El 'par mínimo' i la cerca dels detectors anticòpia, protagonistes del primer examen de la Selectivitat a Sabadell

Ja han trencat el gel. El primer examen de les Proves d'Accés a la Universitat ja és història. I, com passa cada any, els passadissos i la plaça del Campus de Sabadell de la UAB s'han convertit en un fòrum improvisat d'anàlisi d'exàmens, pronòstics de nota i lamentacions compartides. Aquest dimarts, els 1.313 estudiants sabadellencs convocats a la Selectivitat han estrenat les proves amb el mític examen de Llengua Castellana i Literatura.

La paraula més repetida a la sortida ha estat "par mínimo". La pregunta, formulada en format test, s'ha convertit en la gran protagonista de les converses entre alumnes. Per a alguns, una dificultat inesperada. Per a d'altres, una qüestió perfectament assumible. "A mi, personalment, no m'ha donat gaire temps", explicava la Jordina Gil, de l'Institut Jaume Viladoms. "M'he deixat un exercici", afegia la seva companya Xènia Sousa. Ambdues coincidien en el diagnòstic: "En una hora i mitja fer tot l'examen i amb expressió escrita... impossible". Quan se'ls pregunta quina ha estat la pregunta més complicada, la resposta ha sonat sense dubtes: "El par mínim".

També els alumnes de l'Institut Industrial assenyalaven aquest apartat com una de les pedres a la sabata. "Eren tots molt semblants i a la mínima que hi hagués alguna cosa et podies confondre fàcilment", comentaven Roc Plana i Tom Puigdellívol. A més, destacaven que moltes preguntes penalitzaven els errors. "La majoria de les preguntes restaven. Això sí que dius: 'Hòstia!'".

La percepció, però, no era unànime. Marc Serna, de Sant Nicolau, sortia amb un somriure força més tranquil. "He fet exàmens més complicats", assegurava. Després d'haver practicat amb models d'anys anteriors, considerava que la nova estructura de prova havia jugat a favor dels estudiants. "El tema A,B,C ho ha fet bastant més fàcil". Sobre el famós 'par mínimo',' per sort "ho portàvem molt ben preparat per part de l'escola".

Una opinió similar expressaven Víctor Amado, Òscar García i Leila Abubaker de l'Institut Ramar, que qualificaven la prova d'"assequible" i fins i tot "molt més fàcil del que esperàvem". Segons apuntaven, la conversió de determinats exercicis en preguntes tipus test ha rebaixat la dificultat respecte a altres cursos. Una percepció compartida per Clara Ventura, de l'Institut Industrial. "Sí, amb aquest format m'ha semblat més fàcil", afirmava. "M'ha semblat força assequible, en general", deia amb confiança. 

Mentre els estudiants debatien sobre lingüística, una altra de les grans novetats d'aquesta Selectivitat passava gairebé desapercebuda. Aquest any, per primer cop, totes les seus disposen de detectors capaços de percebre dispositius electrònics com mòbils, rellotges intel·ligents o auriculars, amb controls aleatoris per evitar còpies. A la pràctica, però, pocs alumnes asseguraven haver notat cap diferència. "Hem buscat, però no hem vist res", explicaven els estudiants del Ramar. "Només ens han dit que deixéssim el mòbil i ja està", afegien. La conclusió: "Ho han magnificat per posar-nos una mica de por al cos", ironitzava diversos joves.

Superat el primer obstacle, l'activitat a l'exterior del campus continuava amb l'escena habitual de cada juny. Alguns estudiants comparaven respostes —amb el risc de descobrir errors que ja no tenen remei— mentre d'altres ja havien obert els apunts de la següent prova, la de Llengua Estrangera. La Selectivitat només acaba de començar i encara queden dos dies per davant.