Diuen que Napoleó Bonaparte deia que “la música és l’ànima de l’amor, la dolçor de la vida, el consol de les penes i la companya de la innocència”. Altres historiadors, que pel que sembla no li atribueixen tanta sensibilitat, mantenen que va dir que “la música és el menys molest dels sorolls”. En tot cas, més de dos segles després, està acceptat que la diferència entre soroll i música està en la bellesa auditiva. Si té bellesa, és música i si no, és soroll. I la bellesa de la música sembla residir en la combinació de tres components: melodia, harmonia i ritme. Si un soroll té aquests tres ingredients, es converteix en un so agradable que ens inspira emocionalment i racionalment, ens remou els sentiments i ens dona plaer, si en manca algun, en el millor dels casos, ens és indiferent i en el pitjor, ens molesta. La música es defineix com l’art que es val de combinar els sons d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme, o també, com una sèrie de sons que afecten l’orella d’una manera agradable.
A partir de l’Educació Primària la música és una matèria escolar obligatòria, de dues o tres hores setmanals. No obstant això, són molts els experts que afirmen que la música no és només una matèria, sinó que és en si mateixa un eficaç mètode d’aprenentatge. Va costar que la música entrés a les aules. A la segona República ja es programaven classes de música. Durant el primer franquisme només s’utilitzava per cantar les lletres de l’abecedari o les taules de multiplicar. Anys després, la Llei General d’Educació (LGE) del 1970 va incloure la música al currículum del batxillerat com a part de la formació estètica. Així i tot, s’havia de pressionar als claustres de professors perquè consideressin seriosament la música i la valoressin igual que les altres assignatures.
- Montserrat Busqué i Barceló
- CEDIDA (Joan Miquel i Doménech)
“La música és una disciplina que s’hauria d’impartir des del nivell zero, des de la primera escolaritat. Bé és així amb les matemàtiques o la llengua. Però fins i tot ara, i fins i tot en nivells més alts per exemple de l’EGB, has de pressionar constantment en els claustres de professors perquè l’assignatura de música es consideri seriosament, es valori igual que les altres”. Així s’expressava Montserrat Busqué i Barceló, mestra sabadellenca, pionera en la pedagogia musical i que estava ben convençuda dels efectes positius de la música a l’hora de l’aprenentatge, per potenciar l’atenció i la concentració i augmentar la creativitat i la imaginació.
A més de la seva gran labor en la pedagogia musical, com escrivia el seu biògraf, Cesc Prat, va fer de sembradora de llavors. Sense esperar cap recompensa, la Montserrat va engendrar uns quants projectes per cadascun dels quals podria ser valorada. D’una banda, va escriure –sola o en col·laboració– una quinzena de publicacions sobre cançons per als més menuts i sobre pedagogia musical, aspectes sobre els quals va publicar també uns quants articles. Exercí de mestra a diferents centres difonent el mètode d’Ireneu Segarra, com també formà nous docents a l’Escola de Mestres de la UAB. Va ser formar part de l’equip de professors del Pla d’Actuació de Música, Plàstica i Educació Física de l’Ajuntament de Sabadell.
Montserrat Busqué i Barceló va néixer a Sabadell el dia 30 de gener del 1943, filla de Jaume Busqué i Marcet i de Maria Antònia Barceló i Fau, i va ser la gran de cinc germans: la Montserrat, la Maria Neus, la Joaquima, l’Elisabet i el Jaume.
Va cursar els primers estudis escolars a l’Acadèmia particular de la professora Rosa Grau. Posteriorment, estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Era llicenciada i professora de música especialitzada en l’àrea preescolar. En acabar la carrera va sentir-se interessada per la pedagogia musical i començà a fer classes particulars de solfeig i piano. Molt aviat s’adonà que la música havia d’arribar a tothom i començà a treballar a les escoles privades, a les religioses i a les dites nacionals. També va treballar amb nens amb deficiència.
Va concórrer en els Cursos Internacionals de Pedagogia Musical i Direcció Coral, organitzats per l’Orfeó Lleidatà amb la col·laboració tècnica d’A Cosur Joie, celebrats a Lleida amb els mestres Lluís Virgili, Oriol Martorell, Leopold Massó i altres, i va assolir els seus dos graus, i posteriorment prestà una eficaç col·laboració al Secretariat de Corals Infantils en diverses trobades de nens, arreu de Catalunya. A partir d’aquest moment va estudiar diversos mètodes de pedagogia musical i s’especialitzà en aquesta faceta.
