Fernando Campoy va iniciar la seva trajectòria en el sector de la salut bucodental el 1974 i va fundar Laboratorio Boniquet el 1989, un projecte emprenedor que s’ha convertit en un grup industrial amb cinc plantes de fabricació, 600 treballadors i una facturació de 125 milions d’euros. Especialitzat en productes d’higiene bucodental i cosmètica, Grupo Boniquet ha fet de la internacionalització i el creixement una part essencial de la seva trajectòria.
L'any 1989 va fundar Laboratorios Boniquet. Com va sorgir la decisió de crear la seva pròpia empresa? Jo estava treballant en una empresa internacional i em van contractar per fabricar pasta de dents. Al cap de catorze anys, l'empresa es va vendre a una multinacional francesa. Em van oferir diverses vegades anar a treballar a diferents fàbriques d'aquesta multinacional, però cap de les propostes em va interessar. Comentant aquesta situació amb un proveïdor que coneixia de feia molts anys, em va dir: El que has de fer és fabricar pasta de dents, que és el que saps fer. Aquella conversa va ser suficient per arrencar.
Gairebé quatre dècades després, s'imaginava que aquella decisió acabaria donant lloc a un grup empresarial d'aquesta dimensió? En aquell moment era impensable que arribaríem on hem arribat. És veritat que ho hem aconseguit amb molta feina i molts sacrificis. Nosaltres vam començar sense res, sense disposar d'un gran capital. El que em va ajudar molt va ser que coneixia molta gent del sector.
Un dels primers grans passos va ser el trasllat a Sant Perpètua de Mogoda. Per una sèrie de circumstàncies, vam conèixer una persona de DuPont, que era la propietària d'aquesta fàbrica de Santa Perpètua, i ens va explicar que estava en venda i que hi havia una certa pressa per vendre-la. Així és com vam acabar aquí.
Després de tants anys treballant plegats, quin paper ha tingut la relació amb Josep Ramon Vila en l'èxit de l'empresa? El Josep Ramon i jo som molt complementaris. I això és molt important. No tots els socis de les empreses tenen aquesta entesa. Saps el que és tenir un soci que sap molt de la seva feina? No te n'has de preocupar. Ell domina la seva part i jo la meva. Anem en la mateixa direcció, però no ens solapem. I sumem.
La internacionalització també ha estat una de les característiques del grup. Fins a quin punt ha estat important mirar més enllà del mercat espanyol? Hem exportat tota la vida. He arribat a veure productes fabricats aquí al Sudan, a Jordània i fins i tot a Mongòlia. A vegades no som nosaltres els que venem directament en aquests països, sinó que els nostres clients hi distribueixen els productes. Aquest és el nostre ADN. Quan vam decidir anar a Sud-amèrica a fabricar va ser perquè el mercat és molt gran. Si no el vas a buscar, el mercat no ve.
Un dels principals obstacles per continuar creixent és la manca de sòl industrial. Fins a quin punt condiciona el futur de la companyia? Fa cinc anys que estem buscant un espai perquè tenim una previsió de creixement important. Però, si no el trobem, és complicat. Tinc 76 anys i m'encanta treballar, però aquest esforç per fer una fàbrica més gran i no aconseguir-ho acaba desgastant. Les fàbriques no són esponges que es van inflant indefinidament. Arriba un moment en què no pots créixer més.
Quin és el potencial de creixement de Grupo Boniquet? Indústries com la nostra n'hi ha poques a Espanya i a Europa. Segurament, en fabricació per a tercers, som dels més grans d'Europa en l'àmbit de la higiene personal. Pensa que entre dues de les nostres fàbriques fem entre 85 i 90 milions de tubs, mentre que a Espanya se'n consumeixen uns 110 milions. Si no aconseguim resoldre el problema de l'espai per fer una fàbrica nova, algú altre ho farà. I haurem perdut l'ocasió de tenir una companyia encara més forta i més gran.
La Cambra de Comerç reconeix aquest dijous la seva trajectòria personal i professional. Què representa aquest premi? Va ser una sorpresa. Després, quan ho comentes amb la gent, t'adones de la importància que té. No havia pensat mai que pogués arribar un reconeixement així. He estat treballant, treballant i treballant. Tinc l'edat que tinc i cada dia a les nou soc aquí. No tinc ganes de fer una altra cosa.
