La punta de la llança rebota bruscament contra el casc. "Fes-li un petó!", crida algú. "Treu-li un ull! Volem veure sang!", apuja el to, divertit. El cavaller s'abraona contra l'oponent, que desequilibrat pel pes de l'armadura cau a terra. Ja és seu. Desenfunda una daga que travessaria la cota de malla i li clava al coll.
No hi ha carícies a les justes del Medievàlia, per molt que siguin recreacions històriques. A davant del Mercat Central, exerceixen un poder d'atracció fascinant entre les famílies que passegen atapeïdes pel centenar de parades d'artesania i delícies, com formatge, pa, mel i carn a la brasa. Està previst que unes 30.000 persones passin per aquesta 29a edició. El programa d'activitats, des de divendres fins a diumenge al vespre, sembla infinit: combats, concursos de cuina, mostres d'antics oficis, malabars, espectacles de foc, concerts... La plaça del Gas, destinada als infants, és plena de cotxets.
Hi va haver uns anys que a Sabadell les puntes de les llances no rebotaven tant, estaven ben esmolades i la sang va córrer de debò. Cap a l'any 1401, les famílies Togores i Recasens es van declarar la guerra després de desavinences per negocis i herències. Hi va haver d'intervenir el rei, Martí l'Humà, que per no convertir la disputa en una guerra civil va establir que només es podien enfrontar familiars. Les famílies polítiques de Sabadell es continuen barallant, però per sort s'han civilitzat.
"Hi ha molta mentida a les pel·lícules. En lloc d'espases, tothom portava una bona llança, llarga i dura!", diu el mestre de cerimònies, l'àrbitre de les justes, historiador simpàtic d'accent valencià. "Eren barates, lleugeres, fàcils de produir i reparar. Les utilitzaven els pobres i els rics. Travessaven armadures, oferien distància amb l'enemic i podien parar la cavalleria".
El Medievàlia és un lloc on es deixa que la canalla es fascini per la violència –històrica–. "Després del combat, s'oferia misericòrdia. Vida o mort. Interessava quedar-se amb l'oponent per demanar un rescat a la família. Normalment era algú noble, que es podia pagar l'armadura", diu el locutor del ring de cavallers. Segons han informat Mossos d'Esquadra al redactor en guàrdia del Diari, durant el cap de setmana a Sabadell no tenen constància de cap baralla amb arma blanca. Haurien d'acostar-se a veure les batusses del Medievàlia.
La fira és un lloc on aprendre. Els Amics de Medievàlia han furgat en tota mena d'arxius per trobar la història de Sabadell. Expliquen que la ciutat va néixer d'un encreuament de camins: una colla de pagesos van buscar un espai per les seves parades on no haguessin de pagar impostos a cap senyor feudal. Per això es van posar en aquesta banda del riu.
Enfundat en una disfressa, el secretari de l'associació Amics de Medievàlia, i un dels fundadors de la festa, José Luis Fernández, estava exultant: "Tenia 14 anys quan ens hi vam posar perquè l'aleshores president de l'associació de veïns de Covadonga, Jordi Ferran, ens va dir que havíem de fer un Sant Jordi diferent a Sabadell. Veníem d'haver vist el Mercat de Montblanc i vam començar amb unes petites parades als porxos de l'església que ha anat creixent", comenta. "Quan has viscut una cosa així des de nen... Hi tens una càrrega emocional molt forta", diu. "I gairebé estem pensant més en la 30a edició que en aquesta ja", avisa.