Va marcar una fita en la seva vida conèixer el mètode del Pare Irineu Segarra OSB, del qual fou alumne. A partir d’aquest moment va recollir les experiències fetes amb nens petits i continuà aprofundint en el seu estudi, agrupant, escrivint i ordenant aquestes investigacions. Va prosseguir els seus estudis en l’especialització de la pedagogia, els quals alternà amb el perfeccionament del piano.
- Montserrat Busqué i Barceló
- CEDIDA (Joan Miquel i Doménech)
Va contraure matrimoni amb Joan Miquel i Domènech i van ser pares d’en Ferran.
Es va sentir inclinada per l’etapa preescolar i va iniciar amb més persones una investigació en diferents parvularis. D’aquesta experiència en van sortir algunes publicacions i, sobretot, poder impartir aquesta especialitat a l’Escola del Professorat d’EGB, depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona. En col·laboració amb Carme Aymerich, va publicar el llibre Expresión y Arte en la Escuela, editat per Teide. Col·laborà a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat i en els cursets de l’Escola de Pedagogia de Terrassa. Montserrat Busqué va escriure diversos llibres força interessants, d’entre els que destaquen Virolet Sant Pere i Virolet Sant Pau, editats per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, els quals han estat recomanats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat per a totes les escoles de Catalunya. Amb col·laboració amb Maria Teresa Malagarriga i Rovira, també va publicar La música al parvulari i al jardí d’infants, editat igualment per les publicacions montserratines. Amb un grup d’exalumnes seus va escriure PIM, PAM, REPICAM i XIM, NA, NA, fitxes de música destinades als mestres d’ensenyança fins a 6 anys. Va col·laborar en diverses revistes pedagògiques, d’entre les quals ho va fer amb Quaderns de Pedagogia i Perspectiva escolar. Montserrat Busqué fou professora a la Facultat de Pedagogia Musical de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Sabadellenca de soca-rel, era una fervent entusiasta de la nostra cultura i des de molt jove va sentir vibrar dintre seu les inquietuds per la música i per la ploma, de la qual en va donar proves positives amb les obres publicades.
Una de les llavors que va dur a terme va ser un treball exhaustiu de recuperació de la cultura popular al poble on va estiuejar entre 1973 i 2008, Rocafort de Vallbona (comarca de l’Urgell), que queda recollit en el llibre Rocafort de Vallbona. Cançons, jocs i costums (1993). El periodista Lluís Foix escrivia al pròleg: “La Montserrat és avui una persona admirada i estimada per molts motius. Un d’ells és la identificació amb les coses de Rocafort, la seva constància i la seva paciència per recuperar costums i tradicions que gairebé s’havien oblidat o perdut, el seu esperit didàctic per ensenyar a tocar instruments musicals a tota la generació dels que avui són els joves del poble”. El dia que el poble li organitzà el comiat, els gegants es van plantar dins l’església, la qual cosa confirma que l’entusiasme i el treball tenaç de la Montserrat han contribuït que la població valori justament el seu patrimoni cultural.
La Montserrat Busqué va morir el dia 25 d’agost del 2008.
- Homenatge a Montserrat Busqué i Barceló
- CEDIDA (Joan Miquel i Doménech)
El 31 de març del 2024, es va inaugurar la plaça de Montserrat Busqué a Rocafort de Vallbona, on havia dinamitzat completament la vida de la cultura popular, i va recuperar les caramelles i la dansa de Sant Cosme i Sant Damià, i va crear cinc gegants i formar grups de grallers i de flabiolaires.
Una altra de les llavors que va plantar la Montserrat va esdevenir la Coral de Belles Arts de Sabadell. A partir d’un grup de cantaires, dirigit inicialment per Montserrat Busqué i Barceló des de l’any 1967, la Coral Belles Arts no es va presentar públicament fins a l’any 1971. Actualment, la coral agrupa una cinquantena de cantaires i és un cor plenament consolidat.
L’escola Virolet del barri de Can Llong de Sabadell deu el nom a la Montserrat Busqué i Barceló. El centre es va posar en funcionament el setembre del 2011 amb la denominació provisional d’Escola Sabadell-Berardo; només tenia tres classes de P3. El 2 de novembre del 2012 s’oficialitzava el nom d’escola Virolet. Actualment és l’institut escola Virolet.
Cesc Prat escrivia al Diari de Sabadell el dia 7 de març del 2009 amb caire reivindicatiu i d’homenatge: “Però creiem que la Montserrat Busqué es mereix molt més, perquè ha estat una exemplar sembradora de llavors en l’àmbit musical i a escala nacional. Esperem que aviat li podrem fer col·lectivament l’homenatge que es mereix. Mentrestant, una proposta: pensem que Montserrat Busqué podria ser un nom ben escaient per a un centre educatiu de la nostra ciutat. Per què no? Les llavors que va sembrar han donat els seus fruits”.
