“Vam firmar un acord perquè entre 2023 i 2026 arribessin un seguit de millores i, a falta de menys de mig any perquè acabi, no se n’ha dut a terme pràcticament cap”, apunta Jan Vidal, bomber del parc de Sabadell i membre del sindicat CGT. Des de fa anys, asseguren, el cos dels Bombers de la Generalitat de Catalunya pateix un “problema endèmic” relacionat amb el dèficit de personal, de material i de condicions laborals òptimes, com diu Josep Castellet, bomber del parc de Sabadell. L’acord 2023-2026 tracta, principalment, quatre punts: la seguretat operativa –aquelles mesures que vetllen perquè les intervencions tinguin tot el material i efectius necessari–; el tractament dels tòxics; la retribució de la nocturnitat i perillositat, i l’adaptació del cos i els parcs a l’increment de dones treballant al cos.
“Moltes vegades treballem sota mínims i la gent no n’és conscient”, apunta Castellet. El mínim d’efectius del parc de Sabadell és, a priori, vuit bombers per torn. El problema, però, arriba quan aquesta xifra sovint queda reduïda per fer front a les necessitats dels altres parcs. “De vegades, per fer reforçar el parc de Rubí, per exemple, el de Sabadell queda amb set efectius, quan el mínim establert en són vuit. O, en un episodi de simultaneïtat de successos, algunes zones poden arribar a quedar descobertes. Per això demanem ser més”, exposen. “Ha arribat un punt que diem serveis màxims a la xifra que marquen els mínims, perquè mai som més de vuit i moltes vegades ho necessitaríem”, afegeix Jan Vidal.
Davant de la manca d’efectius que afecta diversos parcs de Catalunya, les hores extres es fan servir com a pedaç del problema persistent del sistema. Així, quan falten bombers als parcs, molts opten per cobrir la falta de membres de manera voluntària i la situació –"extrema”, defineixen– queda més o menys resolta. Ara, però, s’han plantat: “Hem deixat de fer hores extra, que és el que realment fa funcionar el sistema, perquè no ha de ser la norma”, assenyalen els bombers. “Molts companys han vist ara que el nostre salari sense aquestes hores voluntàries no és tan alt com creien”, exposa Vidal.
“El sistema no funciona”
La demanda dels treballadors no és tan sols quantitativa, sinó també qualitativa. “No estem rebent els coeficients íntegres per treballar de nit ni per estar exposats als tòxics”, explica el membre de la CGT. Relacionat amb aquest segon punt, a part, denuncien la manca d’un protocol que contempli què fer amb la roba contaminada. “De vegades no podem treballar perquè no tenim els EPI nets –una empresa externalitzada en porta la neteja– i, com que n’hi ha molt pocs de recanvi i s’han de recollir per Catalunya, durant unes hores hi ha menys efectius dels que caldria als parcs”, expliquen. “Així d’extrema és la situació”, agreguen. Finalment, demanden la poca adaptació que tenen molts parcs de Catalunya perquè hi treballin dones: “Hi ha equipaments que encara no tenen vestidors femenins i s’han de canviar al lavabo, per exemple, o dones que comencen la gestació han de conviure amb tòxics perquè no hi ha zona neta i zona bruta. No pot ser!”, tanquen els efectius.
