En un context marcat per l’encariment del lloguer i la dificultat creixent per accedir a una llar digna, la Generalitat de Catalunya ha activat un instrument clau: la limitació del preu del lloguer a les zones declarades com a mercat d’habitatge tensat. Aquesta mesura busca frenar la pujada descontrolada dels preus, garantir un accés més just a l’habitatge i equilibrar els interessos entre propietaris i llogaters.
L’objectiu és clar: que el dret a l’habitatge prevalgui per damunt de la lògica especulativa del mercat i que viure de lloguer no sigui un luxe, sinó una opció real i sostenible.
Un marc legal per posar fre a l’especulació
El mecanisme de limitació del preu del lloguer s’emmarca dins la llei estatal pel dret a l’habitatge (Llei 12/2023) i s’aplica a les zones on el mercat s’ha declarat tensat per l’elevada càrrega econòmica que suposa el lloguer per a les famílies.
A Catalunya, aquesta regulació s’executa a través de l’Agència de l’Habitatge i el Departament de Territori, que estableixen els topalls de renda en funció de l’índex de referència del preu del lloguer. D’aquesta manera, els nous contractes que s’hi signin no poden superar els valors fixats per l’índex ni els preus anteriors del mateix habitatge.
Què és una zona tensada?
S’anomena “zona amb mercat d’habitatge tensat” aquella on els preus del lloguer creixen per sobre dels ingressos mitjans de la població o on el cost de l’habitatge supera el 30% dels ingressos familiars habituals.
Per determinar aquestes zones, la Generalitat analitza variables com:
- L’evolució dels preus del lloguer en els darrers anys.
- Els ingressos mitjans de la població.
- L’oferta d’habitatge disponible.
- L’impacte del lloguer sobre la despesa familiar.
Això permet identificar municipis on la pressió residencial és més alta —sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, Girona, Tarragona i alguns nuclis de costa— i aplicar-hi mesures de contenció específiques.
Com funciona el límit del preu del lloguer
Quan una zona és declarada com a “tensada”, els nous contractes de lloguer han de respectar l’índex de referència publicat al portal de la Generalitat. Aquest índex calcula el preu orientatiu per metre quadrat segons característiques com la ubicació, superfície, estat de conservació o antiguitat de l’edifici.
El sistema distingeix entre dos tipus d’arrendadors:
- Petits propietaris (amb menys de 5 habitatges): poden fixar la renda segons el preu anterior o segons l’índex, si és inferior.
- Grans tenidors (amb 5 o més habitatges): estan obligats a ajustar el preu al valor de l’índex de referència, sense excepcions.
A més, la normativa estableix que no es poden repercutir despeses addicionals (com mobiliari o serveis comuns) si això implica superar el límit fixat.
L’impacte esperat: més estabilitat i igualtat d’oportunitats
La limitació del preu del lloguer pretén aturar l’escalada de preus i, alhora, millorar l’accessibilitat per a les famílies amb ingressos mitjans o baixos. Aquesta mesura beneficia especialment els joves, les llars monoparentals i les persones grans, col·lectius especialment vulnerables a la pressió del mercat.
Segons el Departament de Territori, el control de rendes contribueix també a refredar la dinàmica especulativa i a fomentar un mercat del lloguer més estable, amb condicions previsibles tant per a llogaters com per a propietaris.
Una eina complementària a altres polítiques públiques
El límit del preu del lloguer no actua de manera aïllada. Forma part d’un ecosistema de polítiques públiques que inclou:
- El Pla de 50.000 habitatges assequibles.
- Els ajuts al lloguer i les prestacions d’urgència.
- L’impuls de l’habitatge protegit del lloguer social.
- Els plans de rehabilitació i regeneració urbana.
Totes aquestes mesures comparteixen un mateix objectiu: garantir el dret a l’habitatge com un pilar de cohesió social i equitat territorial.
