis veïns del Pedregar, del 18 de novembre del 1772, diu: «Casa del Marqués de Ciutadilla, habitada por el Doctor en medicina Francisco Montblanch». El dia 9 d’octubre del 1792, i com escriu Bosch i Cardellach en la seva «Memòria»: «A les onze del de matí arribà a esta lo Bisbe i Comte d’Alet, en Franca,... Se aposentà en casa Meca per haver-li cedit la casa son duenyo». I quan el Bisbe d’Alet morí, segons escriu també Bosch i Cardellach: «28 d’abril del 1793: Se parà un túmol de dos cossos i de 20 pams de alt ahont se colocà lo cadàver de Pontifical, posat en la sala de casa Meca ahont habitava, amb quatre atxes ais costats i dos altars».
- Plaça Major
Els Meca no habitaven ja el seu casal. Com a natural conseqüència d’aquest allunyament la seva intervenció en la vida sabadellenca anà disminuint. Una important intervenció hi tingueren però encara. El dia 22 de maig del 1816, com ens recorda una escriptura del notari sabadellenc Joan Mimó i Turull: «Antoni Cortés de Andrade, de Meca, de Cardona, Cassador, Rocabertí i Guimerà, Marqués de Ciutadilla, domiciliat al poble de Santa Maria de Cornellà, feu donació a la molt reverent Congregació de Clergues regulars de les Escoles Pies d’aquesta província, d’una casa amb el seu hort contigu a la mateixa i aigua per al seu ús i regatge de l’horta, en el carrer dit del Pedregar». Aquesta fou la darrera important acció dels Meca, més exactament el successor dels Meca, a Sabadell.
