El passat 26 de maig va entrar en vigor la nova llei d’habitatge, amb canvis importants en qüestions com els grans tenidors i la limitació dels preus dels lloguers. Per resoldre els dubtes que ha generat aquesta normativa entre els petits propietaris, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca va organitzar el passat dijous a la seva seu del carrer de Narcís Giralt una xerrada amb les advocades Eva Cordobés i Rosa Mari Peris, de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El gerent de la Cambra de la Propietat, Miquel Àngel Vicente, i les advocades Eva Cordobés i Rosa Mari Peris, dijous a la seu de Sabadell de la Cambra / VÍCTOR CASTILLO
Amb un llenguatge planer per ajudar a tothom a entendre les claus de la nova llei, les advocades van desgranar els principals punts d’interès del document: limitació de rendes, definició de grans tenidors i desnonaments, principalment.
Quant pot augmentar el lloguer?
Pel que fa a l’actualització de les rendes, durant el 2023 es manté un increment màxim del 2% si no hi ha acord perquè sigui de menys i, el 2024, la pujada es limitarà al 3%. A partir del 2025 s’aplicarà l’índex de referència que ha de definir l’Institut Nacional d’Estadística (INE) abans del 31 de desembre del 2024. Sempre, fent referència a habitatges, perquè oficines, estudis i garatges es regeixen a part. Pel què fa a la definició del preu del lloguer, no a l’actualització, si aquest és en un habitatge d’un no gran tenidor, la renda del nou contracte no podrà superar l’última renda del contracte vigent els últims cinc anys. Si no hi havia contracte, no es podrà superar l’índex de referència que es preveu tenir a punt el desembre del 2024. Mentrestant, i mentre la Generalitat no acabi de definir les zones tensionades, decidir el preu del lloguer “és lliure”, tal com va apuntar Peris. Però cal tenir en compte que la Generalitat ja treballa per definir-les.
En relació amb els rendiments dels arrendaments d’habitatge habitual, una de les coses a tenir en compte és que s’ha rebaixat un 10% la reducció de l’IRPF per a la majoria de casos, ja que abans era del 60% i ara serà del 50%. Les advocades van mostrar el seu escepticisme amb poder aconseguir una major reducció d’aquest impost -fins al 90%- pels requisits que hi ha per aconseguir-la. Peris i Cordobés també van alertar els propietaris dels recàrrecs en la quota de l’IBI que podran aplicar els ajuntaments si hi ha pisos buits. Del 50% quan són immobles desocupats permanentment, del 100% quan el període de desocupació sigui superior a tres anys i del 150% quan els immobles pertanyin a titulars de dos immobles o més d’ús residencial que es trobin desocupats en el mateix terme municipal.
La nova llei també trasllada el cost de les despeses de gestió als propietaris. Davant el risc d’assumir-les i que això provoqui més mobilitat en el mercat de lloguer, les advocades van fer una crida a pensar-s’ho dues vegades abans de pintar l’habitatge cada cop que hi entra un nou inquilí.
Es pot pagar en efectiu, a casa
Una curiositat de la nova llei és la que fa referència al pagament de la mensualitat del lloguer. Tant Rosa Mari Peris com Eva Cordobés recomanen fer-lo via transferència o domiciliació, però hi ha la possibilitat de fer-lo en efectiu. La llei diu que s’ha de fer per mitjans telemàtics, però permet dues excepcions: si no tenim compte bancari o si no tenim accés a mitjans electrònics de pagament. “Ara, si es paga en metàl·lic, s’ha de fer a l’habitatge”, va afegir Cordobés.
Crítiques al redactat
Les explicacions van suscitar l’interès del públic perquè, tal com va resumir Rosa Mari Peris, “la nova llei és un galimaties”, i no descarta que, passades les eleccions generals del 23 de juliol, “si surt un nou govern en demani la suspensió”. En aquest sentit, les expertes afirmen que la redacció de la llei és “deficient” i això provoca “diferents interpretacions perquè no està ben redactada”. A part, les advocades afirmen que la normativa té molts aspectes que “enfonsen els propietaris”, com per exemple la definició de gran tenidor, que permetrà a les comunitats autònomes rebaixar de deu a cinc el nombre d’habitatges que caldrà tenir per ser-ho. També creuen que es posen massa requisits per fer un desnonament, ja que, en aquest aspecte, l’adovcada Eva Cordobés afirma que “els procediments són molt més ferragosos i els tempos, més llargs dels que teníem”.
