Joan Garcia, Marco Asensio, Marc Bartra, Arnau Tenas o el sabadellenc Jordi Masip són alguns dels milers de futbolistes que, en un moment o altre de la seva etapa formativa, han disputat la Pirineus Cup. La iniciativa, sorgida el 2000, s'ha consolidat entre els tornejos de referència de futbol base que se celebren a Catalunya. Possiblement, després del MIC, sigui la competició més important que es disputa al territori. En un inici, la funció principal era poder veure jugadors de diversos equips de la zona i servia el sabadellenc Manolo Romero, captador de talent a Catalunya per a les categories inferiors del Real Madrid durant dues dècades, descobrir futbolistes fora del radar dels grans clubs. Pràcticament un torneig familiar que va anar creixent.
L'estiu passat, la Pirineus Cup va celebrar el 25è aniversari, ja consolidada com a competició de referència i amb més de 300 equips i 5.000 jugadors en l'edició que commemora el quart de segle. Una xifra rodona que mereixia ser recordada. D'aquí, l'organització va impulsar la gravació de diverses de les històries que sorgeixen en un torneig que mou masses. Dissabte passat, la docusèrie va veure la llum per primera vegada a les instal·lacions de la Gran Via del CN Sabadell amb una preestrena que va comptar amb un centenar d'assistents. "Volíem fer alguna cosa especial i ens vam decantar per aquesta opció perquè depenia únicament de nosaltres. Va anar molt bé. Vam fer una visualització dels cinc episodis que conformen el documental i estem treballant perquè puguin estar en alguna plataforma. Igualment, els penjarem tots al nostre canal de YouTube. No sabem si ho veurà molta o poca gent, però ja ho tenim per nosaltres i per recordar-ho sempre", afirma Dani Romero, fill de Manolo Romero i un dels caps d'Stage Deportivo, empresa sabadellenca que organitza l'esdeveniment.

- Un dels instants de la visualització de la docusèrie
- David Chao
L'objectiu del documental és mostrar tot el que hi ha al darrere del futbol. Què és capaç de moure una competició multitudinària i tots els agents implicats en aquest procés. "Volíem desgranar una mica les històries que passen en uns dies que són molt intensos i la feina invisible que fan centenars de persones perquè tot vagi rodat. Des de staff de l'organització i voluntaris fins als qui estan en els hotels on van els equips. També vam fer seguiment a jugadors i famílies de fora en el seu recorregut des de casa fins al torneig per mostrar el que suposa el xoc cultural i com viuen l'experiència. Al final, totes aquestes petites històries es van ajuntant fins al punt on s'uneix tot", explica Romero. "El feedback en la preestrena va ser molt positiu. Hi havia gent emocionada, realment. Vam rebre moltes felicitacions. Estem molt contents de l'acollida", afegeix.
Romero fill va entrar de forma activa a l'organització el 2016 amb l'objectiu de revitalitzar el projecte i donar un impuls a la feina del seu pare, que fins i tot s'havia plantejat de deixar-ho. "Vam fer l'aposta perquè no morís el projecte i va servir per agafar empenta. No hauríem imaginat mai la dimensió que té el torneig en quantitat i qualitat. L'objectiu era fer un torneig viable i amb recorregut i ho hem aconseguit", admet. Ara, el repte és continuar creixent en quantitat, però sobretot en qualitat. "Volem millorar l'organització i la infraestructura, créixer en qualitat en tots els aspectes, bàsicament. Al final, aquest és un repte professional, però també personal perquè és molt familiar. Hem de continuar consolidant i, tant de bo, un dia arribem a les cent edicions", afirma. El segell sabadellenc d'un torneig consolidat i admirat a tot l'estat.