Va ser l’heroi de la passada jornada davant el Ponferradina amb un gol envoltat en èpica que va permetre arribar a aquesta última sessió del campionat a Lugo amb vida i elevades opcions de permanència.
Pau Resta no només és una peça cabdal en el sistema defensiu sinó que ara mateix lidera el rànquing de golejadors de l’equip amb cinc dianes, una situació totalment atípica en la jornada 37.
Cinc gols, per cert, que s’han traduït en un total de 10 punts: Osasuna Promesas (el primer de la temporada a la Nova Creu Alta), Celta Fortuna (Barreiro), Real Unión (casa), Deportivo (Riazor) i Ponferradina (casa).
Primer de tot, com et trobes del trau al cap? Bé, no em van posar punts precisament per poder arribar a l’últim partit sense problemes. De moment, ho hem pogut solucionar amb unes tiretes especials.
Per cert, et van comentar la similitud amb el mític Ángel Sertucha? Ell va continuar jugant després amb el cap embenat… Sí, alguna cosa em van explicar. Jo també hauré de jugar embenat aquest dissabte com a mesura de precaució i veurem el que dura, però posteriorment m’ho trauré.
Que siguis el pitxitxi és un gran mèrit personal, però en l’àmbit col·lectiu no és un bon símptoma… La temporada passada no en vaig fer cap i ara en porto cinc. Estic content, però reconec que no és normal que un central sigui el màxim golejador de l’equip. Això demostra que ens han faltat els gols dels davanters per poder estar ara una mica més tranquils.
Dels cinc, tres han estat de cap, però l’últim va ser gairebé una rematada de ‘9’. Per les meves característiques tinc més possibilitats en el joc aeri, però contra el Ponferradina estava dins de l’àrea i quan el Nando em va fer la passada no m’ho vaig pensar gaire. Per sort, la pilota va entrar ajustada i va ser una gran alegria.
Tres punts per sobreviure. I ara, la batalla definitiva a l’Anxo Carro. Com s’afronta un duel així? Com una final perquè és això. Ara, només compta guanyar com sigui. Ens ha costat moltíssim arribar fins aquí i no ho podem desaprofitar.
Has viscut alguna situació tan límit? Doncs encara no. L’any passat vam estar en una situació semblant tota la temporada, però per sort ho vam resoldre amb dues jornades d’antelació.
Es nota l’ansietat, les ganes d’arribar ja al partit? Ha estat una temporada molt dura. Han passat moltes coses i també hem patit moltes lesions. Però penso que tots els problemes han servit per unir encara més el vestidor i estem amb una màxima concentració per fer el pas definitiu.
El Lugo ja ho té tot fet. Un avantatge? Mai se sap, perquè també estaran més tranquils i es tracta d’un bon equip, dissenyat per lluitar pel play-off. Al camp hem de fer notar la nostra intensitat i motivació.
El Sabadell no depèn exclusivament d’ell. Cal guanyar i esperar alguna carambola. Com es gestiona això? La passada jornada no vaig estar pendent de cap altre resultat perquè el més important era guanyar nosaltres. I ara es repeteix la història. També necessitem la victòria i a partir d’aquí, ja mirarem la resta de resultats.
Cap càbala? No veus més factible alguna combinació concreta com l’empat del Real Unión a Riazor? Per molt que fem càbales, després passarà el que hagi de passar. Fer pronòstics no serveix de gaire. Insisteixo, el primer és guanyar nosaltres i si tenim la sort d’encarrilar el partit amb dos gols d’avantatge, potser s’escapa alguna mirada a la banqueta.
Els últims tres desplaçaments no conviden a l’optimisme, però ara parlem d’un partit a cara o creu. La mentalitat ha de ser totalment diferent. És cert que a fora ens ha costat molt més en els últims partits, però tenim una gran responsabilitat i no volem fallar.
Sobretot pensant en aquesta afició que s’ha bolcat i ho tornarà a fer a més de mil quilòmetres de distància… És impressionant l’esforç que han fet els aficionats tota la temporada per donar suport a l’equip. Hem de donar-ho tot perquè el club, i sobretot aquesta gran afició, mereixen continuar a Primera Federació com a mínim.
I Pau Resta continuarà al Sabadell o depèn també de la categoria? De moment, tots estem esperant el desenllaç de la lliga. Jo estic tranquil i em sento molt bé al Sabadell. Acabo contracte i serà qüestió de parlar. Ara només puc pensar en aquest últim partit i salvar-se. Després, ja veurem.
